L'FMI adverteix contra possibles excessos en la reforma de les pensions

El Fons Monetari Internacional està preocupat pels primers passos de la Comissió del Pacte de Toledo en la reforma de les pensions. Segons els seus càlculs, l’acord polític per revalorar les pensions d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC) afegirà entre tres i quatre punts de PIB (fins a 44.000 milions actuals) a la despesa de les pensions d’aquí al 2050 i, segons la seva opinió, “un augment d’aquesta magnitud en la despesa estructural ha de veure’s contrarestat per altres mesures estructurals”.

"Aquesta mitjana per si sola faria que tot el sistema de pensions es posés en perill", ha afirmat en una roda de premsa la cap de la Missió de l’FMI sobre Espanya, Andrea Schaechter. Per això ha recomanat que la reforma del sistema s’abordi de forma "integral", tenint en compte els ingressos i les despeses.

En l’informe emès aquest dimecres per la Missió de l’FMI, encarregat d’elaborar l’informe anual sobre els països socis (a l’empara de l’anomenat article IV de l’FMI), es considera que les reformes del sistema públic de pensions adoptades el 2011 i el 2013 pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy van ser “apropiades” des del punt de vista financer per alleujar la pressió sobre el sistema de pensions, si bé les seves conseqüències, en forma de reducció de les prestacions, “han posat en dubte l’acceptabilitat social de les reformes”. Per això s’imposa la necessitat de revisar el sistema.

Allargar l’edat de jubilació

En aquest context, l’FMI remarca que “fa falta un paquet de mesures en matèria de pensions que sigui sostenible i integral per alleujar les tensions que afligeixen el sistema”. I s’apunta que els efectes financers d’una actualització de les pensions amb l’IPC hauran de ser compensats per mesures d’un altre tipus, com elevar la cotització mínima delstreballadors autònoms, apujar el límit màxim de cotització dels salaris o retardar l’edat de jubilació, en línia amb l’augment de l’esperança de vida. 

“Llevat que hi hagi una correspondència plena entre l’augment d’ingressos i la despesa addicional prevista, no podrà evitar-se una futura reducció de les pensions, tot i que sigui moderada”, s’adverteix.

Preservar la reforma laboral

En la seva valoració global sobre l’economia espanyola, l’FMI considera que “el cicle econòmic està arribant a la seva maduresa” i que els riscos a la baixa “enfosqueixen el panorama a mitjà termini”. En la política interna, el principal risc que detecta l’FMI és el derivat de “les pressions per derogar les reformes”, així com “la continuació d’una política fiscal procíclica”, com la promoguda pels governs de Mariano Rajoy els últims anys.

Des del punt de vista de l’organisme que dirigeix Christine Lagarde, en vista d’aquest panorama és procedent “enfortir la resistència de l’economia” enfront de dificultats futures, avançant en el sanejament dels comptes i preservant “l’esperit de les reformes del mercat de treball”. I tot això, segons l’FMI, ha de fer-se compatible amb “un creixement més inclusiu”, que promogui els objectius socials i que permeti millorar la integració dels joves al mercat laboral.

Aval als objectius de dèficit de Sánchez

“És necessari reconstituir els coixins fiscals, que van quedar esgotats durant la crisi”, diu l’FMI al demandar continuar avançant en la reducció del dèficit i del deute. En aquest sentit, l’organisme considera que complir l’objectiu de dèficit de l’1,8% del PIB que el Govern planteja per al 2019, en contra del criteri del PP i Ciutadans, “és crucial i apropiat”.

L’organisme internacional accepta que el camí de pujades d’impostos pel qual ha optat el Govern de Pedro Sánchez “pot contribuir a un ajustament fiscal sostingut a mitjà termini”, però reclama “prudència” a l’hora d’estimar-ne l’impacte recaptatori i que es planifiquin “actuacions de contingència” per reaccionar amb rapidesa si aquests càlculs no es compleixen. “És essencial dissenyar acuradament les mesures tributàries per limitar distorsions i repercussions sobre el creixement”, aferma el document de l’FMI sobre Espanya.

En particular, Andrea Schaechter ha descrit que la decisió d’elevar l’IRPF a les rendes més altes a la recerca d’un augment de la progressivitat dels impostos és una "opció política", i ha recordat propostes com que s’incrementi la fiscalitat mediambiental, que són compartides pel mateix FMI. La cap de la Missió de l’FMI a Espanya també s’ha referit al "gran potencial" recaptatori que té Espanya dins del’IVA, per la via de portar al tipus general de l’impost alguns dels béns i serveis que ara tenen un tipus reduït.

Incentius al contracte indefinit

En relació amb el mercat de treball, per a l’FMI “resulta crucial preservar l’esperit de les reformes” i esmenta en particular “la prevalença dels convenis col·lectius d’empresa sobre els sectorials”, en contra del criteri que defensa l’equip de Pedro Sánchez.

Per actuar contra l’“arrelada dualitat” del mercat laboral, l’FMI planteja que “augmentar l’atractiu dels contractes indefinits”ha de ser una “prioritat” per a la política d’ocupació. Millorar les polítiques actives d’ocupació i introduir incentius per afavorir la mobilitat geogràfica dels treballadors són altres propostes que l’organisme internacional planteja, com, per exemple, la conveniència de subvencionar els costos del trasllat i proporcionar ajuts per a la vivenda, de caràcter específic i temporal.

Sector financer

La representant de l’FMI ha elogiat les reformes empreses a Espanya en el sector financer, però ha advertit sobre la necessitat que les entitats continuïn avançant en la reducció delscrèdits morosos per tornar als nivells de sanejament previs a l’esclat de la crisi.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

A més, des del punt de vista de l’FMI, les entitats han de continuar millorant els seus "coixins de capital d’alta qualitat a fi de protegir el negoci de xocs (inclosos els efectes de desbordament derivats d’unes condicions econòmiques més incertes en alguns mercats emergents)". L’organisme constata que les entitats espanyola segueixen "endarrerides" respecte a les homòlogues europees en termes de ràtios de capital, si bé el seu palanquejament és més baix. 

.