un problema social

Pastanaga fiscal per a la vivenda

El sector debat com utilitzar la tributació per incentivar que els pisos buits surtin al mercat

La indústria demana incentivar els propietaris mentre que l'Administració analitza la via del càstig

zentauroepp38698167 barcelona  1 06 2017   chapado con placas de hierro de los p180924122308

zentauroepp38698167 barcelona 1 06 2017 chapado con placas de hierro de los p180924122308 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

“És evident que hi ha un problemad’accés a la vivenda. Però per resoldre'l no s’ha d’acudir sempre a la idea que la culpa és del sector privat. Pot tenir la seva part de responsabilitat, però realment qui ha de donar la resposta que totes les persones tinguin accés a una vivenda digna és l’Administració”. Qui parla així és el sector privat immobiliari. Montserrat Junyent, presidenta de la Federació d’Associacions d’Empreses Immobiliària (Fadei), defensa una visió liberal del mercat en el sentit que no serà mitjançant la limitació de preus i el càstig a qui no posi en ús les seves vivendes buides com s’aconsegueixi augmentar el parc de pisos de lloguer assequible.

La subcomissió ministerial de Foment, que pretén establir polítiques per garantir que la vivenda és un element fonamental en l’Estat del benestar, debat si cal utilitzar més el pal que la pastanaga quan es planteja que “aconseguir mobilitzar la vivenda buida, tant de les persones físiques com jurídiques, i amb destinació al lloguer” ha d’incloure tota mena de mesures, “permetent adoptar quan sigui precís, mesures de caràcter coercitiu que siguin proporcionals al problema a resoldre”. Mesures que inclou en ‘càstig fiscal’, com incrementar l’impost de béns immobles (IBI) als qui no posin en circulació les vivendes buides de la seva propietat.

Premi o càstig. Aquesta és la qüestió per solucionar un problema que no queda clar si està ben enfocat: aflorar el parc buit de vivendes pot ajudar a pal·liar el problema, però no sembla un solució definitiva. “Dos de cada tres pisos buits a Espanya són en municipis de menys de 50.000 habitants i una de cada tres és anterior a 1960. Probablement tinguem menys de 700.000 o 800.000 vivendes a tot Espanya que podrien ser habitables si es fa algun tipus de reforma”, considera Fernando Encinard’idealista.com. 

Identificar el parc

Sens dubte, el primer problema és identificar les vivendes buides, si prèviament es defineix què s’inclou en aquest concepte. De fet, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va haver de precisar a començaments de la setmana passada que s’està treballant en aquesta definició abans de determinar quines mesures cal prendre per aflorar el parc. L’últim cens del’Institut Nacional d’Estadística (INE) estableix en 3,4 milions el nombre de vivendes buides al país. “Però no és fàcil comprovar si efectivament totes aquestes vivendes estan dispobibles”, explica Junyent.

Notícies relacionades

Però la qüestió de fons és quin tipus de mesures poden fer que aquestes vivendes s’utilitzin per donar sortida a la demanda de lloguer assequible. Fadei, que actualment agrupa a unes 5.000 agències immobiliàries a Espanya defensa que incrementar l’oferta de lloguer requereix, entre altres actuacions, “mesures fiscals que afavoreixin els propietaris”. De fet, la patronal demana la reducció de l’IRPF i de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) per als compradors de vivendes amb destinació al lloguer. “Estimem que podrien aflorar amb aquestes mesures entre el 25% i el 35% dels pisos tancats, depenent de les ciutats”, planteja Junyent. La Federació argumenta que moltes persones veuen la vivenda com una assegurança per a la jubilació o una inversió de futur per als seus fills. “Es tracta d’aprofitar aquesta realitat i afavorir que aquesta tipologia de propietaris que adquireixen vivendes amb finalitats no especulatives les tregui al mercat de lloguer si troben incentius en el moment de l’adquisició, a través de l’ITP”.

Probablementl’Ajuntament de Badalona no conscient de la proposta de la patronal quan recentment va decidir cconvocar un concurs per fer que els propietaris de pisos buits a la ciutat rebin una compensació en l’impost, en aquest cas en l’IBI, en el cas que cedeixin aquestes vivendes a l’Oficina Local d’Habitatge per destinar-les a lloguer social.