El futur de Barcelona passa pel sol i la platja

El turisme, lluny de ser un sector saturat a la ciutat de Barcelona, continuarà sent un dels motors econòmics de la capital catalana. Concretament el primer en termes de creació d’ocupació. El segon seran la gestió del medi ambient i les energies renovables. És a dir, el futur econòmic de Barcelona passa pel sol i la platja.

Així ho constata l’actual consistori de la ciutat comtal en una guia sobre el futur del món laboral titulat“Llibre blanc del futur del(s) treball(s)”presentat aquesta setmana. S’hi estima que l’any 2033 el nombre de llocs de treball en l’hostaleria i la restauració augmentaran el 69,6%. El segon generador d’ocupació serà el de la gestió ecològica de residus i els subministraments d’aigua, amb una alça del 44%, i el tercer les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb un increment del 37%. Aquestes dades els recupera de l’estudi de PwC “Treballar el 2033”.  

El Llibre Blanc ha comptat amb les aportacions de 28 acadèmics especialitzats en matèria d’ocupació, entre qui destaquen l’economista Antón Costas o l’exsecretària d’Estat d’Ocupació en l’últim govern de José Luís Rodríguez Zapatero, María Luz Rodríguez.

El futur del món del treball de les generacions millennials i posteriors es caracteritzarà per una organització de l’espai i el temps diferent. Fitxar, desenvolupar la jornada íntegrament en el lloc de treball i tornar a fitxar de nou per tornar a casa serà la realitat de només el 5,1% dels treballadors el 2033, mentre que ara representa la del 54,8%. Les jornades seran flexibles i predominaran els llocs de treball mixtos, en els quals el 41,9% de futurs treballadors combinaran una ocupació a cavall de l’oficina i el teletreball, en uns horaris mal·leables a un pacte de necessitats entre empleat i empresa.  

Menys feina i ¿menys benestar?

Existeix un consens entre els experts que els avenços en estalvi de temps de treball que previsiblement portarà la digitalització produiran menys llocs de treball. Com a dada, el llibre recull que “un nou robot per cada mil persones treballadores redueix la població ocupada entre el 0,18 i el 0,34%, mentre que els salaris poden baixar entre el 0,25 i el 0,5%”.

No obstant, tot això no té perquè implicar una pèrdua de benestar social. En aquest sentit, Antón Costas va afirmar durant la presentació del Llibre Blanc que “no hi ha cap llei que digui que el canvi tecnològic impliqui directament retrocessos en termes d’ocupació o progrés social”, tot i que, “tampoc podem esperar que automàticament el porti”.

La nova ocupació passarà més per la substitució de personal en llocs de feina ja existent i no tant per l’eixamplament de la massa laboral. “La demanda per substitució de personal oferirà nou vegades més treball que la que proporcionarà l’expansió de l’economia”, afirma el document.  

En aquest sentit, el Llibre destaca com una de les claus la formació contínua durant tota la vida laboral i recull una estadística de l’informe “The Future of Jobs”, del World Economic Forum, que revela que la principal estratègia en polítiques d’ocupació dels experts, per sobre d’atreure el talent estranger o augmentar la contractació, és invertir a reciclar els actuals treballadors.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona planteja més drets sociale per combatre els riscos de la digitalització

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Per a tot això, el document editat per Barcelona Activa recomana un canvi en les habilitats professionals respecte a les valorades actualment. “Poder donar sentit o arribar al significat més profund del que s’expressa es converteix en imprescindible [...]. També la intel·ligència social o saber connectar amb l’equip”, recomana el document.

“Com administracions hem de ser conscients que no hi ha tornada enrere i hem d’encarar el repte per posar els seus avenços al servei de les majories socials”,va afirmar el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. Per a això, el Llibre proposa fórmules de rendes bàsiques compatibles amb l’ocupació, salaris de ciutat, crèdits municipals que ajudin a finançar iniciatives empresarials que generin ocupació estable. També proposa els municipis que incorporin clàusules de gènere, qualitat del treball o eficiència energètica com criteris en l’assignació de contractes públics, entre unes altres 72 recomanacions.