Anar al contingut

El TC empara un treballador acomiadat per una samarreta contra la corrupció

Ángeles Vázquez

GRAF8606. MADRID (ESPAÑA), 27/01/2018.- Imagen de la sede del Tribunal Constitucional (TC), que se encuentra reunido para tratar si este admite a trámite el recurso del Gobierno contra la investidura de Carles Puigdemont, esta tarde en Madrid.EFE/Juanjo Martín

GRAF8606. MADRID (ESPAÑA), 27/01/2018.- Imagen de la sede del Tribunal Constitucional (TC), que se encuentra reunido para tratar si este admite a trámite el recurso del Gobierno contra la investidura de Carles Puigdemont, esta tarde en Madrid.EFE/Juanjo Martín / Juanjo Martín (EFE)

El ple del Tribunal Constitucional ha emparat un membre del comitè d’empresa de Seguretat Integral Canària i considera que el seu acomiadament disciplinari per haver exhibit una samarreta en un ple municipal en què deia “On hi ha un corrupte hi ha un corruptor” va vulnerar la “llibertat sindical en relació amb la llibertat d’expressió”. 

El treballador, que denunciava junt amb altres companys l’incompliment dels drets laborals en matèria salarial, es va aixecar del seient que ocupava, es va col·locar una careta amb la imatge de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el Petit Nicolás, i va exhibir una samarreta amb el lema: “On hi ha un corrupte hi ha un corruptor. Tant o més important que el nom del polític corrupte és conèixer el de l’empresa de seguretat corruptora”. S’acompanyava d’una imatge de dues persones donant-se diners.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries va avalar l’acomiadament a l’entendre que la conducta del demandant justificava que fos disciplinari per infracció de la bona fe contractual, falsedat, deslleialtat i ofenses verbals a l’empresari, ja que s’havia vulnerat el dret a l’honor dels responsables de l’empresa i també de l’Administració receptora del servei.

En canvi, el Constitucional afirma que no es va vulnerar l’honor dels responsables de l’empresa de seguretat, “ja que aquests no apareixen de cap manera determinats”, ja que ni tan sols se la identificava. El màxim que podia fer el missatge imprès era afectar el prestigi de l’empresa, “valor aquest últim no exactament identificable amb l’honor consagrat a la Constitució com a dret fonamental”. 

El Constitucional declara ara que “en vista de l’exercici d’un dret fonamental, només un altre dret fonamental o interès constitucionalment rellevant pot ser oposat com a límit”. Aclareix que el recurrent, al ser membre del comitè d’empresa i, per tant, actuar en representació dels treballadors, té una “protecció especial” quan exercita la llibertat d’expressió en el marc de l’acció sindical acordada, davant de persones que realitzen funcions públiques o resulten implicades en assumptes de rellevància.

En aquests casos, “l’exercici del dret assoleix el nivell màxim de protecció convertint-se en pràcticament immune a restriccions” que en altres àmbits serien admissibles constitucionalment, afirma la decisió. “El seu objectiu era reivindicar una actuació més enèrgica de l’Administració en vista dels incompliments empresarials en matèria salarial, denunciant la passivitat de l’ajuntament per abstenir-se d’exigir el respecte dels drets salarials dels treballadors de la contracta”, explica.