El BCE baixa la previsió de creixement pel menor comerç mundial

Els problemes que amenacen el comerç mundial comencen a passar factura, però de moment de forma molt lleugera. El Banc Central Europeu (BCE) ha rebaixat aquest dijous la seva previsió de PIB de la zona euro del 2,1% al 2% per a aquest any i de l’1,9% a l’1,8% per al pròxim a causa de la contribució inferior de la demanda exterior, mentre que ha deixat inalterada la del 2020 en l’1,7%. El seu president, Mario Draghi, ha volgut enviar un missatge tranquil·litzador malgrat la "certa moderació" del creixement: l’expansió econòmica segueix endavant amb bases "sòlides i àmplies". 

Després d’una reunió de transició del consell de govern que no ha ofert grans novetats, l’italià ha sostingut que els regs a la baixa i a l’alça per a l’economia segueixen "equilibrats", malgrat que admès que en els últims mesos ha augmentat la incertesa per l’increment del proteccionisme, els problemes d’alguns països emergents (Turquia i Argentina), i l’augment de la volatilitat en els mercats financers.

L’única sopresa

"El més semblant a una sorpresa en aquesta reunió ha sigut el poc que ha revisat a la baixa les previsions de creixement i el manteniment sense canvis de les d’inflació, malgrat la pujada del preu del petroli", ha apuntat el servei d’estudis de Bankia. Draghi, precisament, ha admès que les previsions de la seva institució només tenen en compte les mesures proteccionistes ja aprovades arran de les pujades d’aranzels iniciades pels Estats Units, i amb això queda per veure l’efecte total que tindran les anunciades i l’impacte que tindran en la confiança dels agents econòmics.

En canvi, ha restat importància als problemes de Turquia i l’Argentina, ja que no s’han encomanat a altres països; ha assenyalat que és aviat per saber fins a quin punt la retirada de les mesures extraordinàries de liquiditat dels bancs centrals provocarà volatilitat en els mercats financers, i s’ha mostrat confiat que Itàlia compleixi els seus compromisos fiscals. A més, ha destacat que, davant aquests tres riscos d’inferior creixement, hi ha altres factors que han soprès a l’alça, particularment la millora de l’ocupació i els sous, així com una política fiscal més expansiva de que s’esperava en alguns països europeus.  

Sense canvis

El BCE ha decidit, a més, mantenir els tipus d’interès oficials en els nivells mínims històrics en què porten instal·lats des del març del 2016. El preu oficial dels diners seguirà al 0%, mentre que la facilitat marginal de crèdit (els diners que cobra als bancs per deixar-los) es mantindrà al 0,25% i la facilitat de dipòsit (els diners amb què remunera els bancs per guardar-los els diners) es quedarà al -0,40% (és a dir, que els cobra en lloc de pagar-los).

Els analistes donaven per feta aquesta decisió. De fet, no esperen canvis en aquest camp de la política monetària almenys fins a la segona meitat de l’any que ve, després que el BCE anunciés al juny que la possible pujada de tipus no es produirà “fins almenys durant l’estiu del 2019”, un missatge que ha reiterat aquest dijous, “i en tot cas durant el temps necessari per assegurar la continuació de la convergència sostinguda de la inflació cap a nivells inferiors, tot i que pròxims, al 2% a mitjà termini”. Alguns experts estimen que el BCE podria aprovar just d’aquí a dotze mesos una alça de la facilitat de dipòsit.

Final de les compres

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Tampoc es preveien canvis en el programa de compra de deute públic i privat per estimular l’economia, i, efectivament, no s’han produït. Al juny, Draghi també va fixar un full de ruta sobre això. Les adquisicions es reduiran de 30.000 a 15.000 milions d’euros a l’octubre i deixaran de produir-se al gener. El BCE ha reiterat aquest dijous, això sí, que les compres cessaran al tancament de desembre “sempre que les noves dades confirmin les perspectives d’inflació a mitjà termini”. 

Precisament, tampoc hi ha hagut canvis en la previsió d’inflació anunciada al juny. Aleshores, el BCE la va augmentar de l’1,4% a l’1,7% per a aquest any i el pròxim i va mantenir la del 2020 en l’1,7%. Amb tot, la preocupació del mercat continua sent la inflació subjacent (la que no té en compte els preus energètics i dels productes frescos). Draghi ha assegurat que aquesta variable continuarà a l’alça fins i tot final d’any i més enllà, mentre que l’IPC general es mantindrà entorn de l’1,5%.