COMPTES PÚBLICS

El dèficit de l'Estat tanca el juliol en 18.080 milions, un 13,2% menys

Hisenda remarca la notable pujada dels ingressos, fins a 109.444 milions, un 9% més

undefined44291616 ministra montero consejo de ministros180713170157

undefined44291616 ministra montero consejo de ministros180713170157 / J J Guillen

2
Es llegeix en minuts

El dèficit de l’Estat acumulat en els set primers mesos de l’any es va situar en 18.080 milions d’euros, una xifra que equival a l’1,49% del PIB i que suposa una reducció del 13,2% respecte al mateix període del 2017, segons les dades d’execució pressupostària del juliol, publicades aquest dimecres pelMinisteri d’Hisenda.

Aquesta xifra s’assoleix després que els ingressos –109.444 milions, un 9% més– augmentessin en major manera que les despeses –127.524 milions, un 5,2% més.

En termes primaris -és a dir, sense tenir en compte els interessos del deute meritats, que en aquest període van ascendir a 15.462 milions– el dèficit va ser de 2.618 milions d’euros, un 0,22% del PIB, la meitat que en aquestes mateixes dates de l’any passat.

Hisenda també ha publicat l’execució pressupostària de totes les administracions –tret de les corporacions locals, les dades de les quals encara no es coneixen– del primer semestre de l’any, que es va saldar amb un dèficit de 22.698 milions d’euros, un 15,8% menys, el que equival a l’1,87% del PIB.

Una vegada inclosos els ajuts a la banca –que tenen un impacte positiu de 86 milions per les indemnitzacions més petites–, el dèficit se situa en 22.612 milions, un 1,86% del PIB.

En aquest període, l’administració central va registrar un dèficit equivalent al 0,82% del PIB; les comunitats autònomes, del 0,59%, i els fons de la Seguretat Social, del 0,46%.

Pel que es refereix a l’execució pressupostària de l’Estat fins al juliol, Hisenda especifica que inclou la liquidació definitiva dels sistemes de finançament de comunitats autònomes i corporacions locals, cosa que afecta tant els ingressos com les despeses.

Ingressos via impostos

L’augment dels ingressos en aquests set mesos va venir impulsat pels impositius, que van assolir els 93.680 milions d’euros, un 8,3% més.

Els ingressos de l’IVA van augmentar un 7,8%, fins als 44.552 milions, i els de l’IRPF un 11,9%, fins a 22.347 milions, després que s’incrementessin tant les retencions sobre rendes del treball (un 6,4 %) com el resultat de la campanya de la renda (un 12,2 %), cosa que ha compensat l’efecte negatiu de la liquidació del finançament autonòmic de l’exercici 2016.

L’impost de societats va ingressar 9.946 milions, un 10,3% més, per ingressos excepcionals per actes i declaracions anuals.

En canvi, les cotitzacions socials baixen un 2,2%, a 4.279 milions, per la progressiva substitució d’empleats actius amb règim de classes passives per altres amb règim de Seguretat Social.

Els dividends més grans del Banc d’Espanya i Enaire van impulsar les rendes de la propietat fins als 3.735 milions, un 18,3% més, mentre que els interessos cobrats per l’Estat van baixar un 0,5%.

Augments de despeses

L’augment de les despeses en aquests set mesos, del 5,2%, va venir impulsat per les transferències corrents més grans al Sistema de la Seguretat Social, que van assolir els 3.547 milions d’euros, el doble que al 2017.

També van augmentar, en un 4,4%, les transferències corrents entre administracions públiques –pugen les de Seguretat Social i comunitats autònomes, però baixen les de corporacions locals.

Notícies relacionades

Les inversions es van incrementar un 80,3%; l’aportació a la Unió Europea per recursos de l’IVA i la RNB, un 12,7%, i els consums intermedis, un 2,3 %.

La remuneració dels assalariats va despuntar un 0,2% en el període, tot i que va baixar un 1,5% el juliol a causa que els empleats públics van cobrar l’augment salarial del 2018, quan l’any anterior van rebre aquell mes tant la pujada com els retards des de començaments de l’exercici.