El nou repte d'Inditex

Inditex vendrà ‘online’ a tots els països del món el 2020, tingui o no botiga física a prop del consumidor. L’anunci econòmic més rellevant dels últims temps va ser fet a Milà aquesta setmana pel president d’Inditex, Pablo Isla. No va ser, en qualsevol cas, una promesa buida ni anunci de ‘start-up’ a la recerca de finançament. La venda a escala mundial és ja un objectiu real d’Inditex, un compromís per a l’organització i amb els seus clients que ara per ara només pot complir el líder del mercat, el grup tèxtil més gran del món. S’han fixat les línies mestres del futur de la indústria i el comerç internacional i el pla es dicta des de Galícia, des d’Arteixo, seu d’Inditex.

El projecte anunciat per Isla s’estendrà a les vuit cadenes de la companyia: Zara, Bershka, Pull&Bear, Oysho, Zara Home, Massimo Dutti, Stradivarius i Uterqüe. “Volem fer disponible el nostre producte de moda a tots els clients a qualsevol part del món que es trobin, fins i tot en aquells mercats en què no hi ha botiga física”, va dir Isla davant de la premsa a l’emblemàtica botiga del centre de Milà, nus gordià de l’aparador de la moda mundial.

Estoc integrat

Per aconseguir aquest objectiu, l’estratègia és aconseguir l’estoc integrat a les botigues (vendre també a través d’internet des de la botiga física). El web és el centre, les botigues els tentacles de l’organització i la revolució és conseqüència de l’esdevenir tecnològic i el canvi social. El control en temps real de totes les peces a la venda fa possible l’enviament des de qualsevol banda. El grup ja ha implantat l’estoc integrat a 25 dels mercats on Zara opera ‘online’, entre ells Espanya, Xina i Estats Units. Per fer possible aquesta integració, el grup expandirà també el desenvolupament del seu sistema d’identificació per radiofreqüència (Rfid), que ja és present a totes les botigues d’Uterqüe i Zara i que s’estendrà a totes les botigues del grup el 2020.

L’expansió lògica

L’expert en distribució comercial i professor de l’IESE, José Luis Nueno, considera que l’anunci d’Inditex és una conseqüència lògica en el procés d’expansió del grup gallec: “Posar-se a obrir botigues a escala mundial seria surrealista. Per tenir un 3% de quota de mercat als EUA Inditex hauria d’obrir unes 4.000 botigues, i un total de 8.000 per sumar aquesta quota a la Xina i l’Índia. Això seria duplicar el nombre de botigues actual”. En opinió de Nueno, el fet que Amazon tingui una quota del 30% mundial en venda de roba a través d’internet i plans per enfortir el seu pes en aquest mercat obliga el líder del sector tèxtil a prendre posicions. Alibaba o Rakuten són també una amenaça. Inditex vol aprofitar les seves botigues i els seus costos logístics més baixos per impulsar l’expansió ‘online’.

Adaptació al client

“El que va fer Inditex és apostar encertadament per una tecnologia del segle XX (el Rfid) per desenvolupar el seu model del segle XXI”, explica el professor d’Esade Lluís Martínez Ribes. “El que fa Inditex és adaptar-se a un client cada vegada més enganxat al seu telèfon mòbil, el que l’ha convertit en un ‘ebody’ i que ha permès passar d’una vida ‘offline’ a una altra d’‘online’. Inditex adapta el seu model a aquest client ‘onoff’ amb les botigues integrades”.

Tasca de rebotiga

Mentre Inditex baixa en borsa llastada per una relació facturació beneficis poc avantatjosa, Isla anuncia una expansió ‘online’ que marca línies de futur creïbles i que no necessita ulleres de realitat virtual per enlluernar ningú. La fortalesa del grup està en el coneixement del mercat i el seu model de negoci, ostentació tecnològica i tasca de rebotiga. Moda al ritme de 25 col·leccions anuals. A la Xina, l’Índia i els EUA cal millorar, i la venda ‘online’ és el camí, potser l’únic possible. Aquesta prevista almenys una plataforma logística per cada zona duanera, segons reconeixen a Inditex. El comerç minorista a escala mundial a costos raonables serà llavors realitat.

Dependència tecnològica

Però queden encara serrells per solucionar perquè aquesta venda mundial es faci sense friccions i a gust del consumidor. Els avantatges de la compra ‘online’ es minimitzen al ritme de l’eficiència dels enviaments o l’increment dels costos. Els auditors dels comptes d’Inditex (Deloitte) reconeixen l’“alta dependència” que té el grup “del seu sistema de tecnologies de la informació i del seu correcte funcionament”. Inditex necessita ser o continuar sent un gegant tecnològic per ser gegant industrial. 

Barreres al comerç

Fins ara, les compres internacionals s’han vist frenades per les barreres fiscals i les duanes. Si un client espanyol desitja comprar a Walmart (palau del producte barat amb bandera nord-americana) no podrà. Existeixen mitjancers que ofereixen apartats de correus per esquivar el bloqueig de compres que estableix la matriu, però bona part dels avantatges del producte barat es perden en enviaments costosos, lents i amb incertesa duanera. 

Notícies relacionades

Inditex anuncia que totes les seves marques estaran disponibles 'online' a tot el món el 2020

La meitat dels espanyols han reduït el consum d’energia i aigua

Inditex estudia en el dia d’avui com esmenar les dificultats d’importació i la manera d’automatitzar els costos afegits que es derivin en el futur de les barreres fiscals i d’enviament. El flux internacional dels intercanvis sembla que demana a crits no competir precisament en preu i que sigui el glamur el que viatgi més, especialment fins aquells clients adinerats de països més allunyats de Galícia. I les barreres polítiques o les econòmiques faran que la implantació mundial sigui més o menys real. Des de l’Àfrica, els possibles compradors seran presumiblement els de més poder adquisitiu. Els problemes tècnics són en qualsevol cas un esglaó gairebé menyspreable per al gegant gallec, mestre de l’analítica predictiva i dels gustos dels clients.

La nova secció ‘online’

Mentrestant, la clau també està en el servei de les botigues. La nova secció ‘online’ de les botigues d’Inditex gestiona i expedeix directament les peces, escurçant temps i costos respecte a si s’envien des dels magatzems. La botiga incorpora també un punt automatitzat de recollida, una sitja invisible per al client amb unes 900 peces que permet recollir els enviaments ‘online’ després d’introduir un codi QR o un PIN. És l’última baula d’aquesta integració que en només un parell d’anys haurà canviat per sempre al sector de la distribució, però també a la indústria i fins a la manera de vestir a tot el planeta.