Turquia fracassa en l'intent de frenar la caiguda de la seva moneda

Tard i insuficient. Les iniciatives adoptades aquest dilluns per les autoritats turques per tractar de frenar la sagnia que pateix la seva moneda des de començaments d’any a penes han tingut efecte en la cotització de la lira, que ha tornat a tenyir de vermell els mercats mundials. Els inversors continuen fugint dels actius del país euroasiàtic a causa del temor d’un sobreescalfament de l’economia, del creixent autoritarisme del president Recep Tayyip Erdogan, de la tensió amb els Estats Units, i del possible contagi a altres economies emergents. La lira ha marcat a primeres hores del dia un nou mínim històric de 7,24 dòlars al caure un altre 10% i, si bé ha recuperat posicions després de l’anunci de les mesures, continua acumulant una devaluació del 45% des de començament d’any i del 25% només a l’agost.

El ministre de Finances i gendre d’Erdogan, Berat Albayrak, va acusar diumenge els Estats Units de provocar l’ensorrament de la seva moneda mitjançant un "clar atac" i va anunciar un pla per combatre'l. El Banc Central de Turquia ha comunicat aquest matí una reducció de les reserves de liquiditat que han de guardar els bancs, la qual cosa segons els seus càlculs suposa una injecció per a les entitats de 10.000 milions de lires, 6.000 milions de dòlars i 3.000 milions de dòlars en or. A més d’altres mesures, ha assegurat que els proporcionarà "tota la liquiditat que necessitin".

"El banc central vigilarà estretament la profunditat del mercat i la formació de preus, i prendrà totes les mesures necessàries per mantenir l’estabilitat financera, si ho considera necessari", ha afegit. Paral·lelament, l’Agència de Supervisió i Regulació Bancària ha imposat restriccions a les operacions d’intercanvi de divises entre els bancs turcs i els d’altres països per dificultar les apostes especulatives a la baixada de la lira.

Xarxes socials investigades

A més, el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia i la Policia del país estan investigant "persones involucrades en actes que amenacen la seguretat econòmica del país a través de mitjans de comunicació i xarxes socials", inclosos 346 comptes en aquestes últimes. El ministre de Finances ja va anunciar diumenge mesures contra "aquells que difonen rumors", després de negar que anés a imposar controls a la sortida de divises i la transformació dels dipòsits en monedes estrangeres a la lira. Erdogan els va acusar aquest dilluns de ser "terroristes econòmics".

Malgrat tot això, tant l’interès del bo públic a dos anys com el preu de les assegurances per protegir-se contra impagaments en el deute a cinc anys han escalat fins als nivells més alts des de l’esclat de la crisi el 2008. Les borses asiàtiques i europees han tancat amb caigudes, que en el cas del’Ibex 35 ha sigut del 0,75%, fins als 9.530 punts, llastat pel BBVA (3,23%), el banc europeu més exposat a Turquia (suposa el 13% dels seus crèdits).

Banc central en dubte

Els problemes de Turquia venen de lluny. La inflació es va disparar fins al 15,8% al juliol, gairebé el triple que l’objectiu del banc central, i els experts estimen que la institució hauria d’apujar tipus per combatre-la, una possibilitat que la institució no ha esmentat aquest dilluns. Erdogan s’ha proclamat "enemic" de l’encariment del preu dels diners i ha demanat que els tipus baixin per abaratir el crèdit, principal motor que explica el creixement del país en els seus 16 anys de mandat. 

Els dubtes sobre la política econòmica del país i sobre la independència del banc central s’han disparat des del juny, arran que el president nomenés el seu gendre ministre del Tresor i Finances i aprovés un decret per atorgar-se el poder d’elegir directament el governador de l’autoritat monetària. Precisament, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat aquest dilluns que el país "ha de fer tot el possible per garantir un banc central independent", després d’afirmar que "ningú no té interès en una desestabilització econòmica a Turquia".

Nous aliats

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L’escalada de tensió amb els Estats Units, amb tot, ha sigut l’element que ha accelerat l’ensorrament de la lira en els últims dies, després que Donald Trump anunciés divendres per twitter que ha aprovat un augment dels aranzels a l’acer i a l’alumini turcs fins al 50% i el 20%, respectivament, una decisió qualificada per Erdogan aquest dilluns de "punyalada per l’esquena" d’un aliat de l’OTAN. El problema ve de fa anys. L’Administració Trump no ha deportat a Turquia el clergue Fethullah Gülen, resident des del 1999 al país i a qui Erdogan acusa d’estar al darrere de l’intent de cop d’Estat del 2016. El pastor evangèlic nord-americà Andrew Brunson, per la seva part, està acusat a Turquia de terrorisme per la seva suposada relació amb Gülen i amb el moviment d’alliberament kurd. La decisió de la justícia turca de fa uns dies de no alliberar-lo del seu arrest domiciliari va portar els Estats Units a imposar sancions als ministres turcs d’Interior i Justícia.

Així mateix, la decisió de Turquia de continuar comerciant amb l’Iran i comprant el seu petroli malgrat les sancions nord-americanes, així com el suposat recolzament de l’Administració Trump als moviments kurds considerats com terroristes per Erdogan, expliquen també l’enfrontament. Després de l’anunci dels aranzels, el president turc va assegurar aquest cap de setmana que el seu país buscarà "nous amics i aliats" si continua la pressió de Trump.