tensió internacional

La caiguda de la lira turca posa en alerta el BCE i els inversors

La moneda ha caigut fins un 14,6% en comparació amb el dòlar i acumula una devaluació del 35% des del gener

Els dubtes sobre Erdogan i la tensió amb els Estats Units expliquen l'ensorrament de la divisa

zentauroepp43928319 erd04  istanbul  turkey   23 06 2018   turkish president rec180623195847

zentauroepp43928319 erd04 istanbul turkey 23 06 2018 turkish president rec180623195847 / ERDEM SAHIN

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

Nou focus d’alarma als mercats. L’ensorrament continuat  de la lira turca des de començament d’any s’ha accelerat en els últims dies, cosa que ha incrementat els temors sobre el país que ja tenien des de fa temps els grans inversors internacionals. La situació ha despertat les alertes al Banc Central Europeu (BCE). Segons s’ha sabut aquest divendres, la institució fa dos mesos que vigila de prop l’impacte de la caiguda de la divisa als bancs comunitaris més exposats al país, entre els quals, el BBVA, que cau amb força en borsa.

La moneda del país euroasiàtic ha arribat a baixar fins un 14,6% en comparació amb el dòlar aquest dilluns, el seu retrocés més gran des de principis del 2001, si bé ha recuperat posicions posteriorment. Des de principi del 2018 acumula una devaluació d’entorn del 35%, que s’afegeix a la pèrdua d’un quart del seu valor de l’any passat. El preu de les assegurances per cobrir possibles impagaments del deute del país s’ha disparat un 109% en els set primers mesos d’aquest exercici.

La caiguda de la divisa s’explica pel temor d’un sobreescalfament de l’economia; el creixent autoritarisme del president, Recep Tayyip Erdogan, i la tensió amb els Estats Units. La inflació es va disparar fins al 15,8% el juliol, gairebé el triple que l’objectiu del banc central turc, i els experts estimen que la institució hauria d’apujar tipus per combatre-la. No obstant, Erdogan s’ha proclamat "enemic" de l’encariment del preu dels diners i ha demanat que els tipus baixin per abaratir el crèdit.

Independència en qüestió

Els dubtes sobre la política econòmica del país i sobre la independència del banc central s’han disparat des del juny, arran que el president nomenés el seu gendre ministre del Tresor i Finances i aprovés un decret per atorgar-se el poder d’elegir directament el governador de l’autoritat monetària. El ministeri, precisament, va tractar infructuosament aquest dijous de fer un missatge tranquil·litzador a l’assegurar que el PIB creixerà entre un 3% i un 4% aquest any (suposaria un refredament desitjat pels inversors, ja que al juny va créixer al 7,4%). També va afirmar que el dèficit per compte corrent estarà per sota del 4% (una variable clau per a una economia basada en el consum intern i que necessita inversió de l’estranger per funcionar).

S’hi suma la creixent tensió amb els Estats Units. L’Administració Trump no ha deportat a Turquia el clergue Fethullah Gülen, resident des del 1999 al país i a qui Erdogan acusa d’estar ser darrere de l’intent de cop d’Estat del 2016. El pastor evangèlic nord-americà Andrew Brunson, d’altra banda, s’enfronta a una condemna de fins a 20 anys de presó a Turquia acusat de terrorisme per la seva presumpta relació amb Gülen i amb el moviment d’alliberament kurd. La decisió de la justícia turca de fa uns dies de no alliberar-lo de l’arrest domiciliari va portar els Estats Units a imposar sancions als ministres turcs d’Interior i Justícia, represàlies a les quals el règim d’Erdogan ha promès respondre.

Poble i déu

Notícies relacionades

El fracàs aquesta setmana d’una reunió a Washington per provar d’acostar actituds entre els dos països ha accentuat les caigudes de la lira.  Malgrat tot això, Erdogan ha restat importància a la baixada de la moneda. "Hi ha diverses campanyes [estrangeres per enfonsar la moneda]. No us preocupeu per això i no oblideu que si ells tenen dòlars, nosaltrestenim el nostre poble i el nostre déu. Estem treballant molt. Mireu el que érem fa 16 anys i mireu ara", va afirmar aquest dijous en un míting.

En aquest context, el BCE ha estret la seva vigilància sobre els bancs europeus més exposats a Turquia, tot i que considera que la situació encara no és crítica, segons publica aquest divendres el 'Financial Times'. Els més importants sónl’italià Unicredit i el francès BNP Paribas, a més del BBVA. El banc espanyol és amo del 49% del Garanti, el banc privat més gran del país, que aporta el 14% del benefici del grup. Fa temps que l’entitat presidida per Francisco González emet un missatge de tranquil·litat sobre aquesta qüestió: continua apostant pel país per la qualitat del seu banc i per la seva experiència a gestionar entorns volàtils.