58.000 pensionistes joves sobreviuen amb menys de 650 euros al mes

Invisibles i sumits en la precarietat. Malgrat representar gairebé el 10% dels pensionistes d’aquest país, els menors de 65 anys que han de viure amb una pensió a causa d’una malaltia crònica se senten oblidats per les institucions. Entre aquests, 58.000 pensionistes menors de 45 anys viuen una situació especialment vulnerable: han de sobreviure amb menys de 650 euros mensuals. 

La seva malaltia els impedeix treballar, motiu pel qual es veuen abocats a viure amb els escassos ingressos que reben de la seva pensió i obligats, en molts casos, a recórrer a l’ajuda familiar. Molts han de superar centenarsd’obstacles per aconseguir la incapacitat i, durant aquest procés, la seva condició és la d’aturat, per la qual cosa han de subsistir amb el subsidi d’atur, primer, i els ajuts assistencials, després. Una vegada reconeguda la seva incapacitat el panorama no és més encoratjador: la majoria de les pensions d’aquest tipus, concretament, més de la meitat (562.564 del total de 952.465), corresponen a incapacitat permanent total, que tenen una quantitat mitjana de 759,73 euros mensuals.

Aquestes xifres, recollides per la Unió Sindical Obrera (USO) a l’informe ‘Situació laboral de la joventut a Espanya’, posen de manifest, segons el mateix sindicat, la necessitat d’adoptar“mesures legislatives que protegeixin els malalts crònics que arriben a la situació d’incapacitat permanent”. Concretament, USO reclama “recursos per assolir el benestar i la qualitat de vida que mereixen”, que suposa“suprimir no només el copagament farmacèutic, sinó la inclusió dels tractaments necessaris per mantenir una qualitat i dignitat en la seva vida i que han sigut eliminats dels medicaments coberts pel nostre sistema de salut”.

No són les úniques reivindicacions del col·lectiu, que cada vegada que sorgeix el debat sobre el sistema de pensions alça la veu per exigir no només la seva permanència, sinó també una revaloració per sobre de l’IPC (índex de preus de consum) per garantir el poder adquisitiu, una demanda que també reiteren des d’USO. 

Un parat més mentre lluita per la incapacitat

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Toni Montserrat, un barceloní de 51 anys diagnosticat d’una leucèmia crònica, és un dels molts malalts crònics que fa anys que lluita perquè se li reconegui la incapacitat. Després d’haver cotitzat 28 anys a la Seguretat Social se sent“maltractat per l’Administració”.Considera que el col·lectiu és “completament invisible” i, per això, una part ha de continuar treballant amb la greu malaltia crònica, perquè no aconsegueixen que es reconegui la seva malaltia. “Quan em van diagnosticar la malaltia els metges em van aconsellar que abaixés el ritme i visqués sense estrès”, recorda aquest exdirectiu català d’una gran multinacional.

Tot i que al principi s’hi va negar, al cap d’un mes Montserrat assegura que es va adonar que el cos no li seguia el ritme. Per això, està fent tràmits des del 2015 per obtenir una incapacitat que no li concedeixen. Mentrestant, està considerat un aturat més. “Em van donar la baixa, vaig cobrar el subsidi d’atur i, en aquell període de temps, em van acomiadar de la feina. Ara estic gastant els estalvis de tota una vida”, explica. Actualment, aquest barceloní, casat i amb una filla de dotze anys, “malviu” amb 430 euros mensuals del subsidi per a majors de 45 anys. Abans, va denunciar l’INSS (Seguretat Social) pel Jutjat Social al denegar-li la sol·licitud d’incapacitat permanent i espera al setembre a presentar un recurs. “És una presa de pèl, et fan sentir un comediant”, conclou.