La quarta revolució industrial posarà en perill els drets laborals

La pròxima gran reforma laboral podria estar impulsada per l’avenç de la quarta revolució industrial. La digitalització ja és present en gairebé la totalitat dels processos productius, la nova economia col·laborativa ha canviat les relacions laborals sense gairebé adonar-nos-en i la robotització s’ha colat en les línies de producció per quedar-se. La denominada quarta revolució industrial està canviant el mercat laboral tal i com el coneixem, cosa que posa en perill la legislació actual i amenaça els drets dels treballadors.

Els experts ho tenen clar: el mercat laboral haurà d’enfrontar-se en els propers anys a una transició “dura” motivada per la robotització i la digitalització de les tasques, i el canvi implicarà una destrucció d’ocupació primer i una transformació després. Estudis recents adoben la tesi que a prop del 55% dels actuals llocs de treball són susceptibles de ser automatitzats, però sigui quina sigui l’estimació que es faci, tot apunta que la configuració dels nous llocs de treball que puguin crear-se –250.000 de nous a Espanya, segons les últimes dades de CEOE– canviarà. 

De la nova legislació que s’impulsi en els pròxims anys i la seva capacitat per adaptar-se al nou escenari dependrà que a llarg termini es produeixi un avenç net en termes globals de creixement econòmic, productivitat i generació d’ocupació o tot el contrari. Així ho va expressar recentment el president del comitè d’experts del Govern per reformar l’Administració, Jordi Sevilla, al congrés DigitalES Summit celebrat a Madrid: “El canvi digital és una realitat, el que encara no tenim és una política pública per encaixar-ne els impactes en el treball i l’educació”. 

Els reptes del futur

I és que la velocitat vertiginosa d’aquests canvis dificulta la tasca del legislador encarregat de regular-los. Prova d’això és que, a finals del 2017, set de les vuit empreses de més valor al món ja eren tecnològiques; companyies de publicitat per internet com Google o Facebook valien vint vegades més que la CBS, principal xarxa de cadenes de televisió dels EUA; i Uber va ser valorada en 60.000 milions de dòlars, més que el valor de totes les companyies de lloguer de cotxes juntes. 

I només és el començament: ¿Motivaran els robots la pròxima reforma laboral? ¿Hauran de pagar impostos i cotitzar a la Seguretat Social? ¿Tindrà sentit el dret de vaga? ¿Es diluirà la representació sindical amb l’economia digital? ¿Es farà necessari reduir la jornada laboral de 40 hores? ¿La renda bàsica universal deixarà de ser una possibilitat i passarà a ser una obligació?

Segonsl’últim informe elaborat pelConsell Econòmic i Social d’Espanya titulat ‘El futur del treball’, al terreny de les relacions laborals són múltiples els aspectes que poden veure’s afectats en el context dels canvis tecnológics, entre “la mateixa identificació de la relació de treball assalariat”, i amb aquesta l’aplicació dels marcs normatius reguladors del contracte de treball. Així com l’exercici dels poders empresarials de direcció i control, el lloc i el temps de la prestació de treball, els salaris, la formació en l’ocupació, la seguretat i salut en el treball, l’accés a la protecció social, o, en el pla col·lectiu, els instruments de representació i negociació col·lectiva.

El retard d’Espanya

El director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres, considera que Espanya “va una mica endarrerida” respecte a la implementació de mesures que afrontin el canvi tecnològic i necessita una“estratègia global”.Posa l’exemple de França, que ja ha suprimit el sistema específic dels autònoms, ja que “l’ocupació digital ha esborrat la diferència entre treballadors per compte d’altri i pròpia”. També destaca Finlàndia, que es va convertir l’any passat al primer país del món que experimentava ambla renda bàsica universal; i Alemanya, on milions de treballadors industrials ja poden acollir-se a una jornada laboral de 28 hores. 

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

D’aquesta quarta revolució industrial es derivaran altres riscos, explica Torres, com “la violació de la privacitat en el treball i la limitació del dret de vaga per l’extensió dels robots” i “el debilitament de la representació sindical per la fragmentació dels processos”. D’altra banda, la secretària confederald’UGT, Isabel Araque, entreveu l’avenç tecnològic com una “oportunitat”, però també com a“germen de noves desigualtats”,de la “polarització” del mercat de treball i la “desnaturalització dels sistemes de protecció social”.

En aquest sentit, des de l’àmbit de l’Organització Internacional del Treball (OIT) s’assenyala que “respondre a aquests reptes i fer realitat els principis i drets fonamentals en el treball requereix voluntat política, una governança eficaç del mercat de treball i un diàleg social inclusiu”, a fi de maximitzar els beneficis i minimitzar els riscos derivats del canvi.