Anar al contingut

Segons l'OCDE

El proteccionisme pot retallar fins al 25% el nivell de vida per al 2060

Un informe de l'OCDE alerta sobre els possibles efectes a llarg termini d'una deriva proteccionista, que provocaria pèrdues generalitzades a tot el món

El Periódico

El proteccionisme pot retallar fins al 25% el nivell de vida per al 2060

Evan Vucci

El proteccionisme de polítiques com les que està implementant el president dels Estats Units, Donald Trump, té efectes i costos, i calcular-los ha sigut l’objectiu de l’últim informe publicat per l’OCDE. Una allau proteccionista que elevés els aranzels a l’altura dels anys 1990 tindria un impacte molt negatiu en l’economia mundial, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que calcula que a l’horitzó del 2060 el nivell de vida es reduiria de mitjana en el 14%.

L’impacte seria més greu per als països emergents, on la baixada d’aranzels ha sigut molt més pronunciada des de la dècada dels 90, va indicar l’OCDE. Per al grup dels BRIICS (Brasil, Rússia, l’Índia, Indonèsia, la Xina i Sud-àfrica) el descens seria quatre dècimes per sobre de la mitjana, del 18%.

El cas de l’Índia podria ser el més afectat pel replegament proteccionista, que podria arribar a costar al gegant del sud d’Àsia fins al 25 de reducció del nivell de vida. El percentatge de pèrdues respecte al de referència si es mantinguessin les polítiques comercials vigents fins ara també seria superior al 15% per a Austràlia i la Xina, i quedaria al voltant o per sobre del 10% per al Brasil, Xile, Indonèsia, Corea del Sud, Nova Zelanda i Suïssa. 

Per als Estats Units, actual paladí internacional del proteccionisme sota la batuta de Trump, les esmentades polítiques també suposarien una retallada de la qualitat de vida dels seus ciutadans, que se situaria entre el 6% i el 7%, ja que els seus nivells aranzelaris ja eren relativament baixos als anys 90.

Aquest mateix efecte explica que el descens a la zona euro es limitaria al 4,5%. En aquest cas, els països de la moneda única, a més, duen a terme bona part dels seus intercanvis comercials entre ells i depenen menys de les transaccions amb l’exterior.

Una pèrdua que no contempla els efectes sobre la demanda

L’OCDE va destacar que aquestes repercussions només tenen en compte els efectes derivats de l’oferta, en particular l’alentiment de les millores de l’eficiència laboral generades per la competència de les importacions o per les menors transferències de tecnologies i menors especialitzacions productives.

És a dir, que no contemplen les conseqüències també negatives que podrien arribar pel costat de la demanda, sobretot en termes de pèrdua de confiança i inversió entre les parts.

El conegut com el "Club dels països desenvolupats" es va esforçar a recordar que les investigacions assenyalen que un augment del comerç exterior d’un punt de producte interior brut (PIB) aporta, a llarg termini, un creixement de la renda per càpita de prop del 0,4%

Temes: OCDE

0 Comentaris
cargando