Sindicats i patronal proposen tornar a la jubilació forçosa

Sindicats i patronal han assolit un consens per reclamar al Govern central el retorn de la jubilació forçosa. Així consta en el preacord salarial per a la negociació col·lectiva d’aquest any i els dos següents, firmat dilluns passat, en el qual els agents socials insten l’Executiu a escometre “canvis legals” que permetin que els convenis col·lectius “possibilitin l’extinció del contracte de treball per compliment de l’edat ordinària de jubilació”,sempre que el treballador tingui dret a la pensió completa.

Des de la reforma laboral del 2012 ja no era possible incloure als convenis col·lectius clàusules de jubilació forçosa, és a dir, l’empresa no podia obligar a jubilar-se els treballadors que assolien els 65 anys. Com a excepció, alguns funcionaris estan obligats a fer-ho al complir l’edat estipulada. No obstant,l’Estatut dels Treballadors sí que reconeix la possibilitat d’acomiadar un treballador per ineptitud sobrevinguda posteriorment a la col·locació en l’empresa. En aquest cas, la condició de l’edat és un motiu utilitzat de manera freqüent per les empreses per extingir el contracte a aquells treballadors amb edats més enllà de la jubilació. En cas que es produeixi així, l’empleat té dret a una indemnització de 20 dies per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats. Segons l’última Enquesta de Població Activa, corresponent al primer trimestre del 2018, a Espanya hi havia 181.000 ocupats més grans de 65 anys, dels quals 45.000 tenien més de 70 anys.

Anteriorment a aquesta reforma, sí que s’admetien clàusules obligatòries de jubilació per als treballadors que arribessin a l’edat ordinària i complissin les condicions exigides per accedir a la pensió, un escenari al qualUGT, CCOO, CEOE i Cepyme volen tornar ara amb el preacord ja firmat per totes les parts. Els sindicats ja han traslladat avui a les bases el text perquè el ratifiquin, un procés que UGT preveu que conclogui dimarts vinent. Després començarà la negociació amb el Govern espanyol, que tindrà l’última paraula.

Relleu generacional

El fonament d’aquesta obligatorietat que els sindicats i la patronal suggereixen a l’Executiu de Pedro Sánchez és en la necessitat de “facilitar el relleu generacional” i així fomentar la contractació dels joves en les empreses en substitució d’aquells que arriben a l’edat de jubilació. “No hi ha cap perjudici per al treballador jubilat, ja que, una vegada arribada l’edat, té assegurada la prestació”, ha destacat a aquest diari el secretari de Política Sindical d’UGT, Gonzalo Pino, que ha assenyalat que la mesura “deixa espai a la contractació dels joves”. Una vegada les bases donin el vistiplau al preacord, començarà la negociació amb el Govern de Pedro Sánchez. “Dependrà molt del Govern central que això tiri endavant”, ha apuntat Pino.

Llum verda de la patronal

Per la seva part, la junta directiva de CEOE i Cepyme han ratificat avui el preacord firmat ahir. Entre els punts estratègics del document, el president de Cepyme, Antonio Garamendi, ha posat de relleu la lluita contra l’economia submergida, que “és la pitjor enemiga dels empresaris espanyols”, contra l’absentisme laboral i pel foment de la formació.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Respecte a la clàusula que inclou la jubilació forçosa sense indemnització, Garamendi ha recordat que des de fa temps hi havia la necessitat de “canviar la norma”. “Hi ha treballadors que no se’n van de l’empresa fins que no aconsegueixen la indemnització i això deixa les empreses sense un duro per invertir i fa un flac favor a les persones que es volen incorporar al mercat de treball”, ha asseverat.  

El president de CEOE, Juan Rosell, ha reconegut que els empresaris estan fent un “esforç important” per “millorar la societat i la manera de viure dels ciutadans”. En aquest sentit, ha subratllat que el preacord firmat amb els sindicats s’adapta a una “nova etapa” que deixa enrere la situació de crisi viscuda des del 2009 fins al 2013 a Espanya, un període en què “el PIB va caure gairebé cinc punts”. El pacte, ha explicat, servirà per “donar una empenta als salaris més baixos”.