El termini de venda de Bankia torna a ser qüestionat

El termini màxim per privatitzar Bankia, fixat en principi per al tancament del 2019, torna a estar enentredit  a causa de la dificultat per recuperar tot o una part substancial dels 22.424 milions d’euros injectats a l’entitat per la seva baixa cotització en borsa. Des del PSOE es defensa que la prioritat ha de ser no malvendre l’entitat, mentre que el banc argumenta que encara hi ha temps de sobra per prendre una decisió. El Ministeri d’Economia, per la seva banda, prefereix mantenir la prudència.

Fa temps que la possibilitat està oberta. El Govern de Rajoy va fixar el 2012 el termini a finals del 2017, però el 2016 va decidir retardar-lo amb l’argument que això permetria obtenir el màxim retorn dels ajuts públics. El febrer passat, el president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Jaime Ponce, va assegurar que era una "bona carta" que l’Executiu pogués tornar a ajornar-ho i poc després el llavors ministre d’Economia, Román Escolano, va apuntar en la mateixa direcció: "El Govern no se sent pressionat per vendre. L’objectiu clar és tenir la maximització d’aquests ajuts i en funció d’això prendrem les nostres decisions".

El relleu en el Govern ha obert un nou escenari. La ministra Nadia Calviño de moment s’ha mostrat cauta. "Hi ha un calendari per a la seva privatització, però tenim temps: més important que afanyar-se és fer les coses bé; l’objectiu és maximitzar la recuperació dels ajuts públics", ha assegurat a ‘El País’. "Hi ha prou temps per prendre una bona decisió", afirmen en el seu departament.

Pressió electoral

Fonts socialistes, en qualsevol cas, defensen que l’Executiu de Rajoy "es va afanyar" a vendre els dos petits paquets d’accions, dels quals es va desfer el 2014 i el desembre passat. Als preus d’aquell moment i als que ara cotitza el banc no es podrien recuperar els ajuts i el més important, argumenten, és no tornar a "malvendre", per això deixen oberta la possibilitat de retardar el termini de privatització. Això sí, recolzen l’actual equip gestor i descarten rotundament convertir Bankia en un banc públic permanent, com pretenen Units Podem i els sindicats.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Un element clau serà l’anunciada intenció de Pedro Sánchez de no convocar eleccions fins al 2020. Si no es canvia el termini de privatització, és probable que el president s’hagués d’enfrontar a finals del 2019 a titulars que el Govern ha venut Bankia amb pèrdues milionàries. En contra juga la pressió de la Comissió Europea, de la qual prové Calviño, per accelerar la privatització. Però la norma que fixa el termini és espanyola, no una imposició comunitària pel rescat europeu a la banca.

Conscient que el debat està obert, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha volgut fixar aquesta setmana la seva posició. Així, ha admès que ara no és bon moment per continuar amb la privatització, però a la vegada ha defensat que hi ha prou temps per tornar a canviar la llei si és necessari. A més, ha deixat clares les seves preferències: "Hem de ser oportunistes, no estem en una situació d’aclaparament de temps, però tampoc no ens podem eternitzar". El desig del banquer és presidir com més aviat millor possible una banca privada i independent. I en el banc s’afirma que no està gens clar que endarrerir el termini redueixi la pressió dels especuladors baixistes i permetre que pugi l’acció, per això no veuen la urgència de prendre una decisió en la qual no veuen beneficis clars.