nous sectors

Les biotecnològiques catalanes van captar el 2017 una mitjana de 3,4 milions

El volum total rebut, 102 milions, va baixar el 33% per la falta d'operacions singulars, però creix el pes dels inversors estrangers

42508872 601

42508872 601 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El sector biotecnològic va captar l’any passat 102 milions d’euros a Catalunya. Tot i que suposa un descens del 33% en volum total respecte a l’exercici anterior, la mitjana per operació és de 3,4 milions d’euros, cosa que significa l’11% més que al 2016. En total es van dur a terme 30 operacions. Les de més import (per sobre de 15 milions), van significar el 10% del total mentre que el 52% van arribar als dos milions.

El president de CataloniaBio & HealthTech, la patronal del sector,  Jaume Amat, ha destacat que les dades suposen la consolidació del creixement. La falta d’operacions singulars, de gran import, ha reduït el volum total invertit, però no significa que no hi hagi "rondes de finançament més grans, més participació dels fons internacionals i una evolució qualitativa dels equips directius". El capital forà va incrementar quatre punts el seu pes en el total, al passar del 12% el 2016 al 16% el 2017.

Amat ha presentat juntament amb Silvia Ondategi, sòcia de 'Global Sciences'd’EY, 'L’estudi d’inversió en biomedicina a Catalunya el 2018: ‘Éxitos y retos de futuro'. La segona edició d’aquest informe, elaborat per CataloniaBio i EY,  revela que la principal font de finançament de les empreses del ram que desenvolupen productes és el capital risc, amb el 33%; mentre que les de serveis, amb el 76%, recorren majoritàriament al deute privat.

Quant a la comparació de xifres totals, operacions com la de Stat -Dx, adquirida per 154 milions per l’holandesa Qiagen  han sigut ja al 2018, cosa que fa que els resultats de l’exercici actual es puguin tornar a disparar com a conseqüència d’operacions singulars. Amat ha remarcat el pes que guanyen els inversors internacionals. "Esperem que la seva aportació sigui més gran en un futur pròxim perquè preveiem un nombre significatiu d’empreses que obriran rondes de finançament en fase avançada, que no es poden cobrir només amb inversors locals.  

Les xifres, que mantenen a Catalunya i Barcelona al radar delsinversors internacionals no només en el sector tecnològic sinó en el biomèdic, encara queden lluny dels principals clústers amb els quals es competeix. Així, 'To Health', al Canadà, va captar 947 milions en inversions l’any passat; el pol format per Suècia i Dinamarca (Medicon Valley Alliance), 779 milions; BioM, a Munic (Alemanya), 665 milions o IATI, a Tel-Aviv, Israel, 597 milions.

L’informe destaca que es van registrar 32 acords de llicència amb ingressos potencials per 12,6 milions. Més de la meitat de les farmacèutiques (55%) tenen inversions en empreses biotecnològiques.

Una altra dada destacada és l’aparició i consolidació de firmes d’inversió catalanes, entre les quals es destaca el desembarcamentd’Alta Life SciencesCaixa Capital RiscGenesis VenturesHealthequity, Inveready o Yisos Capital, que són les que van realitzar 31 operacions per un valor de 56 milions, principalment per al descobriment de fàrmacs. La quantitat aportada per les firmes locals va suposar un augment del 74% respecte al 2016, segons l’informe.

Notícies relacionades

A més en els primers mesos d’aquest any s’ha anunciat la creació d’Asabys Partners  a Barcelona, per part de Josep Lluís Sanfeliu, procedent de Ysios Capital, que preveu crear un fons de 60 milions; i Inveready està a punt de llançar el fons Biotech III, amb 25 milions. Justament la necessitat de captar capital és un dels reptes que plantegen la majoria de les companyies enquestades en l’estudi de CataloniaBio i EY.

L’estudi ressalta també el pes que guanyen els projectes col·laboratius. L’any passat se’n van firmar 146 entre diferents agents del sector, la qual cosa suposa mantenir la línia del 2016. Els centres d’investigació i les universitats han sigut l’elecció en el 56% dels projectes, les empreses de nova creació ('start-ups'), en el 27% i altres entitats en el 17% restant.