¿Què passa amb l'empresa familiar?

«Nosaltres vam fer els deures en el trànsit de la segona a la tercera generació (de fills a nets) i vam fer el pas de sortir a borsa», explica Ignasi Biosca, conseller delegat de la farmacèutica Reig Jofre, i de la qual, juntament amb la seva família, controla un 73% del capital.

I  en aquest punt hi pot haver un dels possibles frens a problemes futurs en les empreses familiars. Després d'absorbir l'antiga Natraceutica, Reig Jofre va iniciar la seva activitat a la borsa, en la qual ja cotitzava la companyia adquirida. Això va donar «tranquil·litat al projecte i més garanties que podria avançar amb els anys», agrega Biosca. «I a més va permetre separar família i negoci». Això no sempre passa.

En les últimes setmanes s'han produït vendes o entrades de tercers i fons en el capital de grans empreses familiars catalanes, com ara Pronovias (Alberto Paltchi va vendre'n un 90% a BC Partners); Cirsa (Blackstone ha aconseguit el 100% del grup, amb l'excepció del negoci a l'Argentina); Freixenet (l'alemanya Henkell en va comprar un 50,7%) o Codorniu, que busca soci per donar liquiditat als accionistes minoritaris.

Els deures en la crisi

I n'hi haurà més més perquè hi ha molta «gana inversora», liquiditat a la recerca d'una rendibilitat que no dona la renda fixa i companyies que busquen recursos per créixer o amb accionistes que volen fer caixa. «Són empreses que han guanyat valor després de fer els deures durant la crisi», explica David Ramírez, soci de PwC . De totes maneres, tot dependrà dels preus, que es poden arribar a disparar i de fet, ja hi ha hagut processos de venda que han quedat deserts.

Per la seva part, Fernando Serrate, soci responsable de KPMG a Catalunya, afirma que «el moment és procliu a les operacions corporatives, gràcies a l'atractiu de moltes empreses per als inversors, l'àmplia liquiditat existent al mercat i unes condicions de finançament avantatjoses, amb uns tipus d'interès en mínims històrics.»

Al seu torn, «les empreses familiars s'enfronten a reptes que passen per la professionalització, la internacionalització, la millora de la rendibilitat i la transformació dels seus models de negoci en un entorn marcat per la disrupció tecnològica». És una combinació que fa que «tot quadri», afegeix el representant de PwC.

Accionistes minoritaris

Tot això es compagina a més amb un canvi de la llei de societats de capital el gener del 2017, que a través de l'article 348 bis permet als accionistes minoritaris el dret de separació quan no s'aprova el repartiment de beneficis en les societats no cotitzades.

En tot cas, cada empresa és un món. A Cirsa, on es manté l'equip directiu presidit per Joaquim Agut, l'objectiu de Manuel Lao és permetre que la companyia «creixi més ràpid» , amb adquisicions si és necessari, ha admès el seu nou duel, el fons Blackstone. L'objectiu és «creixement i continuïtat», afirmen fonts pròximes a l'empresa.

En el cas de Freixenet, en la qual inicialment les accions representades pel president d'honor, Josep Ferreri la seva família més directa i les del president, Josep Lluís Bonet, no s'han venut; la resta de familiars van empènyer a vendre-la al grup Henkell.

En aquest cas, i probablement també en el de la nombrosa família Raventós, de Codorniu, hi ha un problema de «no haver estat capaços d'obtenir una rendibilitat adequada», segons fonts del sector. Però no han arribat a una batalla com la que es deslliura a la cúpulad'El Corte Inglés, entre el president, Dimas Gimeno; i les seves cosines Marta i Cristina Álvarez, en aquest cas per aconseguir el control del grup. 

Socis compromesos

En tot cas si uns accionistes estan més o menys compromesos i només volen uns dividends abundants o prioritzen la continuïtat de l'empresa «aquesta és una divisió que la llei no pot fer», explica el professor de la càtedra d'empresa familiar del'IESE,  Josep Tàpies. Segons el seu parer hi ha dues premisses essencials: que «el negoci estigui molt ben definit» i tenir accionistes compromesos. «Han d'estar a l'accionariat, no cal que siguin més enllà del consell d'administració, amb una bona remuneració dels seus títols i si no, l'aternativa és la borsa».

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Sigui com sigui, explica Tàpies, la qüestió és que l'accionista sàpiga que, si vol, pot vendre, i tenir capital en borsa és una bona referència. En aquest sentit explica l'anècdota d'una gran companyia familiar que es va veure empesa a sortir a borsa per molts dels seus accionistes i, una vegada al parquet, cap d'ells no va vendre».

Per la seva part, Ignacio Mur, professor de Direcció General i Estratègiad'Esade, recorda que els problemes es compliquen més enllà de la tercera generació, sigui perquè no s'ha planificat bé la successió o perquè la borsa es veu com la sortida «més raonable». La situació que els interessos estiguin en mínims facilita el finançament, fa atractives les empreses sòlides i, al seu torn, puja el seu valor, conclou Mur.