APOSTA PER L'AUSTERITAT

Alemanya manté uns pressupostos amb «dèficit zero»

El nou ministre de Finances Olaf Scholz augmenta només fins al 2019 la inversió pública en uns comptes que no fan referència a Europa

zentauroepp42891925 german chancellor angela merkel attends a news conference wi180412155124

zentauroepp42891925 german chancellor angela merkel attends a news conference wi180412155124 / FABRIZIO BENSCH

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot canvia per continuar igual. Després de més de mig any de paràlisi política, el nou Govern alemany va presentar aquesta setmana el seu Pressupost per al 2018, un projecte de línia continuista que malgrat elevar les inversions manté la seva fetitxista aposta pel "dèficit zero". Així, un any més i malgrat el seu voluminós superàvitAlemanya continuarà aplicant el mantra del'austeritat  i gastarà menys del que ingressa en el que el nou ministre de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), ha considerat una "política financera responsable". Segons les seves previsions, el Govern federal gastarà aquest any 341.000 milions d'euros, un 3,1% més. Fins al 2022 aquesta inversió creixerà el 4,4%, l'1,5%, el 0,4% i l'1,4%.

Com va explicar Scholz, els comptes de Berlín també preveuen una reducció progressiva deldeute  nacional perquè el proper any se situï per sota del 60% en relació amb el PIB, com obliguen les directrius europees. D'altra banda, el Govern federal preveu que la inversió pública creixi fins als 37.4000 milions d'euros el 2019, unes xifres que cauran fins als 33.500 milions el 2022, dades per sota dels nivells del 2017.

A més del pressupost per al 2018, l'executiu teutó també ha acordat els paràmetres financers del 2019 i el pla financer fins al 2022, que apunta a un increment en els ajuts a les famílies i a la formació així com en les inversions en infraestructures, digitalització i habitatge social. El Govern reformarà la Constitució perquè pugui invertir en competències que fins ara depenien exclusivament dels estats federats.

Els pressupostos de Scholz són un revés per a les aspiracions europeistes del SPD. Encara que era una de les seves principals promeses i exigències per entrar al govern, el document presentat ahir segueix els mateixos plans del seu predecessor, el paladí de l'austeritat fiscal Wolfgang Schäuble (CDU), i no inclou cap augment de la contribució alemanya a la Unió Europea en els propers quatre anys.

Quan el passat 7 de febrer la cancellera Angela Merkel va estrènyer la mà amb Martin Schulz per segellar un nou pacte de govern de Gran Coalició, els socialdemòcrates ho van fer celebrant haver aconseguit l'influent ministeri de Finances. Els conservadors van carregar contra el seu líder per aquesta concessió el SPD però l'elecció de Scholz com a hereu de Schäuble ja va apuntar que hi hauria pocs canvis. Després de nomenar el codirector de Goldman Sachs a Alemanya, Jörg Kukies, com a secretari d'Estat de Finances i mantenir els alts càrrecs ministerials aquesta línia es va confirmar.

Crítiques internes

Tot i haver estat aprovat "per unanimitat" al consell de ministres, el pressupost de Scholz ja ha rebut crítiques des de dins del govern. La titular de Defensa, Ursula Von der Leyen, i el de Desenvolupament, Gerd Müller, han demanat que s'incrementi la partida destinada a les seves carteres per als propers anys.

Notícies relacionades

Més enllà de les queixes, la despesa en Defensa arribarà als 38.5000 milions d'euros, un increment de 1.500 milions respecte al Pressupost 2017. Encara que aquesta inversió es manté en l'1,2% del PIB, lluny del 2% que li exigeix els EUA i amb el qual els membres de l'OTAN s'han compromès per al 2024, Scholz ha promès que continuarà creixent a més de 42 milions per al 2021. Encara que el pressupost també creix, Alemanya no complirà l'acord internacional de destinar un 0,7% del seu PIB a ajuts als països en desenvolupament.

Ambdues a mans conservadores, Defensa i Desenvolupament aspiren que aquestes partides pressupostàries s'augmentin durant la tramitació parlamentària de principis de juliol en la qual els pressupostos hauran de ser aprovats.