L'impost a les grans superfícies és legal... tret de Catalunya

Una de freda i una de calenta.L'impost sobre grans establiments comercials aplicat a Astúries i Aragó, per compensar l'impacte de les activitats que desenvolupen sobre el territori i el medi ambient, és legal i no vulnera les regles europees. Sí que ho fa, en canvi, el gravamen aplicat a Catalunya, perquè els criteris de diferenciació fiscal en funció de ¿la no subjecció a l'impost dels establiments col·lectius revesteix un caràcter selectiu i constitueix una ajuda d'Estat¿, segons ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la UE.

El sistema va ser recorregut el 2016 davant de la justícia espanyola perl'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), que agrupa a les grans empreses d¿escala nacional, com El Corte Inglés i Carrefour. El cas va arribar al Tribunal Suprem, que davant del dubte va decidir preguntar a la cort europea per aclarir si les exoneracions previstes en els tres impostos autonòmics són compatibles amb el Tractat de la UE, suposen una restricció a la llibertat d'establiment o amaguen ajuts d'estat, tal com denuncia la patronal.

Els impostos en qüestió tenen com a objectiu contribuir a la protecció del medi ambient i al'ordenació del territori. Intenten corregir i compensar l'impacte de l'activitat dels grans establiments comercials –per exemple, la derivada dels fluxos de circulació- a través del finançament de mesures en favor del medi ambient i de la millora de les infraestructures.

Impostos legals

Després de la seva anàlisi, els jutges conclouen que els gravàmens no constitueixen ajuts d'estat malgrat que exoneren els comerços minoristes. ¿Ni la llibertat d'establiment ni el dret en matèria d'ajuts d'estat no s'oposen a impostos com els controvertits que graven els grans establiments comercials¿.

En relació amb la llibertat d'establiment, consideren que el criteri de la superfície de venda de l'establiment, elegit per determinar els establiments gravats amb l'impost no estableix cap discriminació directa, i recalquen que no sembla que perjudiqui en la major part dels casos nacionals d'altres estats membres o aocietats amb el seu domicili social en altres estats membres.

Respecte si les exoneracions constitueixen o no d'ajuts d'estat, el Tribunal no exclou a priori que el criteri de tributació de superfície de venda afavoreixi la pràctica a determinades empreses o produccions. Per això, considera que els jutges espanyols haurien de determinar primer ¿si els establiments comercials exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquests impostos es troben o no en una situació comparable la dels establiments que hi estan subjectes¿.

El fet que una superfície comercial quedi exempta de l'impost depèn de la seva dimensió, perquè com més gran és la superfície de venda major pot ser l'afluència de públic, cosa que es tradueix en més efectes negatius sobre el medi ambient. En aquest sentit, veuen coherent amb els objectius perseguits diferenciar entre les empreses en funció que el seu impacte mediambiental sigui més o menys intens per mitjà d'un criteri que permeti diferenciar dues categories d'establiments que no es troben en una situació comparable. Per això conclouen que l'exoneració no confereix un avantatge selectiu.

Exoneracions i Catalunya

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Els jutges tampoc no consideren un ¿avantatge selectiu¿ les exoneracions a determinades activitats que requereixen un gran espai de venda, com vivers, venda de vehicles o materials de construcció –en el cas català la reducció del 60% de la base liquidable en determinades activitats- encara que al·leguen que correspon al Suprem comprovar-ho. Per això sentencien que les exoneracions no constitueixen ajuts d'estat si ¿no generen un impacte negatiu sobre el medi ambient i l'ordenació del territori tan intens com els altres¿.

En el cas català, el criteri de diferenciació fiscal relatiu al caràcter individual de l'establiment comercial té com a efecte exonerar de l'impost els grans establiments comercials col·lectius amb una superfície de venda igual o superior al llindar de subjecció a l'impost. El Tribunal arriba a la conclusió que aquest criteri sí que estableix una diferenciació entre dues categories de grans establiments comercials que es troben objectivament en una situació comparable en relació amb els objectius de protecció mediambiental i d'ordenació territorial. En conseqüència, ¿la no subjecció a l'impost dels establiments col·lectius revesteix un caràcter selectiu i constitueix una ajuda d'estat¿, conclou.