Renovar per no canviar

Els empresaris catalans afronten eleccions en les principals associacions que els representen amb poques propostes de renovació en termes de nous sectors econòmics, relleu generacional i presència de dones en llocs clau. Els comicis a la patronal Foment del Treball i a la Cambra de Comerç de Barcelona es produiran previsiblement després de l’estiu i es solaparan amb el relleu a la CEOE, on el principal candidat és l’actual vicepresident, Antonio Garamendi.

    

Aquests processos venen molt marcats per la crisi política entre l’Estat i Catalunya, i per la fuga d’empreses catalanes a altres comunitats. En aquestes circumstàncies, els empresaris afronten la cita amb un cert esgotament per la situació política, després de mesos en un discret segon pla per evitar manifestar-se sobre el procés.

    

La composició del PIB català no és el mateix ara que fa 10 anys. Però les principals organitzacions no reflecteixen aquesta realitat, segons reconeixen. En el cas de Cambra, presidida per Miquel Valls, fa vuit anys que no hi ha eleccions, malgrat que s’haurien d’haver celebrat fa quatre. El procés es va truncar llavors per un canvi normatiu de les cambres impulsat pel Govern espanyol. 

NOU CENS

En el nou cens per a aquestes eleccions del 2018 es reflecteixen canvis importants com a conseqüència de la crisi econòmica. Per exemple, el comerç aportava en la composició del ple del 2010 un total de 14 representants, xifra que el 2018 es reduirà a només set càrrecs. La construcció va obtenir sis cadires en el ple del 2010, mentre que el 2018 només en tindrà dues.

    

En el cas de Foment, encapçalada per Joaquín Gay de Montellà, l’adscripció dels socis és voluntària i no correspon a un cens vinculat a la composició del PIB, de manera que, malgrat que la patronal ha celebrat les eleccions puntualment, el reflex dels nous sectors econòmics és minoritari.

    

Així, no hi estan representades associacions de sectors digitals com la Barcelona Tech City (amb 600 empreses i 1.000 treballadors), encara que sí que hi participen firmes tecnològiques a títol individual i l’associació Joves Empresaris de Catalunya (Aijec). Els executius de nous operadors com Airbnb, Amazon, Uber i Cabify no es mostren interessats a accedir a càrrecs de representació en les organitzacions empresarials. Des d’aquests nous sectors es reconeix que la falta d’interès és mútua en totes dues direccions.

ASPIRANTS A FOMENT

Tant a Foment com a la Cambra es comencen a estudiar noms per rellevar els actuals presidents. En el primer cas, el perfil que ha agafat més força és el de Josep Sánchez Llibre, exdiputat d’Unió al Congrés i persona de confiança de Josep Antoni Duran Lleida. Aquest expolític és actualment el responsable de les relacions de la CEOE amb el Congrés dels Diputats i compta amb l’aval de l’actual president de la CEOE, Juan Rosell, que ja no opta a la reelecció d’un tercer mandat a la gran patronal espa­nyola.

    

Gay de Montellà es reserva el dret de proposar un candidat de la seva confiança després de l’estiu, encara que dos dels perfils que s’han sospesat, l’expresident de Fiatc, Joan Castells, i l’economista Ramon Adell, els dos vicepresidents de Foment, s’han autodescartat. Sánchez Llibre, que podria concórrer a les eleccions en representació de l’empresa familiar Conservas Dani, potser hauria de competir amb el president de la patronal de Terrassa Cecot, Antoni Abad. 

    

El pols personal que mantenen Abad i Gay de Montellà ha comportat l’expulsió de la Cecot de Foment sota l’acusació que aquesta organització empresarial vallesana s’ha extralimitat en les seves funcions i en la seva expansió territorial. Cecot ha respost deixant de pagar la quota anual de Foment, que s’eleva a 8.000 euros. Abad podria concórrer en representació d’alguna altra entitat que formi part de Foment com el Gremi de Fabricants o el Centre Metal·lúrgic del Vallès.

POLS A LA CAMBRA

Valls, per la seva part, presideix la Cambra des del juny del 2002. Fonts del seu entorn asseguren que no té previst afrontar un nou mandat. Així, l’actual president estudia la possibilitat de proposar com a successor Luis Conde, president de la firma de cercatalents barcelonina Seeliger y Conde, segons fonts pròximes al mateix Valls. Si es confirma aquesta candidatura, competirà amb la de l’advocat i economista Ramon Masià, que ja ha anunciat que hi concorrerà quan es convoquin oficialment els comicis.

    

El procés electoral a la Cambra, entitat que pesa a l’hora de renovar la cúpula de Fira de Barcelona, és més complex que a Foment. Segons la nova normativa, el ple estarà compost per 60 representants davant els 69 de les eleccions del 2010. D’aquests, sis s’incorporaran a proposta de Foment, Pimec i Fepime. Un total de 14 càrrecs correspondran a les empreses amb una contribució econòmica anual més gran, fet que es determina en un procés de subhasta que s’inicia a partir de la quantitat de 75.000 euros. 

    

Les empreses que hagin traslladat la seu social es mantenen en el cens si compten amb establiments al territori, fet que afecta les grans firmes catalanes, com CaixaBank i el Sabadell, que han mudat els domicilis. La resta dels representants, un total de 40, s’incorporaran com a resultat dels vots de la resta d’empreses en uns comicis en què el vot serà per primer cop electrònic.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

    

A falta de pocs mesos per a les dues cites, l’ambient que es respira en el sector empresarial és d’escàs interès. Tot i que encara queda marge per afrontar un debat sobre la necessitat de renovar-se per canviar o per seguir igual.