Canvis en el món empresarial

Catalunya, capital Milà

Amb l'entrada dels Benetton a Abertis i Cellnex, les empreses italianes guanyen pes a Espanya

zentauroepp42519178 masrid 15 03 2018 rueda de prensa conjunta de acs  atlantia 180315123633

zentauroepp42519178 masrid 15 03 2018 rueda de prensa conjunta de acs atlantia 180315123633 / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El poder empresarial italià absorbirà d’una tacada dues de les grans companyies de l’Ibex 35 que tenien la seva seu social a Catalunya, encara que després de l’1-O la van traslladar a Madrid: Abertis i Cellnex. En poques setmanes, totes dues passaran a estar controlades per Edizione, la societat de la família Benetton (una de les grans fortunes industrials del país transalpí), gràcies a una operació en la qual el president del Reial Madrid i d’ACS, Florentino Pérez, ha actuat de mestre de cerimònies i el Govern de Mariano Rajoy ho ha facilitat.

    

A diferència del que va passar el 2007, quan la italiana Enel va aconseguir Endesa després del fallit intent d’opa de Gas Natural, en aquesta ocasió no es tractava d’evitar que una firma catalana absorbís una gran empresa amb seu a Madrid, sinó de reduir el pes de capital català, com el de Criteria-La Caixa –soci de referència d’Abertis i de Cellnex–, en grans companyies.

Sense traves públiques

També el fet que l’Executiu central estigués necessitat de suports perquè l’anterior ministre d’Economia, Luis de Guindos, pogués convertir-se en vicepresident del BCE, ha aplanat el camí perquè es produís aquesta operació sense traves públiques. Aquestes van ser les que van dinamitar fa una dècada l’intent invers d’Abertis per controlar la que llavors es deia Autostrade. 

    

Atlantia disposarà de la meitat més una de les accions de la societat conjunta amb ACS i la seva filial alemanya Hochtief, que gestionarà Abertis, líder mundial de les autopistes de peatge. Mentrestant, el primer accionista de la italiana, els Benetton, passaran a tenir el 29,9% de Cellnex, un dels ascensos més meteòrics a la borsa dels últims anys, sorgida d’una escissió d’Abertis, que avui té el 34% del capital. Al no superar el 30%, els nous propietaris, amb el 29,9%, evitaran haver de llançar una opa pel 100%, com estableix la normativa espanyola.

    

«Més que Abertis, preocupa Cellnex, perquè és una societat que està entre els líders mundials en la gestió d’antenes terrestres de telefonia i que ha de jugar un paper molt important en el futur amb el desplegament de les xarxes de 5G. I el seu primer accionista deixarà de ser autòcton», destaquen els experts. La incògnita és si Criteria, la societat de participades de La Caixa, optarà per augmentar la seva participació a Cellnex fins a situar-se del 5,1% actual al voltant el 10% o preferirà destinar part dels 3.300 milions que s’embutxacarà amb l’opa a Abertis a invertir en altres negocis.

    

En les torres negres de la Diagonal de Barcelona existeix malestar pel desenllaç de l’operació sobre la concessionària d’autopistes, en què La Caixa, finalment, ha quedat molt al marge malgrat ser el principal accionista. Les relacions han de recompondre’s. En tot cas, Criteria, en ple procés de canvi d’estratègia inversora, està forçada a buscar dividends i suplir els més de 160 milions anuals que ingressa per dividends d’Abertis per poder seguir alimentant l’Obra Social.

Notícies relacionades

    

L’ascens italià, que en les institucions europees es tradueix en la presidència del Banc Central Europeu (Mario Draghi), el Parlament Europeu (Antonio Tajani) i la representant de la política exterior de la UE (Federica Mogherini), es trasllada també al món empresarial, amb Endesa (Enel), Unidad Editorial, que publica entre altres diaris de El Mundo, Expansión i Marca (Cairo Communications) i, ben aviat, amb Abertis i Cellnex. Sense el pes de les alemanyes o franceses, a escala empresarial la seva presència creix. Segons les últimes xifres, les filials italianes a Espanya són gairebé 800 i donen feina directament a més de 50.000 treballadors, segons expliquen a la Cambra de Comerç italiana a Espanya, en què no s’inclouen les empreses de capital italià que operen a Espanya però que no són filials de firmes d’aquell país.