L'Audiència Nacional imputa CaixaBank per blanqueig de diners de la màfia xinesa

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha imputat CaixaBank com a persona jurídica per un delicte de blanqueig de capitals per l'actuació de deu de les seves sucursals en el presumpte afavoriment, auxili i ocultació de fons de clients de nacionalitat xinesa investigats en les operacions conegudes com a Emperador, Txèquia, Snake, Joguines i Pólvora. El jutge considera que les sucursals investigades, directius i empleats van actuar presumptament "com a canals de blanqueig d'aquestes organitzacions" encara que podien sospitar que els seus clients estaven immersos en activitats il·lícites de frau del qual procedien les ingents imposicions en efectiu que realitzaven”. El jutge cita l'entitat el pròxim 26 d'abril a les 10.30 amb objecte que procedeixi a la designació d'advocat i procurador.

La resolució del jutge explica que arran de la investigació a l'entitat ICBC (Industrial And Comercial Bank Of China SA)  per conductes de blanqueig de capitals al servei de diverses organitzacions criminals de ciutadans xinesos, el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil, així com el SEPBLAC van detectar una sèrie de comportaments irregulars portats a terme per determinades sucursals de CaixaBank entre els anys 2011 i 2015, per ajudar presumptament persones físiques i socials de nacionalitat xinesa a aprofitar-se dels guanys il·lícits de les seves defraudacions i contraban de mercaderia.

Aquestes organitzacions generaven unes massives remeses de diners en efectiu, procedents de delictes contra la Hisenda Pública i també contra la Propietat Industrial i Contraban  “en la bancarització dels quals sense riscos de ser descoberts, aprofitament i ajuda  per transferir els seus fons a la Xina han intervingut entitats bancàries com CaixaBank i ICBC Sucursal Espanya”.

La resolució del jutge relata com entre el 2013 i el 2015 diferents jutjats de localitats de Madrid i de l'Audiència Nacional que investigaven els casos Emperador i Snake, entre altres, van realitzar diversos requeriments a les sucursals de CaixaBank per investigar el patrimoni il·lícit dels clients investigats. Les sucursals implicades "van fer cas omís” al fet de tractar-se  de clients requerits per jutjats i fiscalies, i “van auxiliar els titulars de comptes en l'aprofitament dels seus guanys il·lícits, bancaritzant els diners sense indagar el seu origen, acceptant qualsevol paper o justificació que se'ls presentava i facilitant la seva transferència en imports petits que no havien de ser comunicats al Banc d'Espanya”. Aquests requeriments judicials, afegeix el jutge, “ van ser desatesos per CaixaBank que no va activar cap comunicació o alarma respecte al client en qüestió”.

L'informe del SEPLBAC destaca que entre els anys 2013 i 2015 el nombre de clients de CaixaBank que han sigut objecte de requeriment judicial per delicte de blanqueig i que han realitzat transferències per valor de 99.1 milions d'euros a la Xina i Hong Kong són 193 ( 76 persones físiques i 117 societats limitades). El jutge destaca que no es van realitzar exàmens especials després de rebre aquests requeriments, ni tampoc comunicació al SEPBLAC, respecte de 165 d'aquests 193 clients, que van seguir operant, transferint 31.7 milions d'euros.

En la seva resolució el jutge distingeix entre l'actuació d'altres entitats bancàries i CaixaBank.  El magistrat recorda que, arran de l'anomenada operació Snake, la Fiscalia Anticorrupció i el jutjat número 7 de Parla, es va sol·licitar informació a les entitats bancàries sobre les comunicacions que havien cursat al SEPBLAC per les operacions investigades. 18 bancs van reportar que havien comunicat al SEPBLAC un total de 109 expedients relacionats amb 111 empreses i 42 persones físiques de l'organització SNAKE, per moviments sospitosos de blanqueig. El jutge afegeix que, en el cas d'ICBC no hi va haver cap comunicació i en la cas de CaixaBank se'n van localitzar 4 d'una de les sucursals investigades, el director de la qual malgrat advertir indicis de blanqueig en un dels comptes, “ va permetre al seu administrador contractar nous comptes per a una altra societat de la seva propietat i client de la mateixa sucursal”.

UN PATRÓ COMÚ D'ACTUACIÓ

La resolució detalla les operacions investigades a les 10 sucursals implicades, situades en districtes pròxims al Polígono  Cobo Calleja de Madrid. També analitza tota la informació sobre els clients investigats, dels quals existia carències  d'informació i de control sobre la seva operativa. Els directors implicats van permetre l'ús de testaferros, activitats econòmiques no justificades, amb repetició d'un patró falsari d'ingressos en efectiu per eludir Hisenda, fraccionant factures, amb empreses instrumentals i sense controlar els clients. Els directius d'aquestes sucursals, segons el jutge, van permetre que altres persones diferents dels titulars firmessin operacions d'ingressos o transferències.

A través de la banca 'on line' els líders de l'organització criminal també operaven, sense necessitat de desplaçar testaferros instrumentals a les entitats bancàries. El jutge xifra en 50 societats de la trama i 16 persones físiques les que van utilitzar la banca electrònica de CaixaBank. Els directors de les sucursals investigades van permetre a les organitzacions SNAKE, Txèquia, Emperador, Joguines que realitzessin ingressos compartint IPs, compartint beneficiaris comuns. En el cas Emperador, per exemple, van ordenar 2.254 transferències per valor de 41.648.140 euros.

Les organitzacions investigades dividien les remeses de diners procedents dels seus guanys il·lícits en quantitats més petites, entre 20.000 i 35.000 euros. A vegades es produïen ingressos d'efectiu simultanis el mateix dia, hora i quantitat entre diverses societats aparentment desvinculades entre si i realitzades pel seu administrador de perfil testaferro. Respecte a les transferències a la Xina i Hong Kong, el  jutge considera que els directius i empleats de les sucursals investigades “eren coneixedors dels saldos diaris que es transferien i que els seus imports eren sempre inferiors a 50.000 euros, a l'objecte d'eludir l'obligació de declarar-les d'acord amb la normativa del Banc d'Espanya i estar així els moviments ocults per al seguiment de les operacions de tràfic de divises”.

RESPONSABILITAT COM A PERSONA JURÍDICA

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

Els fets relatats en la resolució descriuen, segons el jutge greus errors del sistema de control per a la prevenció del blanqueig de capitals, que s'havien posat de manifest des del 2013 i que eren coneguts per tot el personal directiu de l'entitat CaixaBank, “ i en especial pel que era el seu responsable de compliment normatiu en el moment dels fets”.

És per això que Ismael Moreno considera procedent incloure l'entitat com a persona jurídica, sense perjudici dels indicis de responsabilitat descrits en les 10 sucursals investigades, per fets aliens comesos pels seus empleats i directius, basats en la responsabilitat “in elegendo, in vigilando o in instruendo” dels administradors respecte als fets comesos pels seus empleats. Aquesta responsabilitat és transferida a la persona jurídica, en tant que CaixaBank no va implementar les mesures necessàries i adequades de prevenció, malgrat conèixer els riscos en què va incórrer la seva xarxa de sucursals i caixers automàtics i tenir les eines necessàries per fer-ho: “Es va permetre operar, obviant la diligència deguda, nacionals de països asiàtics sospitosos d'estar implicats en investigacions per blanqueig i frau. Igualment no va procedir a la necessària comunicació a l'òrgan de prevenció (SEPBLAC) per abordar la presumpta pràctica delictiva.” Aquest incompliment de les seves obligacions de diligència deguda, afegeix el jutge, com a subjecte obligat a ser la primera frontera de prevenció per impedir que els guanys il·lícits de les organitzacions criminals puguin introduir-se al circuit econòmic “ va ser contumaç i no episòdic”.