previsió

El Banc d'Espanya vaticina que les pensions no podran pujar més del 0,25% en 50 anys

El director general de l'organisme avisa que s'ha de reformar el sistema per evitar el deteriorament del poder adquisitiu de les prestacines per jubilació

zentauroepp42549838 madrid pensiones180317163204

zentauroepp42549838 madrid pensiones180317163204 / Fernando Villar

2
Es llegeix en minuts

El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assenyalar ahir que, amb l’aplicació del factor de revalorització a partir del gener i si no es canvia el sistema, les pensions no podran pujar els pròxims 50 anys per sobre del 0,25%, «donat el desequilibri actual del sistema i les previsions demogràfiques». Així, va subratllar que la pujada del 0,25% durant els pròxims 50 anys seria en absència de reformes o actualitzacions del sistema vigent.

Així ho va afirmar durant la seva intervenció en la clausura de l’acte Sistema de pensions. Situació a Espanya i experiències internacionals, organitzat per Inverco, la patronal de fons d’inversions i de pensions, en què va assegurar que, amb una previsió d’inflació del 2%, l’esmentat increment del 0,25% «generarà un deteriorament del poder adquisitiu de les pensions». Però Hernández va indicar que les últimes reformes del sistema de pensions del 2011 i el 2013 garantiran la sostenibilitat del sistema a l’aconseguir l’equilibri pressupostari en el llarg termini, informa Servimedia.

En aquest sentit, va explicar que l’esmentada sostenibilitat s’obtindria «fonamentalment» a través d’una reducció de la taxa de substitució 

–com un sistema de pensions acosta els ingressos en el moment de la jubilació respecte als ingressos que el treballador tenia en actiu–, que va situar en 20 punts percentuals respecte a l’actual. Aquest element, juntament «amb la millora de la taxa d’ocupació, contrarestaria les pressions demogràfiques fins a estabilitzar la ràtio de despesa en pensions sobre PIB», va afegir.

Notícies relacionades

Davant d’aquesta important reducció de la taxa de substitució, Hernández va destacar la necessitat de fer un exercici de transparència. «Els ciutadans han de saber a què s’enfronten, perquè només així prendran decisions d’estalvi que siguin compatibles amb les taxes de substitució que voldrien tenir», va afegir. Per una altra part, va assenyalar que mantenir el sistema «és més fàcil» amb un endeutament menor, i per això va destacar la importància de continuar en la consolidació fiscal.

Les últimes projeccions demogràfiques de l’Institut Nacional d’Estadística impliquen un augment de 4 punts percentuals de la despesa pública en pensions el 2035 i d’11,6 punts el 2060 a causa de l’envelliment de la població. Hernández va indicar que l’alça de la despesa en pensions podria variar entre 9,9 i 14,7 punts percentuals el 2060 i que «fins i tot si Espanya aconseguís reduir la seva taxa d’atur», amb una taxa d’ocupació del 60-80% el 2060 (pel 56% actual), només reduiria la despesa en pensions entre 1,5 i 6,7 punts percentuals del PIB.