El Govern torna a ajornar que la mili computi per cobrar la pensió

El Govern ha tornat a ajornar l'elaboració d'una norma que contempli que el temps dedicat a la mili o a la prestació social substitutòria computi com a vida laboral per cobrar la pensió, una decisió que ha suscitat les crítiques dels partits polítics, que exigeixen que es compleixi la llei. El projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2018 torna a ajornar per cinquè any consecutiu l'elaboració d'un sistema de compensació a la Seguretat Social que reconegui la interrupció de la vida laboral ocasionada pel temps destinat al servei militar obligatori o a la prestació social substitutòria.

Concretament, torna a suspendre l'aplicació de la disposició addicional vint-i-vuitena que va incorporar la reforma de les pensions socialista del 2011. Aquest mandat establia que el Govern havia de presentar en el termini d'un any un projecte de llei per establir un sistema de compensació a la Seguretat Social que reconegués aquest període de temps que va endarrerir o va interrompre les carreres de cotització de molts treballadors.

No obstant, l'actual Govern en va ajornar l'aplicació ja en els pressupostos del 2014, al·legant que no s'havien acabat els estudis previs necessaris i "imprescindibles" abans d'adoptar una mesura "que podria afectar de manera notable l'equilibri financer del sistema". Aquesta mesura podria afectar els homes nascuts entre el 1954 i el 1983 que van fer el servei militar obligatori o la prestació social substitutòria, ja que totes dues es van suspendre el 2001.

A falta de dades oficials de possibles afectats, a l'últim reemplaçament de la mili de l'any 2001 s'hi van presentar una mica més de 90.000 joves, si bé aquesta dada va oscil·lar cada any en funció de la demografia al llarg dels més de 200 anys de servei militar obligatori.

Reclamació política

Els grups parlamentaris de l'oposició han exigit al Govern que deixi d'ajornar via Pressupostos l'elaboració de la normativa que permetria a aquestes persones incrementar els seus anys cotitzats. El portaveu d'Ocupaió del grup parlamentari socialista, Rafael Simancas, ha criticat que el Govern perjudiqui així milers de ciutadans que es podrien veure beneficiats en la seva jubilació, sobretot, després que la crisi econòmica hagi perjudicat les seves cotitzacions i "molts tinguin dificultats per arribar a la pensió mínima". El portaveu d'Ocupació de Ciutadans, Sergio del Campo, ha considerat que "el Govern no pot incomplir durant més temps el mandat d'una llei".

Actualment sí que existeix la possibilitat de computar el temps destinat a la mili o al servei substitutori en el cas de no arribar al període mínim d'anys cotitzats exigit per poder accedir a la jubilació anticipada o a la parcial.

Servei social femení

En aquest sentit, el grup parlamentari socialista ha presentat una proposició no de llei perquè les dones que van complir el servei social femení vinculat a la Falange Española igualin els seus drets amb els homes que van fer la mili, almenys, a efectes d'accedir a la jubilació parcial o anticipada.

El PSOE recordava una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc del 2016 que considera com a període cotitzat aquest servei i admet la demanda interposada per una dona a qui li faltaven 19 dies per sumar els 30 anys de cotització necessaris per a la jubilació anticipada.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La sentència incideix en el fet que les condicions d'aquest període de "treball actiu prestat a l'Estat" i "exclòs legalment de cotització a la Seguretat Social" té una similitud patent amb la mili o la prestació social substitutòria i per això s'han de considerar dies cotitzats.

El servei social femení, obligatori des del 1937 fins al 1978, es va configurar com un "deure nacional de les dones espanyoles de 17 a 35 anys" que l'havien de complir entre tres i sis mesos en hospitals, escoles, menjadors o biblioteques.