previsions macroeconòmiques

El Banc d'Espanya eleva al 2,7% el creixement previst per al 2018

La menor tensió política a Catalunya porta l'organisme a millorar les seves projeccions per a aquest any

El dèficit se situarà el 2018 en el 2,5%, tres dècimes per sobre de l'objectiu marcat per Brussel·les

lindejuanmanuelprats

lindejuanmanuelprats

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Banc d'Espanya preveu que l'economia espanyola creixerà el 2,7% el 2018, tres dècimes més que la xifra estimada pel mateix organisme al desembre. La "lleugera disminució de la incertesa política en relació amb Catalunya" és una de les raons que estan darrere de la millora de les projeccions del Banc d'Espanya, segons va explicar aquest dilluns el seu director general del servei d'estudis, Pablo Hernández de Cos. En definitiva, l'impacte de la tensió política a Catalunya ha sigut menor fins i tot que "la més favorable de les hipòtesis" projectades a finals d'any, ha apuntat Hernández de Cos, reconeixent així un cert biaix "pessimista" en les previsions de llavors.

El creixement més alt esperat ara pel Banc d'Espanya es basa, també, en la millora dels mercats d'exportació, el to una mica més expansiu de la política fiscal el 2018 i les dades més favorables procedents de l'entorn exterior. Així, l'organisme preveu ara que que el creixement econòmic es mantindrà per sobre del 2% anual almenys fins al 2020, amb taxes del 2,7%, el 2,3% i el 2,1% per als anys 2018, 2019 i 2020, que eleven en tres, dues i una dècimes les previsions anteriors respectivament, segons l'informe sobre projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola 2018-2020projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola 2018-2020 publicat aquest dilluns. 

D'acord amb aquestes previsions, el creixement dels dos anys vinents no superaria el 2,5% i per tant, si fos així, no entraria en joc el 2019 i el 2020 el plus salarial pactat fa pocs dies entre el Ministeri d'Hisenda i el col·lectiu de funcionaris i empleats públics.

Els funcionaris  no tindrien el 2019 i el 2020 el plus salarial pactat amb Hisenda si l'economia creix per sota del 2,5%

El Banc d'Espanya estima que el dèficit de les administracions públiques s'ajustarà el 2017 al 3,1% del PIB previst en els objectius compromesos per a la Unió Europea. Per al 2018, i a falta de conèixer les mesures que el Govern incorporarà en el projecte de Pressupostos que preveu aprovar dimarts que ve, el Banc d'Espanya preveu un dèficit del 2,5% del PIB, tres dècimes per sobre de l'objectiu europeu del 2,2%. En la seva projecció, el Banc d'Espanya només ha tingut en compte l'efecte per a aquest any de l'acord salarial ja firmat entre Hisenda i els empleats públics, però no altres mesures només en fase d'anunci, com la rebaixa fiscal acordada amb Ciutadans. "Si s'incorporen noves mesures de despesa o de rebaixes d'impostos, la nostra previsió de dèficit per al 2018 serà més gran", ha reconegut Hernández de Cos.

Catalunya

"L'escenari central incorpora efectes una mica menors de la tensió de la situació política a Catalunya tensió de la situació política, com a conseqüència de la disminució observada en el grau d'incertesa des del desembre", s'afirma a l'informe sobre projeccions econòmiques. "En l'àmbit intern, les projeccions actuals incorporen el supòsit que, en el pròxim trienni, es mantindrà la disminució de la incertesa política relacionada amb la situació a Catalunya que s'ha observat des de les projeccions del desembre", s'afirma al text. "No obstant, no es pot descartar que tingui lloc un empitjorament de les tensions, que impactaria negativament sobre l'evolució de l'activitat", s'afegeix.

De moment, "la informació regional disponible per a aquest període revela una certa estabilització dels efectes adversos apareguts en l'últim tram de l'any anterior", s'afirma. "Aquests efectes, circumscrits majoritàriament a l'economia catalana, van ser més notoris en els indicadors de despesa privada interna i de turisme estranger a la part final del 2017, si bé alguns s'haurien revertit en els primers mesos del 2018. Com a resultat de tot plegat, aquesta comunitat autònoma podria experimentar en el trimestre en curs una taxa de creixement una mica més baixa respecte al conjunt de l'economia espanyola, com va passar en el trimestre anterior i en contrast amb el seu dinamisme més gran de trimestres precedents". El Banc d'Espanya constata la relativa recent millora d'indicadors a Catalunya relacionats amb el consum intern, les vendes minoristes, l'arribada de turistes, les pernoctacions hoteleres i la despesa turística

A més, el Banc d'Espanya subratlla "la situació política a Catalunya gairebé no ha influït aparentment en l'evolució dels mercats nacionals (borsa i deute) després de la celebració de les eleccions autonòmiques el desembre del 2017".

Ocupació 

Pel que fa a l'ocupació, es preveu una moderació dels elevats ritmes de creixement observats en l'últim trienni a mesura que avança el període de projecció, en consonància amb la desacceleració projectada de l'activitat. L'augment sostingut de l'ocupació permetrà descensos addicionals de la taxa d'atur, fins a situar-se en un nivell pròxim a l'11% a finals del 2020.

Notícies relacionades

En l'àmbit dels preus de consum (IPC), al llarg del 2018 es preveu una certa variabilitat de la seva taxa de variació interanual, com a conseqüència dels efectes base associats als preus energètics. Amb posterioritat, l'evolució esperada de l'IPC estaria dominada per la del component subjacent, per al qual es projecta un ascens gradual en un context d'ampliació de la bretxa positiva de producte. En termes de la taxa mitjana anual, després de repuntar un 2% el 2017, l'IPC moderaria el seu avanç fins a l'1,2 % el 2018, per accelerar-se a partir d'aquí, fins a l'1,4% i l'1,7% el 2019 i el 2020, respectivament. En les projeccions actuals, la inflació general es revisa a la baixa en dues dècimes el 2018 degut a un comportament recent del component energètic una mica menys dinàmic que el projectat al desembre, i es mantindria sense canvis significatius en el bienni següent.

Context exterior

En el context exterior, els riscos al voltant de l'escenari central de creixement del PIB estan esbiaixats a l'alça en el curt termini, amb el rerefons de les successives sorpreses positives recents relatives al ritme de creixement de l'economia mundial, que suggereixen la possibilitat que la seva dinàmica expansiva es prolongui més enllà del que es considera en l'escenari central d'aquestes projeccions. Contràriament, a mitjà termini, persisteixen diverses fonts de riscos a la baixa, entre les quals destaquen les possibles conseqüències del procés de normalització de les polítiques monetàries en les economies avançades (singularment als Estats Units) sobre les condicions financeres globals, com apunta l'episodi de tensions observat en els mercats financers a principis de febrer, i una eventual intensificació en l'aplicació de mesures proteccionistes per part d'algunes de les principals economies. Així mateix, subsisteixen alguns elements d'incertesa, com els relatius a la indefinició sobre el marc final de relacions que adoptaran el Regne Unit i la Unió Europea i a la formació de govern a Itàlia, després de les últimes eleccions del mes de març.