ELS COMPTES DEL 2018

Hisenda i els sindicats tanquen l'acord salarial per als funcionaris

CSIF, CCOO i UGT accepten una pujada d'entre el 6,1% i el 8,8% fins al 2020

El pacte elimina els descomptes salarials per baixa mèdica en el sector públic

undefined42456096 graf8683  madrid  espa a   09 03 2018   el ministro de hacie180309191013

undefined42456096 graf8683 madrid espa a 09 03 2018 el ministro de hacie180309191013 / FERNANDO ALVARADO

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i els representants sindicals de CSIF, CCOO i UGT han arribat aquest divendres a un acord que inclou un increment retributiu per als treballadors públics d'entre el 6,1% i el 8,79% (en el millor dels escenaris) durant el trienni 2018-2020, així com diverses millores laborals, segons fonts sindicals.

El pacte recupera la capacitat de negociació de les 35 hores, la prestació del 100% del salari en casos de baixa per malaltia i el desenvolupament de plans d'igualtat i formació en el sector públic.

L'acord, que serà rubricat aquest mateix divendres a la seu del Ministeri d'Hisenda, s'incorporarà al projecte de Pressupostos de l'Estat per al 2018 que el Govern preveu aprovar el dia 23 de març.

Des del punt de vista sindical, aquest acord suposa "l'inici de la recuperació dels drets arrabassats a tres milions d'empleades i empleats públics, però seguirem exigint i mobilitzant-nos per recuperar absolutament tot el que han perdut amb l'excusa de la crisi”, segons CCOO.

Fins al 8,8%

Concretament, l'acord recull una pujada salarial fixa de l'1,75% per al 2018, del 2,25% per al 2019 i del 2% per al 2020, a la qual se sumaria una altra part variable lligada a l'evolució del PIB. Aquesta part variable podria aportar, si es compleix la previsió de creixement del Govern, un augment addicional de fins al 0,25% el 2019 i de fins a l'1% el 2020.

A això s'hi ha d'afegir un 0,75% de fons addicionals garantits per al conjunt dels tres anys. Per CCOO, aquesta partida de fons addicionals es podria destinar, entre altres, a eliminar la bretxa salarial entre dones i homes i apujar els salaris més baixos. En qualsevol cas, serà objecte de negociació col·lectiva.

Així, el 2018, la pujada serà d'un 1,75%, més un 0,20% de fons addicionals. El 2019, un 2,25%, més un 0,25% variable en funció del PIB, més un 0,25% de fons addicionals. Per al 2020, un 2%, més un variable de l'1% en funció del PIB, més un 0,3% de fons addicionals. Si es compleix l'objectiu de dèficit el 2020, hi haurà una prima final del 0,55%.

Al final de l'acord, els treballadors públics tindrien una pujada de 8,79% de salari, que permetria recuperar gairebé cinc punts i mig del poder de compra perdut durant els anys de crisi, segons els càlculs de la UGT.

Creació de llocs de treball

L'acord també comportarà creació d'ocupació neta, i s'establiran taxes de reposició superiors al 100% en gairebé tots els sectors i serveis prioritaris. Això significa que a la plantilla d'aquests sectors s'hi incorporarà més personal del que es jubili. A la reunió de dilluns passat ja es va acordar que la taxa de reposició se situï per sobre del 100% en el cas de la policia local.

Així, l'acord suposa reforçar el subscrit el març de l'any passat, i per tant s'universalitzarà el procés d'estabilització i permetrà rebaixar la temporalitat en l'àmbit de les administracions públiques al 8% en el període 2018-2020, així com la creació de nous llocs de treball públics.

Les 35 hores

Segons la UGT, l'acord permetrà mitjançant la negociació en cada àmbit concret acordar calendaris laborals que matisin i flexibilitzin les 37,30 hores. Així es podrà negociar recuperar la jornada de 35 hores setmanals (18 hores lectives a l'Educació) en aquelles administracions que compleixin els objectius d'estabilitat fixats per Hisenda.

La jornada de 35 hores es va prohibir de manera expressa el 2012, a través del decret sobre la funció pública i ha sigut objecte de recursos per part de l'Estat contra comunitats autònomes que les van autoritzar, com Andalusia Castella-la Manxa.

Un cop que es formalitzi l'acord entre el Govern i els sindicats, cada administració pública podrà establir a través de la negociació col·lectiva aquesta jornada, sempre que en l'exercici pressupostari anterior s'haguessin complert els objectius en matèria d'estabilitat pressupostària.

Conciliació familiar

De la mateixa manera, es podran negociar millores en matèria de jornada laboral per afavorir la conciliació laboral. El col·lectiu de 2,5 milions d'empleats de les administracions podrà disposar d'una borsa d'hores de lliure disposició acumulables per afavorir la conciliació familiar i laboral.

En detall, l'acord contempla que les administracions públiques regulin una borsa d'hores, equivalents a 11 dies anuals, que seran recuperables en el període de temps que es determini per a tasques de conciliació destinades a cuidar familiars. Els treballadors públics també tindran la possibilitat d'acollir-se a un pla concret de jornada contínua per cuidar fills menors de 12 anys o amb discapacitat.

Incapacitat temporal

A més, mitjançant la negociació, es podrà tornar a restituir el 100% de les retribucions quan s'està en situació de baixa per malaltia. Per aconseguir-ho es podrà negociar en cada administració un complement retributiu sobre la prestació de la Seguretat Social en matèria d'incapacitat temporal fins a arribar al 100% de les retribucions que es perceben habitualment, sempre que es justifiqui l'absència mitjançant el corresponent comunicat de baixa o establir catàlegs de contingències.

Reaccions sindicals

Des de CSIF han destacat que aquest paquet de mesures suposa "un punt i a part" sobre un dels períodes més durs que han viscut els treballadors públics, a qui se'ls va rebaixar el sou el 2010 i se'ls van deteriorar les condicions laborals amb el decret de retallades del 2012, informa Europa Press.

Notícies relacionades

Per la seva banda, el coordinador de l'Àrea Pública de CCOO, Pepe Fernández, creu que l'acord pactat entre les organitzacions sindicals i el Ministeri d'Hisenda és "un bon acord". 

Per la seva banda, el secretari general de la Federació d'Empleats Públics de la UGT (FeSP-UHT), Julio Lacuerda, ha recordat que durant els anys de la crisi els funcionaris van perdre un 13,1% de poder adquisitiu.