La banca trigarà cinc anys a reduir els seus actius tòxics al ritme actual

Una dècada després de l’inici de la gran recessió, els bancs espanyols –els supervivents, s’entén– han corregit moltes de les seves debilitats gràcies a un enorme i costós esforç de sanejament dels balanços. No obstant, el principal llegat de la crisi econòmica, la pesada càrrega de crèdits morosos i immobles rebuts per l’impagament de deutes, encara no l’han paït en la seva totalitat. I el que és més greu: el ritme de reducció d’aquests actius tòxics als seus balanços s’està frenant i, si es manté la velocitat actual, farà que aquesta pesada motxilla trigui més de cinc anys a assolir un nivell que els experts consideren raonable.

El problema no afecta únicament les entitats financeres i els seus accionistes. Aquests actius no generen ingressos i tenen costos, tant de manteniment com de provisions per reconèixer la seva pèrdua de valor. Això perjudica la rendibilitat de les entitats, molt afectada pels baixos tipus d’interès, i absorbeix recursos que no es destinen a altres fins. Com a conseqüència, redueixen la capacitat dels bancs de donar crèdit per finançar l’activitat productiva i el creixement econòmic.

Actius improductius

Els actius improductius o problemàtics, com els anomenen les autoritats bancàries, van superar els 300.000 milions d’euros el 2012. No obstant, aquell any una bona part d’ells, la majoria dels que estaven en mans de les entitats rescatades amb diner públic, van sortir del sector financer perquè es van traspassar a la immobiliària semipública Sareb, més coneguda com el banc dolent. El màxim oficial, així, va ser el dels 282.000 milions d’euros del 2013, equivalents al 27,4% del PIB. 

L’última xifra oficial són els 194.000 milions del tancament del 2016, una xifra que suposa un descens del 31% des del topall. En un informe publicat fa uns dies, l’agència de qualificació Standard & Poor’s (S&P) estima que l’any passat es va tancar en uns 169.000 milions d’euros, el 40% menys que el 2013 i el 12,8% menys que el 2016. 

Són unes xifres certament destacades, però com bé subratlla la firma nord-americana, resulten «menys impressionants» en termes relatius: el pes d’aquests actius sobre el total dels crèdits ha baixat del 19,5% de fa quatre anys al 13,3%, i tancarà el 2018 en un encara molt elevat 11,5%.

Creixement

«Que estigui a doble dígit 10 anys de crisi després és molt. Un nivell raonable se situa entre el 3% i el 4%», assenyala Elena Iparraguirre, analista de S&P. El Banc d’Espanya ja va alertar que el 2016 es van detectar les «primeres mostres d’una certa desacceleració» en el ritme de reducció d’aquests actius. S&P avança que aquest fre es va a accentuar, ja que preveu que en els pròxims dos anys la baixada sigui de 20.000 milions d’euros en cada exercici a falta d’operacions extraordinàries, davant dels 25.000 milions del 2017, any en línia amb el 2016 però ja molt inferior als 37.000 milions del 2015. «Cada vegada és més difícil vendre els actius perquè els millors es van comercialitzar primer», explica l’experta.

Hi ha una altra raó addicional. Molts banquers consideren que la pèrdua de valor dels actius ja ha sigut reconeguda gràcies a les provisions fetes i entenen que, gràcies a la recuperació de l’economia i del mercat immobiliari, els poden vendre a poc a poc amb plusvàlues gràcies a la pujada dels preus. Però per S&P, aquest raonament no té prou en compte els costos de manteniment (fan falta grans plantilles per gestionar-los) i oportunitat (impedeix dedicar recursos a altres fins) que suposa mantenir els actius.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Les autoritats ho comparteixen. «Els bancs haurien d’aprofitar els períodes de bonança per reduir tant com sigui possible els seus préstecs dubtosos. I un d’aquests períodes és l’actual. Arrossegar els problemes residuals de la crisi fins a la desacceleració següent no és ara mateix  una opció viable, tenint en compte que quan arribi els bancs tindran moltes més dificultats per desfer-se d’aquests préstecs. Per tant, per nosaltres, els préstecs dubtosos són un problema greu i el motiu pel qual l’any passat vam publicar una guia per a entitats de crèdit sobre com reduir-los», va advertir fa uns dies Danièle Nouy, presidenta del Consell de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE).

El mercat i els reguladors aposten per fer vendes en bloc dels actius, com les que ja van anunciar l’any passat el Banco Santander i el BBVA. També advoquen per reformes legals que facilitin la venda d’aquests actius en els mercats secundaris.