Anar al contingut

Mercat de les lents

¿Paguem massa per les ulleres graduades?

Més de la meitat de la població espanyola utilitza algun sistema de correcció òptica

Cada vegada es venen més els vidres progressius, els més costosos

Miquel Muñoz

¿Paguem massa per les ulleres graduades?

RICARD CUGAT

Segons el Llibre Blanc de la Visió, la memòria del sector òptic espanyol, gairebé 25 milions d’espanyols fan servir ulleres o un altre sistema de correcció òptica. És a dir, el 53,4% de la població necessita accedir a un bé de caràcter sanitari amb uns preus, sovint, inaccessibles. Aquest volum de negoci es tradueix en una facturació anual de més de 1.600 milions d’euros. Però ¿fins a quin punt són cares les ulleres?
La tendència actual del mercat, segons la professora de la Facultat d’Òptica de Terrassa Marta Lupón, porta «l’òptic a recomanar i el client a preferir la lent multifocal», un vidre que permet veure-hi enfocat a qualsevol distància i que, a més a més, «presenta un aspecte normal». Les lents multifocals són les més cares de fabricar i d’adquirir: segons la memòria, el cost mitjà de compra –no hi ha dades sobre el preu de fabricació– d’aquests vidres el 2013, última edició de l’informe, va ser d’uns 130 euros a Espanya, inferior al d’altres països europeus.

Guerra de xifres

En relació amb la renda per càpita, als espanyols unes ulleres amb lents progressives ens costen un 14% més que als alemanys i un 4% més que als francesos; els italians paguen per aquests vidres un 5% més.
Per l’oftalmòleg Jesús Costa, que participarà aquest any en un congrés professional amb una ponència sobre la col·lisió entre el sector oftalmològic i el sector òptic, el marge de benefici de les òptiques és massa gran. Calcula uns guanys «del 300% per ulleres» venudes en una òptica. El president del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya, Alfons Bielsa, matisa aquesta afirmació: assegura que «el marge depèn de cada producte» i, tot i que no descarta que aquestes xifres es puguin arribar a donar, assevera que no és «en absolut el que és normal».
Bielsa justifica el sobrepreu final per la retribució que mereix l’òptic, que no pot estar tarifada. «Si en un restaurant una amanida val 10 euros –no només un euro de l’enciam i 50 cèntims del tomàquet–, les ulleres no poden costar només el material», explica. Per la seva part, Costa argumenta que el que marca els preus a les òptiques són «els objectius de facturació que els establiments es posen» al principi de cada exercici econòmic. A partir d’aquí, assegura, juguen amb els marges.
El mercat òptic tradicional s’ha trobat ara amb l’amenaça d’internet, tot i que per a l’Associació Espanyola de Fabricació i Comercialització d’Òptica (AEO) l’impacte de la venda on line en el sector de les ulleres graduades «no és significatiu». Això es deu al fet que des de la pantalla el client no pot comptar amb l’«assessoria experta d’un òptic optometrista», ni amb un servei postvenda mitjançant el qual es puguin adaptar les ulleres a les «característiques i necessitats especifiques del client».

Alternatives a la xarxa

Però ja han sorgit algunes alternatives a la xarxa que pal·lien aquestes carències. Una empresa alemanya amb filial a Espanya, gafas.es, ofereix productes «de la més alta qualitat» a menys de la meitat del preu de mercat. Ho permet, bàsicament, el seu model de producció: ells mateixos fabriquen tant les lents com les muntures, i així estalvien costos. Les seves ulleres graduades només es poden adquirir en òptiques tradicionals amb les quals la companyia germànica té firmat un conveni, regentades per professionals que s’encarreguen de mesurar la graduació i del servei postvenda. Preguntada per la col·laboració amb gafas.es, la propietària d’una d’aquestes botigues admet que ho fa «perquè ara com ara és impossible competir-hi».
Pel vicepresident de l’Associació Nacional d’Empresaris d’Òptica (ANEOP), Juan Sánchez, la situació de la venda de material òptic a la xarxa està en «uns llimbs legals». Sánchez considera que és urgent una regulació, una reivindicació compartida amb el col·legi.

Temes: Preus Comerç

0 Comentaris
cargando