Entre els joves amb feina les dones ja superen els homes

Són més les dones joves que treballen que els homes joves que ho fan, segons l’últim Butlletí de joves i mercat de treball presentat per l’Observatori del Treball de la Ge­neralitat. L’informe presenta altres troballes significatives, com que a Catalunya el 2017 es va registrar la taxa d’atur juvenil (21%) més baixa des de l’any 2008 o que el 89% dels contractes que van ­firmar els joves van ser temporals.

    

Per primera vegada des del 2015 hi ha més dones ocupades entre els 16 i els 29 anys que homes en la mateixa franja d’edat.  Encara que el marge és molt estret. Treballen el 48,3% de dones joves, pel 47,8% d’homes que ho fan abans de complir els 30. Per la coordinadora nacional d’Acció Jove, col·lectiu juvenil de CCOO de Catalunya, Irene Ortiz, aquest fet guarda una relació «directa amb la formació de l’individu», ja que la dada respon al «nivell educatiu més elevat de les dones».

    

A més, afegeix Ortiz, s’ha de tenir un altre factor en compte: un dels sectors laborals més afectats per la crisi va ser l’industrial, que està «molt masculinitzat».

Menys poder adquisitiu

La portaveu nacional d’Avalot, la facció jove d’UGT, Elena Farrero, també fa una lectura en aquesta mateixa línia. Farrero recorda «una realitat estadística»: les dones «estan més formades que els homes», de manera que és lògic que s’adaptin millor a un mercat laboral que exigeix cada vegada més especificitat. 

    

La portaveu nacional d’Avalot assegura així mateix que hi ha molta oferta de places laborals «enfocades tradicionalment a les dones i molt precaritzades», com les que es poden trobar al sector terciari. Darrere d’aquesta tendència, considera Elena Farrero, s’amaga una societat heteropatriarcal que «intrínsecament ensenya a les dones a valorar menys el seu treball». 

    

Més enllà de la preponderància femenina en l’ocupació jove, el butlletí treu a la llum altres trets menys favorables propis d’aquest mercat laboral. Tot i que l’atur entre els ciutadans de 16 a 29 anys se situa en les xifres més baixes des del 2008, per la portaveu d’Avalot la realitat està lluny de ser la d’abans de la crisi. Farrero insisteix en la pèrdua de nivell adquisitiu soferta pels joves a causa «d’un descens en els sous absoluts des de fa 15 anys». Aquest fet dificulta «l’emancipació i la creació d’un projecte de vida», sobretot si es té en compte el preu cada vegada més elevat tant de la vivenda com dels subministraments bàsics.

    

D’una manera més optimista encaixa la xifra la coordinadora d’Acció Jove. Irene Ortiz dona rellevància a la dada sobretot perquè la taxa d’atur juvenil «no ha pujat tot i l’augment de joves en situació activa». D’aquesta manera, entén Ortiz, el 2017 hi va haver una «recuperació real» dels llocs de treball ocupats pels joves. El punt negatiu en aquesta reaparició de llocs d’ocupació eliminats o desapareguts durant la crisi està en els seus nivells de qualitat, que no s’ajusten al mínim exigible, aclareix Ortiz.

    

La baixa qualitat dels llocs de treball per als joves també està reflectida en l’informe presentat per l’Observatori del Treball. Les xifres no menteixen: el 50% dels joves ocupats tenen una feina temporal i el 27% d’aquests treballen a temps parcial. Respecte als nous contractes firmats pels joves l’any passat, només l’11% va ser de caràcter indefinit, pel 89% d’acords temporals, molt similar a la mitjana general. Aquests contractes temporals, apunta Elena Farrero, responen en ocasions a un «frau de llei», ja que no només es donen en sectors afectats de manera clara per l’estacionalitat. 

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

    

Ortiz atribueix aquests nivells de temporalitat l’«encasellament» dels joves en treballs «precaris i temporals» sorgits pel concepte de flexibilitat laboral.