Guindos, elegit nou vicepresident del Banc Central Europeu

Era el gran favorit i les apostes no s'han equivocat. Luis de Guindos, actual ministre d'Economia espanyol, substituirà el portuguès Vitor Constancio i es convertirà en el pròxim vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). Encara que la seva candidatura no ha convençut la comissió d'afers econòmics de l'Eurocambra, la renúncia d'última hora d'Irlanda a presentar el governador del Banc d'Irlanda, Philip Lane, ha deixat el camí lliure a Guindos. Si no hi ha canvis d'última hora en el calendari previst, ocuparà el seu nou despatx a Frankfurt el dia 1 de juny.

“Creiem que és molt important, donada la importància del càrrec de vicepresident del BCE, que la decisió s'adopti per consens", anunciava a l'arribar a la reunió de l'Eurogrup el ministre irlandès Pascal Donohue. “Estic convençut que Guindos farà un treball excel·lent al consell de govern del BCE. Per la seva experiència i qualificacions està molt preparat per fer aquesta feina", ha afegit l'irlandès.

Amb el candidat elegit, el següent pas ara serà obtenir la ratificació al Consell de Ministres d'Economia i Finances de la UE (Ecofin) que se celebra dimarts. Una vegada fet aquest tràmit, la pilota passarà a la teulada del Parlament Europeu i del Banc Central Europeu, que hauran d'emetre cada un un dictamen d'opinió que no té caràcter vinculant. En el cas del Parlament, la comissió d'afers econòmics haurà de tornar a examinar Guindos, aquesta vegada de forma pública, a la seva reunió del 26 de febrer. El tràmit parlamentari s'acabarà amb la votació del dictamen al ple d'Estrasburg del 13 de març.

Ratificació el 22 de març

D'aquí, la proposta passarà al Consell Europeu del 22 i 23 de març, que haurà de formalitzar el nomenament. Guindos ja ha promès que deixarà el ministeri abans d'aquella data i això obliga el president Mariano Rajoy a buscar el seu substitut. En les primeres audicions informals organitzades per la comissió d'afers econòmics del Parlament Europeu amb Guindos i Lane, el 14 de febrer a porta tancada, la majoria de grups polítics es van decantar per l'irlandès, que podria aspirar ara a la vacant que deixarà l'economista en cap, el belga Peter Praet, el 31 de maig del 2019. El seu ministre no ha negat l'interès pel càrrec. "Confio que Lane farà un bon treball a Irlanda i a Europa en el futur", ha dit Donohue sense resoldre la incògnita.

Lane és un prestigiós economista i doctor per la Universitat de Harvard, i la seva actuació i presentació es va considerar “més convincent” que la de Guindos, amb un perfil que segueix generant moltes “reserves” entre alguns grups, com els verds i l'esquerra. L'Eurocambra podria utilitzar aquest argument per endarrerir el nomenament, però el seu paper en el procés de selecció, igual que el del BCE -que també ha d'emetre un dictamen d'opinió-, és merament consultiu.

Recuperar la cadira perduda

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La nominació de Guindos, que estarà en el seu nou càrrec els pròxims vuit anys i passarà a multiplicar per cinc el seu salari de ministre, permetrà a Espanya recuperar la cadira al consell de govern del BCE, que va perdre el 2012 quan es va acabar el mandat de José Manuel González Páramo i l'Eurogrup es va decantar pel candidat luxemburguès, Yves Mersch, en lloc del substitut proposat pel Govern de Mariano Rajoy, Antonio Sainz de Vicuña. “Va ser un autèntic disbarat, un error majúscul. No respectar aquell acord en un moment on es posava en tdubte el futur de l'euro va ser una burrada, injusta i brutal”, recorda un alt responsable financer i bon coneixedor de la institució amb seu a Frankfurt.

Es va trencar llavors una regla no escrita segons la qual els quatre països grans de la zona euro -Alemanya, França, Itàlia i Espanya- han d'estar sempre representats al directori de l'Eurobanc. Amb la decisió d'aquest dilluns Espanya torna a la cúpula del BCE, que en els pròxims dos anys viurà una important remodelació dels seus alts càrrecs, entre ells el president Mario Draghi, de qui també expira el mandat el 31 d'octubre del 2019. Un càrrec per al qual Alemanya ja té un candidat, Jens Weidmann, i la seva elecció es podria girar en contra dels interessos dels països del sud.