mercat immobiliari

Luxe a compte del 3%

L'antiga seu de convergència a Barcelona albergarà vivendes d'alt estànding d'entre 200 i 500 metres quadrats

La promotora inicia la seva comercialització sobre plànol a preus que oscil·len entre els 1,9 i els 7,5 milions d'euros

fcasals42060250 economia  render  de la  fachada de la  antigua  sede de cdc180213171444

fcasals42060250 economia render de la fachada de la antigua sede de cdc180213171444

3
Es llegeix en minuts
Max Jiméne Botías

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va tenir la seu del partit a Barcelona al carrer de Còrsega 331-333. Un emplaçament més cèntric, a prop de la confluència del passeig de Gràcia amb Diagonal, no se’l podia permetre cap altre partit. S’ha de recordar que la compra es va produir el 1998 i va donar pàbul a polèmiques i especulacions. Es va acusar CDC de comprar l’edifici a l’elèctrica catalana Enher, actualment absorbida per Endesa, per una quantitat inferior al seu preu de mercat.

L’operació es va tancar per 625 milions de pessetes (3,7 milions d’euros). ICV va registrar una moció al Parlament en la qual revelava que, si bé el preu de la taxació era de 726 milions, els convergents van pagar 100 milions menys. Els ecosocialistes van vincular aquesta compra a les polítiques d’estímul del mercat elèctric i ajuda a les companyies que, als anys 90, va portar a terme la Generalitat convergent.

Si la compra va estar envoltada en l’ombra de la corrupció, la venda no ho va ser menys. CDC es va veure obligada a desprendre’s de l’emblemàtic i cèntric edifici el 2015 per cobrir les garanties que demanava el jutge per afrontar les responsabilitats en què pogués incórrer pel cas del 3%, en què està embolicat el partit. L’operació es va saldar per més de 13 milions d’euros, gairebé quatre vegades més del que havia pagat per la compra. Se’l va quedar el grup inversor Platinum Estates, de Hong Kong, vinculat al magnat del tèxtil d’origen indi Harry Mohinani, el mateix  que un any abans havia adquirit la seu de Telefónica a Barcelona per 56 milions, i que posteriorment va realitzar dues operacions més a Madrid.

Pisos exclusius

No va passar inadvertida l’operació per als mitjans de comunicació ni resultarà intranscendent el pròxim ús que Platinum reserva a l’immoble: pisos de superluxe que estaran entre els més cars de la ciutat. Coldwell Banker, la immobiliària que els comercialitzarà, s’atribueix el discutible mèrit d’haver venut el pis amb el preu més elevat de la ciutat: 10 milions d’euros per 400 metres quadrats en el número 93 del passeig de Gràcia. Un edifici rehabilitat en què la planta, comprada per un ciutadà estranger, es va deixar buida. «La volia arreglar a la seva manera, a més incloïa cinc places d’aparcament, que són molt cobejades en aquest carrer», justifica Josep Poch, responsable de Cold-well Banker a Catalunya.

El grup promotor acaba de rebre el permís de l’Ajuntament per iniciar les obres de l’edifici dissenyat per l’estudi d’arquitectura La Granja Gerard Sanmartí. «El Consistori ha trigat 14 mesos a donar la llicència», es lamenta Poch. Ara, la promotora es prepara per iniciar les obres i la venda sobre plànol dels pisos que albergarà la finca situada entre els carrers de Còrsega i Santa Teresa. Es tracta d’11 apartaments d’entre 202 i 540 metres quadrats, amb preus que oscil·len entre els 1,9 i els 7,5 milions d’euros. Surten a uns 9.000 euros per metre quadrat, quan la mitjana de Barcelona està en 3.800 euros. No és un 3% més, és un 136% per sobre del preu estàndard.

Notícies relacionades

«El promotor vol fer un producte exclusiu, amb acabats de luxe. L’emplaçament es mereix un tractament molt determinat», explica Poch. A la planta baixa hi haurà una sala comunitària amb piscina, sauna i gimnàs i també hi haurà el primer pis, amb entrada individualitzada pel carrer de Santa Teresa i amb plaça de pàrquing. A dalt hi haurà dos pisos, un que donarà a Còrsega i l’altre a Santa Teresa. Tenen 393 metres quadrats, habitació per al servei i dues suites amb bany. El preu és de 3,5 milions. Els dúplexs, més amunt, de 500 metres i piscina pròpia, superen els set milions.

El promotor ha apostat per l’espai. «Es podia haver fet un pis més per replà, però no s’ha escatimat espai», explica Poch. Es fa pensant que els futurs habitants de les vivendes estan disposats a pagar el preu que es demana per tots aquests metres i els serveis –inclosa seguretat i consergeria– que implica l’oferta.