La venjança per les agències de rating, millor en plat fred

Es diu que la venjança se serveix millor en plat fred. I que la revenja produeix un plaer especial quan es compleix al cap de temps. I tot i que segurament no convé barrejar aquests sentiments amb la decisió del Govern de no renovar el contracte amb les tres poderoses agències que es dediquen a posar nota de solvència als estats (Standard and Poor’s, Fitch i Moody’s), sí que és fàcil endevinar cert regust en l’expressió del ministre d’Economia, Luis de Guindos, quan va explicar la seva decisió de trencar vincles amb les tres firmes nord-americanes que van posar l’economia europea contra les cordes i que van situar Espanya a un pas del bo porqueria i davant l’abisme del rescat total el 2012.

«El deute espanyol és tan rellevant que lògicament no cal pagar a cap agència de ràting per les seves anàlisis», va dir amb certa arrogància Guindos a Brussel·les dimarts a l’explicar la seva decisió de no renovar el contracte anual amb S&P, cosa que ja havia fet amb Moody’s el 2016 i amb Fitch el 2017. Només es manté el vincle amb una agència de ràting, la canadenca DBRS que, ni en els pitjors moments de la crisi, va expulsar Espanya del rang de la lletra A, que s’assigna al deute més solvent.

Qüestió de solvència

Les agències de qualificació analitzen la solvència econòmica d’empreses, bancs i administracions públiques i la seva capacitat per tornar els deutes. En funció d’aquestes anàlisis, atorguen notes que van des del bo porqueria (lletra C), quant hi ha un elevat risc d’impagament, fins a la triple A, si la solvència és absoluta. Espanya va perdre la triple A l’abril del 2009 i va tocar terra l’octubre del 2012. Des d’aleshores ha començat a pujar lentament alguns esglaons i, per primera vegada, divendres una de les tres grans agències (Fitch) va tornar el deute espanyol al terreny de la lletra A –cosa que, en opinió de Guindos, s’hauria començat a produir ja fa uns mesos sense l’agreujament de la tensió política a Catalunya ocasionada pel referèndum de l’1-O.

La millora de la classificació de Fitch suposa un reconeixement de la «forta i àmplia recuperació de l’economia espanyola» i de la reducció del dèficit públic, a la vegada que concedeix que la situació a Catalunya està tenint un impacte molt limitat sobre l’economia. El cert és que, des d’aleshores, s’ha accelerat el descens de la prima de risc espanyola, que ha caigut per sota dels 80 punts aquesta setmana, amb l’abaratiment que això comporta per als interessos del deute.

«Un senyal positiu» 

«Crec que estem entrant en una fase de normalització de les relacions del Tresor espanyol amb els inversors internacionals. Totes les agències de ràting valoraran el deute espanyol» encara que l’Estat espanyol no pagui per fer-ho, va dir el ministre. «Mirin el que passa en països del nostre entorn, a Alemanya, a França», on no hi ha contractes del Tresor amb les agències de qualificació.

 

«En el record hi ha que les agències de ràting, en els moments durs, van contribuir a empitjorar-lo encara més», afirma el director d’Estudis Financers de Funcas, Santiago Carbó, amb certa comprensió envers el to de revenja utilitzat per Guindos: «Ara estem en una situació de més confort».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Encara hi ha restes de l’enorme desprestigi que van acumular a partir de la crisi financera internacional del 2008 i la posterior crisi de deute europeu, quan assignaven la màxima qualificació a productes financers integrats per hipoteques porqueria o a països, com Grècia, a un pas de la fallida. «Europa no es pot permetre que tres empreses privades nord-americanes la destrossin», va arribar a dir la llavors comissària europea de Justícia, Viviane Reding. La cancellera Angela Merkel va reclamar fins i tot la creació d’una agència europea de qualificació, idea que mai va quallar.

En aquell temps, la desconfiança en l’economia espanyola feia inevitable comptar amb els informes de les totpoderoses agències abans de sortir al mercat a demanar diners i pagar per això preus d’or. La pregunta és si ara Espanya, amb un nivell de deute públic al voltant del 100% del PIB es pot permetre el luxe de prescindir d’aquests informes. I la resposta, de l’analista de mercats d’AFI Salvador Jiménez, és que sí: «Hi ha molta demanda de deute espanyol i les agències de ràting seguiran qualificant-la encara que no existeixi un contracte amb l’Estat, perquè hi ha prou informació pública per fer-ho. No és gaire lògic que paguis a algú que t’haurà de qualificar de totes maneres». I tant Jiménez com Carbó admeten que el gest del Govern contribueix a emetre «un senyal positiu» sobre l’economia espanyola en la mesura que està en línia amb les primeres potències europees.