La borsa afronta un any de bones perspectives i riscos latents

L'Ibex 35 afronta el 2018 amb previsions alcistes per part dels analistes de les firmes que operen en el mercat i, per tant, interessades a captar inversors. Però també, com els mateixos experts admeten, amb amenaces latents en diferents fronts que poden evitar que aquests pronòstics es facin realitat, particularment la inestabilitat política en el cas espanyol. Un terreny, en conseqüència, arriscat per als petits estalviadors sense experiència i més propici per als que tinguin un cert coneixement i sobretot diners que no hagin de necessitar a mitjà termini (almenys durant cinc anys, el període que se sol recomanar).

Els professionals estimen un potencial alcista de l’índex selectiu borsari espanyol d’una mitjana d’entre el 10% i el 16% per a aquest exercici. Com passa sempre, la majoria de les previsions se situen dins d’aquest rang, però també apareixen altres cases d’anàlisis que auguren evolucions molt més optimistes (alguna petita societat l’eleva fins i tot al 37%) i també molt més pessimistes (hi ha qui espera caigudes de fins al 14%).

Aquests pronòstics, per descompta, han de ser presos amb precaució. És estrany l’any per al qual els experts no preveuen pujades, però no sempre l’encerten. El 2015, per exemple, auguraven alces d’entre el 10% i una mica més del 20%, i finalment l’Ibex 35 va tancar amb una caiguda del 7,15%. El 2016 es va repetir la història: vaticinaven revaloritzacions d’entre el 7% i el 24%, i el selectiu va caure el 2,01%. El 2017, l’índex va pujar el 7,4% (12% si s’inclouen els dividends), en el seu millor any des del 2013 (21,41%), però a la banda baixa de les previsions dels experts.

Incertesa catalana

L’evolució del selectiu l’any passat, a més, és decebedor si es té en compte que al maig acumulava una revalorització del 19,06%. A més, el tancament anual ha sigut inferior als dels índexs italià (13,61%), alemany (12,51%), francès (9,26%) i britànic (7,63%), per no parlar del nord-americà (20%), que es mou actualment en nivells de rècord, i el japonès (19,1%). El conflicte a Catalunya en l’última part de l’any explica aquest pitjor comportament relatiu.

A més, segueix sent el principal risc per a la borsa espanyola, després dels resultats de les passades eleccions autonòmiques. Després de tres anys creixent per sobre del 3%, la mitjana de previsions dels serveis d’estudis privats apunta a un creixement del 2,6% per al 2018, que el Govern rebaixa al 2,3%. «La prolongació de la incertesa política pel resultat de les eleccions del 21 de desembre a Catalunya podria suposar un fre al dinamisme econòmic», adverteix la Banca March.

Oportunitats i riscos

Malgrat això, la majoria dels experts confien en un bon any borsari. «La incertesa política a Espanya tendirà a diluir-se lentament en els pròxims trimestres, però no té un cost zero», apunten els analistes de Bankinter, per a qui «el principal risc és quedar-se fora de borses, malgrat tots els dubtes que un pugui tenir i dels riscos encara vius, que efectivament existeixen».

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Entre els principals riscos globals de l’any, Crédito y Caución ha assenyalat com el més rellevant la possibilitat que les previstes pujades de tipus als Estats Units drenin els fluxos d’inversió als països emergents i que això suposi un fre en l’economia global. També una possible desacceleració de l’economia de la Xina més forta de l’esperada, els efectes de les possibles polítiques proteccionistes de Donald Trump als Estats Units, la volatilitat del petroli, les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i Corea del Nord, i una correcció inesperada dels mercats financers.

Sobre aquest últim aspecte, hi ha el temor que els anys de política monetària ultralaxa hagin originat bombolles en certs actius financers, particularment als Estats Units. «L’índex S&P 500 ha tancat en màxims històrics 57 vegades aquests primers dies de l’any, mentre que el Nasdaq ha arribat a 70 tancaments en màxims històrics, i així ha superat el rècord assolit l’any 1999, que va ser de 61. El fet que el repunt del 1999 fos seguit per una caiguda està generant molt nerviosisme», apunta Robecco, on no obstant s’atribueix aquesta situació a l’abundància de liquiditat i s’observa «pocs senyals que aquesta situació estigui a punt de finalitzar».