Govern i agents socials firmen aquest dimarts l'acord per a la pujada del salari mínim

El president del Govern, Mariano Rajoy, presideix aquest dimarts la firma de l'acord social per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) al palau de la Moncloa. Dimarts passat, el Govern va acordar amb els interlocutors socials apujar el 4% l'SMI el 2018, fins als 735,9 euros en 14 pagues mensuals, i situar-lo en 850 euros el 2020.

El camí de pujada de l'SMI per al 2019 i per al 2020, amb la qual s'arribarà a un salari mínim de 850 euros, s'acordarà "al llarg dels pròxims dies", segons va assegurar Báñez.

En l'acte d'aquest dimarts hi participen la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez; els presidents de la CEOE i la Cepime, Juan Rosell i Antonio Garamendi, i els secretaris generals de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez.

Condicions

Les pujades previstes del salari mínim per als pròxims anys estaran sempre condicionades al fet que es registri cada any un creixement del PIB real superior al 2,5% i un augment de l'afiliació mitjana superior a les 450.000 persones.

La pujada del 4% provocarà que hi hagi un augment anual estimat de la recaptació a la Seguretat Social, ja que la base mínima de cotització és equivalent a l'SMI, d'uns 33,22 milions d'euros el 2018, segons les previsions del ministeri.

Encara que el nou SMI està lluny de la proposta sindical de 886 euros mensuals, Unai Sordo i Josep Maria Ávarez l'han recolzat perquè suposa un avanç per als treballadors que estan en els límits de la pobresa. 

Valoració sindical

L'acord és "potent", un terme utilitzat per Sordo, i "històric", segons Álvarez, que l'any passat van patir el desaire del Govern del PP i del PSOE, que van pactar un increment del 8% al marge dels agents socials. Tot i que no és suficient, permet entreveure "un horitzó en què el salari mínim comenci a situar-se a prop de les recomanacions de la Carta Social Europea", va dir Álvarez dimarts passat.

Sordo va destacar que l'acord permet en part que la recuperació de l'economia es comenci a traslladar a tots els ciutadans, començant pels salaris, i especialment els més baixos. 

Suport patronal

Les primeres reticències expressades per alguns sectors empresarials van quedar dissipades amb el suport donat per Juan Rosell i Antonio Garamendi a l'acord. Els presidents de la CEOE i la Cepime esperen i desitgen que la pujada del 4% de l'SMI no afecti de manera negativa la creació d'ocupació que s'està produint des de fa diversos trimestres.

Segons Rosell, la proposta del Govern i el que concretaran per als pròxims anys és "raonable i oportú". Si aquest any, amb una pujada del 8%, hi ha 637.000 nous afiliats a la Seguretat Social, un increment de la meitat per al 2018, "no creiem que això paralitzi la creació de llocs de treball", si el PIB creix al voltant del 3%, va dir el president de la CEOE.

Discrepàncies

Notícies relacionades

Correus eleva el 50% l'activitat aquest Nadal

El TSJC concedeix la pensió d'invalidesa a una malalta de fibromiàlgia

En el que els sindicats i la patronal estan més allunyats és a considerar la pujada de l'SMI com una referència per a la negociació col·lectiva en el sector privat. Sordo i Álvarez pressionen la patronal perquè el futur acord de negociació col·lectiva (ANC) reculli una pujada dels sous de conveni semblant (entorn al 3%), però les organitzacions empresarials no en volen ni sentir parlar.

Aquest gener s'intercanviaran propostes reals, després d'un any en què les converses no han fructificat, i Rosell ha recordat que les idees que cada part ha valorat (increments entre el 2% i el 3%) han sigut "més generoses" que la pujada dels convenis el 2017, que ha rondat l'1,4% de mitjana.