L'Estat tanca la venda del 7% de Bankia per 818,3 milions d'euros

L'Estat, a través del FROB, ha tancat la venda accelerada d'un 7% de Bankia, equivalent a 201,55 milions d'accions, per 818,30 milions d'euros, un import de 4,06 euros cada una. En un comunicat remès aquest dimarts a la CNMV, l'entitat confirma que la col·locació, anunciada ahir a la tarda, s'ha fet en la seva totalitat entre inversors qualificats (amb consideració legal de grans inversors). L'operació donarà més liquiditat al títol perquè el comprin nous inversors. Les accions de Bankia han baixat l'1% en l'obertura de la sessió borsària. 

El preu representa un descompte del 2,64% respecte als 4,17 euros amb què van acabar ahir la sessió les accions de Bankia. Es tracta de la segona col·locació d'accions de Bankia per part de l'Estat després d'una primera venda portada a terme el febrer del 2014, en què el FROB es va desprendre d'un 7,5% de l'entitat, una participació valorada llavors en 1.360 milions.

Les entitats col·locadores o encarregades de la venda han sigut Deutsche Bank, Morgan Stanley i UBS. Després d'aquesta segona venda, l'Estat seguirà sent el principal accionista de Bankia, amb una participació pròxima encara al 60%.

Més 'free float'

El Govern ha decidit fer el pas per anar avançant en una privatització que ha de completar abans del tancament del 2019 (llevat del canvi legal que pot aprovar el mateix Executiu, com ja va fer l'any passat). També per augmentar la liquiditat del valor (percentatge d'accions que cotitzen lliurement en el mercat ofree float), cosa que permetrà que grans inversors que ara no compren els títols perquè els ho impedeix el seu reglament intern o perquè poden distorsionar molt la cotització ho puguin començar a fer i així pugi més el valor borsari de l'entitat. 

El FROB ja ha recuperat uns 1.800 milions d'ajudes públiques a Bankia, a través de la venda del 2014 i del cobrament de dividends. Encara una xifra baixa, tot i que inclou el que ingressi amb la nova desinversió, respecte als 22.450 milions en ajudes injectats en el grup el 2012. De fet, el banc hauria de pujar al voltant d'un 150% en borsa perquè l'Estat recuperés tots els diners, i això és més que difícil.

Decisió encertada

En una entrevista publicada aquest cap de setmana passat per EL PERIÓDICO, el president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, va defensar que "amb independència de quina sigui la devolució final, la decisió del rescat de Bankia va ser encertada sense cap dubte" i va destacar que el grup ha pogut tornar també uns 5.000 milions als preferentistes i als inversors minoristes de la sortida a borsa del 2011.

"No es pot dir que les coses són bones o dolentes sense veure l'alternativa i qualsevol alternativa hauria sigut pitjor. No es van salvar els banquers, sinó més de sis milions de dipositants, que per llei tenien garantits més de 60.000 milions d'euros. La qüestió és qui hauria posat aquests diners. S'hauria produït una desestabilització de tots els bancs. Per contra, la prima de risc va baixar i amb això va abaratir el finançament d'empreses i famílies", va argumentar.

Suport a la privatització

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

L'executiu va evitar valorar si l'Estat podrà recuperar totes les ajudes injectades al banc o no. Dependrà, va apuntar, del preu que el mercat doni al sistema financer i de l'evolució dels tipuss d'interès fixats pel Banc Central Europeu (BCE). Així mateix, es va declarar partidari de la privatització parcial, encara que es faci a preus més baixos que el 2014. Llavors, va argumentar, el sector financer cotitzava "a multiplicadors més alts".

El Govern, va afegir, "ha d'anar venent a preus que conjunturalment tinguin sentit". I les privatitzacions parcials, va continuar, són encertades perquè "més enllà del volum de devolució d'ajudes, hi ha dos factors qualitatius: la privatització és l'únic element que falta per normalitzar el projecte, i és la manera d'assegurar la seva professionalització en el futur".