El BCE comença a tancar l'aixeta dels seus estímuls a l'economia però sense pressa

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va anunciar ahir una volta més de tancament de l’aixeta dels estímuls monetaris encara que no va mostrar cap pressa per arribar a un tancament definitiu, per al qual es va evitar posar data. Draghi es va ajustar al que esperaven els mercats financers, que van reaccionar amb lleugeres pujades a les borses europees mentre que l’euro es va devaluar fins als 1,1691 dòlars, després d’haver obert l’1,1811 unitats.

    

Draghi va anunciar que el ritme del programa de compra de deute públic i privat per part del BCE es reduirà a partir de gener a 30.000 milions cada mes; això suposa que el BCE reduirà a la meitat la quantitat de diners que el BCE imprimirà i injectarà cada mes a la zona euro per afavorir el finançament d’empreses i administracions públiques. Però al mateix temps, els tipus d’interès es mantindran en mínims històrics ja que, segons Draghi, l’economia de l’eurozona i l’evolució de la inflació encara necessiten un «ampli grau» d’estímuls monetaris com els que, en la seva opinió, han contribuït a la creació de més de 70 milions de llocs de treball a la zona euro en els quatre últims anys.

MÍNIMS HISTÒRICS

Així, el Banc Central Europeu va decidir ahir mantenir sense canvis el preu oficial del diner en el 0% (mínim històric en què la taxa segueix estable des del març del 2016) i deixar en el -0,4% la taxa negativa amb què es penalitzen els dipòsits de les entitats financeres europees que segueixen improductius al BCE. A més a més, Draghi va sub­ratllar que els tipus es mantindran «en aquests nivells» durant «un ampli període de temps», almenys fins al setembre del 2018, mentre persisteixi el programa de compra d’actius del BCE.

    

«Això significa que Draghi no veurà necessari apujar tipus abans que finalitzi el seu mandat, l’octubre del 2019», va extreure com a conclusió l’economista en cap de Natixis, Philippe Waechter. Draghi també va anunciar que manté l’anomenada «barra lliure» de liquiditat per a les entitats financeres de la zona euro almenys fins a finals del 2019.

    

Al mateix temps el BCE va donar una volta de tancament a l’aixeta (tap, en anglès) dels estímuls extraordinaris que va posar en marxa el març del 2015 quan va començar a imprimir diners en euros per comprar deute públic i d’empreses. El desembre de l’any passat ja es va reduir de 80.000 a 60.000 milions el ritme mensual de compra d’actius. Draghi va anunciar ara que el programa mantindrà el seu actual ritme de 60.000 milions mensuals fins al desembre d’aquest any. A partir del gener, les compres mensuals es reduiran a la meitat, a 30.000 milions d’euros com a mínim fins a finals del setembre del 2018. 

    

El BCE avança així en el que en l’argot financer es coneix com a tapering (tancament de l’aixeta) de la seva actual política monetària si bé Draghi s’ha reservat l’opció de tornar a augmentar el cabal de l’aixeta si la situació econòmica empitjora o la inflació es manté allunyada de l’objectiu de referència de la política monetària del 2% (la inflació de la zona euro es va situar en l’1,5% al setembre).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

    

Amb la progressiva retirada d’estímuls, el BCE segueix així els passos de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), que ja va iniciar el desembre del 2013 el tapering al seu programa de compra de deute.