COST D'UN SERVEI BÀSIC

¿En quines ciutats costa més pagar el rebut de l'aigua?

Mataró, Badalona, l'Hospitalet, Santa Coloma i Barcelona, les ciutats catalanes en què més esforç han de fer les famílies

Girona és el municipi català en què menys porció de la seva renda han de destinar les llars a pagar el proveïment

grifo6

grifo6

1
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mataró, Badalonal'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona són les cinc ciutats catalanes on les famílies han de fer un esforç més gran per pagar el rebut de l'aigua.

Però no són les ciutats on aquesta càrrega és més elevada. MúrciaTelde (Gran Canària), Las Palmas de Gran CanariaCeuta Sant Sebastià, segons un estudi del Consell General d'Economistes, és on es paga més. L'informe 'La gestió de l'aigua a les ciutats' assegura que el preu de l'aigua a Espanya és un 35% inferior a la mitjana de la Unió Europea (UE).

Pel que fa a l'esforç més baix, és Girona el municipi on les famílies han de destinar menys porció de la seva renda a pagar el proveïment d'aigua. A escala espanyola, SòriaPalència Ourense són els municipis on l'esforç familiar per pagar el rebut de l'aigua és més petit. 

A més, "a cap ciutat espanyola, independentment del model de gestió del subministrament, la factura supera el 2% de la renda disponible de les famílies, i en 42 de les 79 principals no arriba a l'1%". Aquesta proporció és lluny del 3% que destaca l'ONU com a "màxim raonable". Els autors destaquen com a "significatius" els resultats "perquè Espanya no és un país caracteritzat com a humit en comparació amb els altres països europeus".

Segon més baix després d'Itàlia

De totes aquestes dades s'extreu que "l'esforç que les famílies espanyoles fan de mitjana per pagar l'aigua és el segon més baix d'Europa, després d'Itàlia". 

Notícies relacionades

L'estudi també conclou que "no hi ha correlació entre el preu de l'aigua i el sistema de gestió". El que hi ha, afegeix, és "una relació de tipus geogràfic, ja que la majoria de les ciutats amb un índex d'esforç superior a la mitjana són les insulars o les que se situen en zones molt seques".

El rebut inclou nombrosos conceptes. Calculant la mitjana de les ciutats considerades (les capitals de província i les ciutats de més de 100.000 habitants), l'estructura d'una factura està formada en un 49% pel proveïment; en un 30%, per cànons autonòmics i locals; i el 21% per sanejament i depuració. Per això quan es compara el preu del metre cúbic facturat a les principals ciutats espanyoles s'observa una diferència de gairebé 1,5 euros (0,53 cèntims per metre cúbic davant l'1,92). Per estimar l'esforç de les famílies es té en compte només el proveïment.