pols secessionista

Almenys 531 empreses han traslladat la seva seu de Catalunya a altres zones d'Espanya a l'octubre

L'èxode de firmes catalanes dispara l'activitat dels registradors

40486041 601

40486041 601 / CARLOS MONTANYES

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Almenys 531 empreses han abandonat Catalunya amb destí a altres poblacions espanyoles, segons ha confirmat el Col·legi de Registradors d'Espanya amb dades dels registres mercantils catalans. El gran èxode de seus d'empreses va ser el dia 9 d'aquest mes, amb un total de 212 empreses, 177 més van inscriure el canvi societari el dia 10 i 135 ho van fer el dia 11. 

Peces emblemàtiques del mapa empresarial català han renegat de la via de la independència catalana i han decidit traslladar el seu domicili social a altres punts d'Espanya. El col·legi de registradors d'Espanya actualitza les dades de manera constant. 

Els bancs i un bon nombre d'empreses han decidit satisfer la majoria dels seus clients i buscar el paraigua del marc legal de l'Estat i de la Unió Europea. Els registradors estan dedicant bona part del seu temps en les últimes setmanes a anotar aquests canvis societaris. En la majoria de casos es tracta del canvi del domicili social. En altres, el domicili fiscal. Potser és un canvi d'anada i tornada, però el més probable és que sigui un adeu sense retorn.

La llista d'empreses traslladades és destacable en nombre, però especialment en el nivell i volum dels seus integrants. I és que com més gran és una empresa més lluny té els seus clients i proveïdors i l'àmbit estatal és el natural de qualsevol firma rellevant catalana. N'hi ha d'altres d'àmbit internacional amb més opcions d'elecció, però en qualsevol cas la companyia de la UE és massa dolça per ser menyspreada davant l'erm que s'entreveu darrere la promesa de l'independentisme inconcret, segons reconeixement empresarial generalitzat. 

I és que davant la balcanització econòmica, la pressió dels clients s'ha transformat en un ho agafes o ho deixes. Fins i tot petites i mitjanes empreses han reconegut que les preguntes dels seus clients s'han transformat en velades amenaces i que el boicot als seus productes pot arribar a ser una realitat. 

"Estem veient com mes rere mes es va reduint la compra de les nostres elaboracions als establiments de la resta d'Espanya. No hi ha un boicot actiu contra els nostres productes, però injustament hi ha cansament i rebuig a Catalunya". Aquest és el missatge d'alerta que ha llançat Roberto Ruiz, un petit empresari barceloní que es dedica a l'elaboració artesana d'olivades -paté d'olives- i que ha vist com en l'últim any ha caigut un 70% la seva facturació fora de Catalunya, el seu principal mercat, informa Efe. El mateix Borrell va instar aquests dies a consumir cava davant la crisi actual i va advertir, potser traint les confidències rebudes, que les vendes d'aquest producte s'havien desplomat un 15% en els últims dies. 

Notícies relacionades

El president de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet, José Luis Bonet, opina que l'èxode d'empreses de Catalunya continuarà si hi ha una declaració unilateral d'independència. I això serà un "desastre, en general, i un desastre econòmic, en particular, per a Catalunya", sense descartar la insolvència econòmica per a la regió.

¿Però el trasllat de seus és un anunci simbòlic o té rellevància econòmica? La rellevància econòmica d'un trasllat de seu deriva del seu efecte balsàmic entre els clients i proveïdors. El domicili d'una empresa pot ser social o fiscal. En el cas de Caixabanc i del Banc Sabadell, el trasllat és de la seu fiscal, un grau més. En aquest cas, València (CaixaBank) i Alacant (Sabadell) seran la referència fiscal dels dos grups. Aquests territoris marcaran el sistema fiscal aplicable; l'oficina tributària d'adscripció; el lloc per a la pràctica de notificacions i el lloc físic concret declarat i vinculant per a l'obligat tributari a efectes de procediments administratius i del control fiscal. Quedaran al marge de polítiques recaptatòries especials que vulgui marcar el Govern català, sigui dins o fora del marc constitucional.