El confort empresarial de seguir a Espanya

Es va viure durant la crisi financera a la zona euro. Arriba un moment en què la pressió política es trasllada a l’economia. Els mercats van posar contra les cordes José Luis Rodríguez Zapatero perquè fes draconianes retallades i reformes el 2010. També van fer el mateix amb Mariano Rajoy el 2011 i el 2012. ¿Recorden la pujada d’impostos que sempre es va negar que es faria i el rescat a la banca que no va existir mai?

Els mercats van deixar sense oxigen financer el Govern grec d’Alexis Tsipras i el projecte de Syriza que apel·lava a acabar amb l’austericidi. El juliol del 2015, els estats europeus van obligar Grècia a capitular en un Consell Europeu en el qual la sortida del país d’Europa es va posar sobre la taula sense manies a proposta de qui dirigeix Europa, Alemanya.

El poder financer vol estabilitat per fer els seus negocis, seguretat jurídica, status quo, el que és conegut davant del que és incert, no està interessat en més o menys democràcia o en la revolució social o en projectes polítics incerts. I el que defineix incerts és que no siguin pactats o negociats amb el poder predominant vigent, que és el que reconeixen. Aquesta setmana CaixaBank, Gas Natural i el Sabadell, tres pesos pesants catalans de l’Ibex 35, han anunciat el trasllat del seu domicili social fora de Catalunya. I s’han disparat en borsa. Han optat pel confort d’ubicar-se en un territori on seguirà regint la legislació espanyola. Darrere hi aniran moltes més empreses, amb la consegüent descapitalització de l’economia catalana.

El debat en realitat no gira al voltant de si una Catalunya independent seria més pròspera, argument que esgrimeix el Govern i compta amb l’aval d’importants acadèmics, perquè això és un projecte a llarg termini. I a llarg termini, com va dir l’economista John Maynard Keynes, «tots estarem morts».

En el curt termini, els mercats s’alimenten sempre de la mateixa sang quan hi ha inestabilitat política o econòmica. Les agències de qualificació llancen alertes, els bancs d’inversió publiquen informes advertint dels riscos, les borses cauen, les empreses temen pel seu valor en borsa, els accionistes internacionals truquen als directius perquè estan preocupats per les seves butxaques, en una espiral no aliena a interessos foscos i pressions polítiques.

Les agències de qualificació han llançat aquesta setmana les seves alertes sobre Catalunya amb repercussió planetària. Moody’s declara que si Catalunya s’independitza tindria tancat l’accés al finançament exterior. Fitch ha anunciat que anticipa la possibilitat de rebaixar més la nota de solvència de la Generalitat, que ja és BB, equivalent a bo porqueria, arran de les últimes tensions polítiques amb el Govern espanyol. La qualificació actual és com la del Brasil, Guatemala o Macedònia. Aquesta revisió, que si fos d’un grau se situaria com la d’Angola, el Camerun o Líbia, afectaria tant a la Generalitat com l’Institut Català de Finances (ICF).

El banc d’inversió Goldman Sachs ha alertat sobre la inestabilitat de la banca espanyola i particularment de les entitats amb més exposició a Catalunya. I apunta a «una potencial sortida de dipòsits dels bancs catalans». I l’FMI ha inclòs en el seu informe sobre Espanya una menció al risc de la independència de Catalunya. Després de l’1-O, la borsa va patir la caiguda més gran des del Brexit i els dos bancs catalans, CaixaBank i el Sabadell, van ser els que van patir el pitjor càstig en borsa, seguits de la resta d’entitats financeres amb negoci a Catalunya.

Notícies relacionades

La Fundació Bancària La Caixa i Criteria traslladen la seva seu social a Palma de Mallorca

El grup Agbar decideix portar la seva seu social a Madrid

La pregunta que cal fer-se és per què les empreses traslladen les seves seus ara i no ho van fer fa dues setmanes o ho fan d’aquí 10 dies. Els independentistes esgrimeixen que l’únic que ha canviat és que les càrregues policials de l’1-O van posar a la portada de tots els diaris del món la inestabilitat política catalana i espanyola. El full de ruta ja estava sobre el tauler de joc des de fa 18 mesos. I de fet, ningú, ni la Comissió Europea, ni el Parlament Europeu, ni el Govern espanyol, han declarat que acabin reconeixent la independència unilateral de Catalunya. L’escenari més plausible seria que una DUI vingués precedida de la intervenció de l’autonomia de Catalunya que deixaria el marc jurídic espanyol intacte.

Però els diners per naturalesa són porucs i busquen refugi en els marcs jurídics existents, quan no força que es creïn lleis favorables als seus interessos, com s’ha vist amb el decret que ha aprovat el Govern per fer trasllats exprés d’empreses. Les empreses potser no s’han cregut una DUI, però han preferit el conegut a l’incert i han mogut fitxa. I la pèrdua per a Catalunya és gran.