FUNCIÓ PÚBLICA

Els funcionaris exigeixen una pujada superior al 8% en tres anys

Els sindicats volen aprofitar el retard del Pressupost per seguir negociant

La nova referència del PIB aprofundeix el camí obert per alguns convenis col·lectius

3
Es llegeix en minuts
Antoni Fuentes / Barcelona

La pujada salarial dels funcionaris es pot convertir en una peça clau per a l’aprovació dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat. L’anunci per part del Govern que ajorna l’aprovació dels comptes públics prevista inicialment per al Consell de Ministres d’avui obre la porta a una pròrroga en la negociació amb els sindicats, que s’havia trencat i estava a punt de desembocar en la convocatòria de mobilitzacions dels treballadors públics.

Per evitar aquestes protestes, els sindicats exigeixen al Govern que millori la seva última oferta, que consisteix en un increment retributiu màxim del 8% per als pròxims tres anys amb una part variable lligada a l’evolució del PIB que aprofundeix en el camí obert per alguns convenis col·lectius.

Els sindicats ja han anunciat la seva voluntat de posar-se en contacte amb els grups parlamentaris decisius (Ciutadans, PNB i PSOE) per a l’aprovació dels Pressupostos al Congrés dels Diputats per demanar-los que se sumin a la pinça al Ministeri d’Hisenda per aconseguir que els funcionaris recuperin poder adquisitiu. De fet, les diferències amb aquests grups en relació amb els comptes públics es troben darrere de l’ajornament anunciat per l’Executiu.

CCOO, UGT i CSIF han considerat insuficient l’últim moviment del departament de Cristóbal Montoro d’elevar la seva oferta de revalorització dels sous públics del 7,25% inicial al 8% distribuït de forma creixent en els anys 2018, 2019 i 2020. Al·leguen que els 2,5 milions de treballadors públics del conjunt d’administracions acumulen una pèrdua de poder adquisitiu superior al 14% des que van començar a patir en les seves nòmines els efectes de les retallades pressupostàries el 2010. El primer augment de sous des d’aquell any es va produir el 2016 amb l’1% que s’ha repetit el 2017, així com la recuperació d’una paga extra que va ser suprimida amb caràcter general a tot Espanya.

8.000 MILIONS MÉS DE DESPESA

La proposta de l’Executiu suposa una ruptura amb els esquemes clàssics d’increment salarial tant a l’Administració com a les empreses privades. L’oferta preveu una part de pujada de les nòmines fixa i una altra de variable en funció de l’evolució del producte interior brut. Les xifres acumulades en tres anys són d’una millora fixa del 5,34% i una altra de variable de fins al 2,66%.

L’Executiu al·lega com a argument per no donar una oferta més generosa que la seva proposta d’una pujada global màxima del 8% equival a una despesa addicional de 8.000 milions. La petició de millora dels sindicats se centra en la part variable oferta per l’Executiu, que accepten com a esquema innovador però que consideren insuficient tenint en compte la pèrdua de poder adquisitiu acumulada. 

CARÀCTER DELIBERATIU 

Fins ara, la referència del PIB com a alternativa a la tradicional de l’índex de preus de consum (IPC) havia tingut un camí lent amb un 1% dels convenis que vinculen d’alguna manera la pujada dels sous a la marxa de l’economia, segons un informe de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis. Entre els exemples es troben l’acord del Grup Control de Seguretat i el d’asseguradores i mútues.

La reunió celebrada ahir de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, en la qual participen Govern, sindicats, autonomies i ajuntaments, va tenir un caràcter «deliberatiu» en lloc de ser el fòrum enel qual l’Executiu havia d’anunciar la pujada salarial final.

Notícies relacionades

Els sindicats i els responsables de funció pública del Ministeri d’Hisenda tenen previst reunir-se la setmana que ve per buscar un acostament de les posicions en la negociació.

De moment, els sindicats ja han posat en marxa la maquinària per preparar possibles mobilitzacions. La Comissió Nacional de CSIF va acordar iniciar un procés d’assemblees als centres de treball i valorarà mesures de pressió. Els empleats públics «es mereixen un esforç més gran», va advertir aquest sindicat al Govern espanyol.