política monetària

La Fed començarà a desfer-se dels seus actius després d'una dècada d'estímuls

El banc central dels EUA mostra la seva confiança en l'economia i suggereix una altra pujada de tipus abans que s'acabi l'any

lpedragosa32749320 mhr01 washington  estados unidos  11 02 2016    la160217214747

lpedragosa32749320 mhr01 washington estados unidos 11 02 2016 la160217214747 / MICHAEL REYNOLDS

3
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA / WASHINGTON

Després de gairebé una dècada de mesures extraordinàries per reflotar l’economia, la Reserva Federal es disposa a replegar de mica en mica les últimes veles de les quals disposa per estimular el creixement. El banc central nord-americà va anunciar ahir que començarà a desfer-se gradualment dels bons del Tresor i els actius hipotecaris que va adquirir des d’inicis de la crisi del 2008 per aportar liquiditat a les entitats financeres i rebaixar els costos de finançament d’empreses i particulars. La decisió, que començarà a aplicar-se a l’octubre, és una mostra de confiança respecte a l’economia nord-americana, instal·lada en la plena ocupació i amb una inflació més que controlada. La Fed també ha suggerit que podria apujar els tipus per tercera vegada abans que s’acabi l’any.

De moment, el preu del diner es quedarà entre l’1% i l’1,25%, una xifra molt baixa en termes històrics. «El mercat laboral ha seguit reforçant-se i l’activitat econòmica s’ha incrementat moderadament des de començament d’any», va comunicar la Fed al finalitzar la reunió mensual del seu Comitè de Mercat Obert. El banc prediu que a curt termini es notarà l’impacte dels huracans Irma i Harvey, però «l’experiència suggereix que és poc probable que les tempestes alterin el curs de l’economia nacional».

L’ECONOMIA AGAFA FORÇA 

Com succeeix en altres llocs del món, l’economia nord-americana ha agafat força i, després de molt de temps, es parla d’una expansió global sincronitzada. En el segon trimestre de l’any, els EUA van créixer un 3% del PIB i l’atur està en el 4,4% de la població activa, una xifra per sota del que es considera plena ocupació.

És aquesta conjuntura encoratjadora, unida a la bona marxa del consum i el repunt de la inversió empresarial, la que ha portat la Fed a anunciar una progressiva reducció de la seva cartera d’actius, amb la qual pretén tornar certa normalitat a la política monetària. Per entendre en què consisteix, cal remuntar-se a l’enfonsament del 2008. En una primera fase, la Fed es va dedicar a injectar liquiditat en bancs i asseguradores per evitar les fallides generalitzades. A aquest primer rescat, llançat en paral·lel a les baixades de tipus, el van seguir tres rondes de Quantitative easing, un programa massiu de compres de bons de l’Estat i actius hipotecaris per reduir els costos de finançament d’empreses i consumidors.

El 2008, els actius en el balanç de la Fed no arribaven al bilió de dòlars. Actualment ronden els 4,2 bilions. «Ja no tenen excuses, perquè amb la plena ocupació, un creixement del 3% en el segon trimestre i la inflació continguda no poden seguir tenint tants actius al seu balanç», diu el professor de l’OBS Business School, Alexandre Muns. «Com que els tipus estan tan baixos, s’ha creat una bombolla a les borses, en part perquè els estalviadors no tenen gaires més opcions per invertir els diners», afegeix aquest economista català establert a Washington.

Notícies relacionades

La Fed començarà a reduir els seus actius a l’octubre, amb una suma inicial de 10.000 milions, que augmentarà gradualment a partir de llavors, tret que canviï molt la conjuntura macroeconòmica. A mesura que vencin els bons no reinvertirà els seus rendiments o ho farà parcialment. El resultat i les formes del replegament se seguiran molt de prop a Europa, ja que també el Banc Central Europeu va acabar recorrent al Quantitative easing per estimular l’economia.

Alguns economistes consideren que hi ha marge per no precipitar-se, atès que la inflació encara està per sota de l’ambicionat 2%. Però l’estratègia de la Fed és des de fa temps inequívoca: recuperar una política monetària més restrictiva. Tant per evitar un eventual reescalfament com per recuperar part de la seva artilleria en cas que tornin les nuvolades.