Competència ensopega als jutjats

Ni més ni menys que sancions per uns 200 milions d’euros imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) han invalidat en un sol mes els tribunals. Arran de les impugnacions de companyies com Repsol o Telefónica, l’organisme presidit per José María Marín Quemada ha vist com als jutjats es qüestionen les seves actuacions en defensa de la lliure concurrència al mercat. Però no en última instància, ja que la majoria són sentències de l’Audiència Nacional, recurribles davant el Tribunal Suprem, segons asseguren fonts de l’organisme.

Tot i així, després de l’allau de plets en què els demandants han vist satisfetes totes o part de les seves queixes, la CNMC ha iniciat un procés d’anàlisi per evitar que això es torni a produir. «També és necessària l’autocrítica i reconèixer que es poden cometre alguns errors», afirmen algunes fonts. En tot cas, destaquen des de la institució que, en molts casos, han de modificar la multa imposada, però els jutges avalen a grans trets el fons de l’expedient, és a dir, el motiu pel qual es va imposar la sanció.

La taxa d’èxit

Això és, de fet, el que els serveix per determinar el que denominen taxa d’èxit (quan s’estima en tot o en part la tesi de la CNMC). I aquesta es va situar l’any passat en el 75% a l’Audiència Nacional, molt per sobre del 40% de l’exercici anterior. En general, «els tribunals estan d’acord en el 81% de les seves sentències amb el fons de la qüestió que va provocar una actuació punitiva contra les empreses», subratllen a l’entitat.

Un altre fet que destaquen és que al Suprem, encara que pugui anul·lar o reduir multes, les sentències encara donen més la raó en el fons de la qüestió a la CNMC. Segons les mateixes fonts, això va passar en el 92% dels casos l’any passat, en el 88% el 2015 i en el 71% el 2014.

També recorden que la resolució definitiva d’un d’aquests expedients pot durar fins a 10 anys. De fet, la sentència en què l’Audiència Nacional ha anul·lat una multa de 120 milions d’euros a Movistar, Orange i Vodafone per abús de posició de domini en el mercat dels SMS és del 2012. I ara encara queda el recurs davant el Tribunal Suprem, la resolució del qual pot durar tres o quatre anys més.

El fet és que les discrepàncies entre la CNMC i l’Audiència Nacional van in crescendo. Els experts, fins i tot dins de la CNMC, troben a faltar mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes, cosa que reduiria la litigiositat que deixa en suspens moltes de les actuacions d’aquest organisme supervisor.

De fet, els tribunals solen corregir, no tant el fons dels expedients sinó la quantia de les sancions imposades. La jurisprudència sobre el mètode de càlcul de les sancions la va dictaminar el Tribunal Suprem el 2015 i ja està afectant diverses sentències.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Tot plegat enxampa a més a més la CNMC en una situació d’incertesa davant els plans del Govern d’eliminar aquest organisme, com a conseqüència del pacte entre el PP i Ciutadans. Aquests plans s’inclouen, encara que en termes molt genèrics, també en el programa nacional de reformes remès el maig passat a Brussel·les.

Es dona la circumstància que per eliminar la CNMC i substituir-la per dues autoritats independents, una per a Competència i una altra per a Regulació, el Govern de Mariano Rajoy fa servir els mateixos arguments o uns altres de semblants als que va utilitzar per crear el 2013 l’organisme que ara pretén suprimir.