ELS RISCOS D'OLIGOPOLI

Brussel·les segueix sense veure alarmant la concentració bancària a Espanya

L'índex més utilitzat per analitzar la competència està lluny del nivell preocupant per a les autoritats

Europa va aprovar sense restriccions la compra del Popular pel Santander perquè "no planteja problemes"

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La concentració bancària a Espanya s’ha disparat durant la crisi amb una força només superada a Europa per la del sistema financer grec. El fantasma d’un oligopoli dels grans bancs, en conseqüència, penja sobre el sector des de fa temps, com han denunciat molts experts i les entitats més petites. Per això, pot sorprendre que les institucions supervisores assegurin des de fa un parell d’anys que encara hi ha marge per a més fusions. Però la raó és simple: per a les autoritats europees, el nivell de concentració espanyol encara no és preocupant.

Els principals organismes de defensa de la competència del món utilitzen l’índex de Herfindahl i Hirschman (més conegut per HHI per les seves sigles en anglès), la mesura de concentració més usada, per analitzar la situació d’un mercat i aprovar o no les operacions de fusió que se’ls presenten. Es calcula elevant al quadrat la quota de mercat que cada empresa posseeix i sumant aquestes quantitats, per això es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica que es produeix un monopoli.

La normativa de competència europea del 2004 considera que un nivell inferior a 2.000 no és preocupant. Així, apunta que «és improbable que la Comissió trobi problemes de competència» en una fusió que doni lloc a un nivell d’entre 1.000 i 2.000 amb un increment de l’índex inferior a 250 o de més de 2.000 amb un augment de menys de 150. Per això es va aprovar sense condicions fa uns dies l’absorció del Popular pel Santander: «L’operació no planteja problemes de competència. Les quotes de mercat conjuntes de les parts són, en general, limitades (menys del 25%) i hi seguirà havent competidors forts en tots els mercats afectats».

Alça del 88%

L’índex HHI de la banca espanyola, així, està per sota dels nivells que Brussel·les considera preocupants. L’any passat va tancar en 937 i 12 dels 19 països de la zona euro van presentar nivells superiors. No obstant, el sector financer espanyol va registrar un nivell de concentració superior a la mitjana de l’euro (697), una cosa que no passava abans de la crisi, com a conseqüència que s’ha passat de 45 a una desena d’entitats rellevants en a penes una dècada.

L’índex HHI del sector financer espanyol, així, estava en 497 el 2008 i es va disparar en 440 punts (un 88,5%) fins al 2016, una alça només superada per la de Grècia (un 98%, fins a 2.332). No és conseqüència inevitable de la crisi: 10 dels països de l’euro van aconseguir reduir la seva concentració durant la crisi. Però a Espanya no hi ha hagut a penes nous entrants, és a dir, entitats estrangeres que decidissin comprar bancs amb problemes o implantar-se al país. Al contrari,

La intervenció del Popular i la seva venda al Santander per un euro han revifat les preocupacions per la concentració bancària. Joaquín Maudos, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l’Ivie, va plantejar al juny en un acte organitzat per l’institut que la fusió elevaria l’índex HHI fins a 1.445 i va demanar analitzar amb compte les seves conseqüències.

Les autoritats nord-americanes, de fet, consideren que un nivell de menys de 1.500 implica que el mercat està «desconcetrat»; entre 1.500 i 2.500 suposa que ja està «moderadament concentrat»; i per sobre de 2.500, «altament concentrat». Si s’arriben a aplicar aquests paràmetres a Europa, la banca espanyola estaria a punt de fer un salt preocupant.

Debat obert

Notícies relacionades

El debat sobre si existeix o no risc d’oligopoli financer ha arribat a les mateixes entitats. Molts representants del sector, com Carlos Torres Vila (BBVA) o María Dolores Dancausa (Bankinter), ho neguen. El president de la patronal AEB, José María Roldán, fins i tot ha assegurat que hi ha una «competència salvatge» que es mantindrà gràcies a l’entrada de nous operadors digitals.

No obstant, altres banquers, com Amado Franco (Ibercaja), han defensat que seria bo que no hi hagués més concentració. Entre els grans, només José Ignacio Goirigolzarri (Bankia) ha advertit que ja s’ha produït un procés de concentració «molt fort» i que tenir menys de «quatre o cinc grans bancs» seria perjudicial. H