Els inversors es refugien en l'or i pressionen el seu valor a l'alça

L’augment de la tensió política relacionada amb Corea del Nord actua a favor dels paradisos segurs. El preu de l’or es va incrementar el 2,6%, fins als 1.286 dòlars l’unça, només en 48 hores, el plena escalada bel·licista entre els Estats Units i Corea del Nord els passats 9 i 10 d’agost. Però no era més que una petita mostra del que ha passat al llarg de l’any. «La situació geopolítica és un conegut comodí en el mercat de les matèries primeres i rep atenció mundial», afirma Norbert Rüker, analista de Julius Baer.

Segons les expectatives de la societat d’inversió, les tensions geopolítiques aporten al seu torn tensió als preus, però al mateix temps defensa que aquest serà «un breu i temporal moviment d’actius cap a paradisos segurs, però sense que tingui cap impacte a llarg termini en el mercat», assenyala Rüker.  És clar que tot això passa quan l’or ja s’ha revaloritzat l’11,5% en dòlars des de començament d’any. Una cosa semblant al que ha passat amb el petroli. 

EURO A L’ALÇA

De fet, és una tendència en el mercat que els episodis de dòlar baixista coincideixin amb increments de les matèries primeres. També amb altres monedes, com l’euro.

En el mercat de divises, l’euro es canvia amb el dòlar a l’1,174, tot i que ve d’una relació de canvi molt més alta: 1,054 euros per dòlar al tancament del 2016. És a dir, que s’ha revaloritzat l’11,4% respecte a la divisa nord-americana aquest any.

«Els inversors nord-americans estan comprant a Europa i necessiten euros. A més a més, els experts en divises apunten que l’euro seguirà a l’alça per les eleccions a Alemanya», destaca Ángel Pérez, analista del departament d’anàlisi de Renta 4 Banco. 

Els experts defensen que els mercats ja han descomptat l’expectativa de pujades de tipus d’interès als Estats Units, que acostuma a anar aparellada d’un enfortiment de la moneda. En aquest entorn el dòlar tendeix a pujar. I això és el que va passar fins a primers d’aquest any. «En aquest moment l’expectativa de pujada de tipus d’interès acompanya l’euro», afegeix Pérez, que just ara encara un període de pujada de tipus.

El cas és que hi ha raons tècniques perquè l’or mantingui la seva tendència alcista, però també n’hi ha de fons. Segons Rafael Pampillón, professor d’IE Business School, l’augment del preu de l’or es deu a un increment de la demanda i al fet que l’oferta és relativament rígida. «¿Per què s’està demanant més or? Primer, perquè s’ha convertit en un valor segur en moments d’incertesa com l’actual de turbulències financeres i volatilitats en els tipus de canvi. Davant d’un dòlar que perd valor, la compra d’or és una fugida cap a la qualitat. Així, els bancs centrals de moltes economies emergents s’estan desfent de dòlars nord-americans i comprant altres actius, com, per exemple, aquest metall. Es tracta d’una estratègia diversificadora i intel·ligent de les seves reserves», explica.

A més, davant possibles augments en la inflació, l’or proporciona una cobertura que blinda l’inversor del deteriorament que es pot produir en alguns actius financers en situacions inflacionistes. Si el dòlar es deprecia com així ha estat passant, es converteix en un actiu alternatiu al dòlar per a inversors i bancs centrals. I Pampillón afegeix: «Si anem cap a un tipus de patró or, com proposen alguns, els bancs centrals necessitaran comprar aquest metall amb l’objectiu d’augmentar les seves reserves d’aquest metall i poder emetre així base monetària».

TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ

En els mercats circulen diferents teories sobre la situació actual dels metalls preciosos. Entre elles, s’ha de mencionar la teoria de la conspiració que es deriva del pacte de Xangai. Es tracta d’un pacte secret al G-20 amb l’objectiu de debilitar el bitllet verd i calmar d’aquesta manera els mercats financers en la reunió que va tenir lloc el febrer d’aquest any. Encara que oficialment no es va anunciar cap acord sobre les divises en aquella reunió, el rumor és que es va acordar un pla d’acció a porta tancada que ha provocat una caiguda del dòlar després de la cita, fet que ha incentivat un ral·li (alces accelerades) en les borses mundials i les matèries primeres.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

«Per a qualsevol teòric de les conspiracions, tot està bastant clar», assenyala Chris Weston, estrateg en cap d’IG. «Hi ha un esforç global i coordinat dels bancs centrals per debilitar el dòlar, cosa que ha provocat un procés de menor risc en els mercats de crèdit i accions». «Un dòlar més feble és una raó clau perquè hàgim vist un ral·li del 24% en el petroli WTI i del 20% en el Brent», afegeix aquest expert.

Per la seva part, Joachim Fels, assessor en el fons Pimco, ha descartat a Bloomberg la conspiració i apel·la a la lògica: «Hi ha hagut algun tipus de pacte de Xangai per estabilitzar el dòlar davant les grans divises a través d’una política monetària apropiada, no a través d’una intervenció».