L'absentisme per baixa laboral s'acosta al màxim anterior a la crisi

La arribada de la crisi i la caiguda de l’ocupació a partir del 2008 va tenir alguns efectes col·laterals com una dràstica reducció de l’absentisme per baixes laborals. Les taxes d’hores no treballades per incapacitat laboral van caure a nivells mínims entre els anys 2012 i 2013. Però, des d’aleshores s’ha produït una inflexió que ha portat l’absentisme per baixa laboral a uns nivells pròxims als que hi havia abans de l’inici de la crisi i impacta negativament en els comptes de les empreses, les mútues i la Seguretat Social.

    

El sector en què s’aprecia més l’escalada de baixes laborals és el de la indústria. La mitjana de temps no treballat per empleat a causa de processos d’incapacitat temporal s’ha incrementat 1,9 hores des que les empreses del sector van tocar fons el 2013 i va arribar a 5,54 hores al mes, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

    

La xifra a què s’ha arribat suposa un increment del 52% en relació amb el mínim comptabilitzat quatre anys abans i es troba ja molt a prop de les més de sis hores no treballades que es registraven de mitjana en la indústria a principis del 2008, just abans que s’iniciés la gran destrucció de llocs de treball.

TENDÈNCIA A L’ALÇA

En els serveis, l’increment del nombre d’hores perdudes per incapacitat temporal ha sigut del 45,6% en relació amb el nivell més baix a la meitat de la crisi. Els empleats del principal sector de l’economia espanyola van deixar de treballar una mitjana de 4,18 hores al mes per processos de baixa per malaltia. Finalment, en la construcció s’ha produït un augment de l’efecte de les baixes laborals del 28%, fins a arribar a 4,18 hores per empleat i mes de mitjana.

    

L’aportació de les mútues a la guardiola de les pensions per l’excedent en incapacitat va baixar de 103 milions el 2014 a 2,3 el 2016.

    

A l’espera de les dades de l’Enquesta trimestral de costos laborals de l’INE corresponent als mesos d’abril a juny, les mútues d’accidents laborals ja han advertit que la tendència es manté durant aquest any amb la mateixa intensitat. Aquestes entitats han vist com la factura que han d’assumir per la incapacitat temporal que gestionen s’ha anat incrementant en els últims anys. 

    

El 2016, les mútues van pagar en prestacions per incapacitat temporal 5.993 milions, el 12,22% més que el 2015. A aquesta despesa s’hi ha d’afegir 5.065 euros que van abonar a empleats en baixa directament les seves empreses durant els primers dies de la incapacitat i 57.352 milions en concepte del retallada d’ingressos per la producció i el servei que no es van poder portar a terme, de manera que l’impacte global de l’absentisme per baixes va sumar 68.410 milions, segons un estudi d’Adecco en què va col·laborar l’Associació de Mútues (Amat).

CAIGUDES DE BENEFICIS

L’estudi xifra en un 6% l’augment de la taxa d’absentisme per incapacitat el 2016, que va acabar amb el 4,88% de la jornada perduda per malaltia.  

    

Les mútues col·laboradores de la Seguretat Social, que es financen amb les cotitzacions dels treballadors als quals donen cobertura, han vist en molts casos com els seus comptes es ressentien per augments de la despesa en baixes per malaltia comuna en un 10%, fet que ha reduït el resultat. Entre les mútues de més grans, el resultat positiu de Fremap va passar de 323 milions el 2015 a 228 milions el 2016; a Asepeyo va baixar de 203 milions el 2015 a 101 milions l’any passat; a Fraternidad, de 41,9 milions a 18,5; a Universal, de 88 a 52,91, i a MC Mutual, de 75,1 milions a 33,6, segons les seves memòries anuals.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

    

Com a conseqüència del fet que l’activitat d’incapacitat temporal per contingències comunes es troba en una situació de pèrdues en moltes mútues, l’aportació que fan aquestes entitats al Fons de Reserva de la Seguretat Social amb l’excedent en aquest capítol s’ha vist reduïda dràsticament en els últims anys al passar de 103,70 milions el 2014 a 10,62 milions el 2015 i a 2,38 milions el 2016.