Més de 300.000 pisos de la 'bombolla' encara estan per vendre

El parc de pisos i cases que no es venen és més voluminós del que caldria esperar. Fins i tot sent això un problema, pitjor contratemps resulta que part d'aquest estoc ha deixat d'estar en condicions de vendre's en moltes zones perquè o no té demanda o no els interessa als compradors potencials. El volum de vivendes baixa però a un ritme lent. De fet, alguns agents del mercat esperen una reducció del 17,8% el 2017 de la vivenda nova que queda per vendre 10 anys després de la irrupció de la crisi. Bàsicament, això significa que al final d'any encara quedaran per col·locar 324.000 vivendes noves a Espanya, segons els càlculs que recull l'informe de Servihabitat 'Informe del Mercat Residència a Espanya'.

"Es tracta de vivenda construïda durant la bombolla i que encara no s'ha venut perquè està fora de preu per a les zona on està o bé no reuneix els requisits que demanen els nous compradors, a les zones on hi ha estoc", descriu Juan Carlos Álvarez, director general de Negoci Immobiliari de Servihabitat.

Convé destacar la falta d'uniformitat del mercat, cosa que es tradueix en una evolució molt desigual d'aquest parc difícilment comercialitzable. En comunitats com Catalunya, Madrid o les Balears hi ha un estoc tècnic, i això significa que és pràcticament de reposició. Segons l'informe esmentat, la mitjana espanyola és de 70 vivendes per cada 10.000 habitants. Doncs de les tres comunitats esmentades, Catalunya és la que té un estoc més gran amb 14 vivendes de mitjana, gràcies, principalment, a l'estoc que s'acumula a les zones més septentrionals de la comunitat i al de les comarques de l'Ebre.

Parc col·locable

Per contra, zones com la Comunidad Valenciana, Múrcia i Castella-la Manxa acumulen un parc sense vendre ostensiblement per sobre de la mitjana espanyola. I sobresurten Castella-la Manxa, amb 243,5 vivendes, i la Comunidad Valenciana, amb 205,3. Però cal precisar que es tracta d'un parc que sí que té demanda, però que no és local. "Principalment estrangers, però també espanyols d'altres zones d'Espanya tenen interès a comprar en les comunitats de platja i al voltant de l'àrea de Madrid. És una qüestió de preu. Quan s'ajustin a la demanda, aquest estoc acabarà sortint", afirma Álvarez. "és possible que en un parell d'anys ja no es parli més d'aquest parc invendible", afegeix. 

Hi ha comunitats amb un estoc de vivendes per cada 10.000 habitants que superen de llarg la mitjana, però que no disposen de demanda ni interna ni externa que pugui ser captivada per una rebaixa de preus. "És estoc no hi haurà manera de vendre'l ni en 10 anys", comenta Álvarez. La Rioja, amb 231,6 vivendes o astúries, amb 112,8 vivendes, haurà d'utilitzar la grua, però més aviat per demolir el parc excedent.

Demanda estrangera

Notícies relacionades

Castelló, el forat negre de la vivenda no es tanca

Molts pisos, poques vendes

La demanda, principalment estrangera, ha contribuït a reduir sensiblement l'estoc de costa, segona residència, tot i que algunes zones conserven borses significatives de totxo. El 30% de les operacions de compravenda de vivenda vacacional han sigut realitzades per estrangers en l'últim any. L'informe recull dades de Societat de Taxació, sobre vivenda pendent de venda. I destaca cinc zones de les costa on encara existeix cert estoc: 5.594 unitats de vivenda per vendre. Es destaca que els municipis dels litorals de Múrcia i Màlaga són els que tenen la seva oferta de vivenda disponible distribuïda de forma més equilibrada; l'oferta pendent de venda no supera en cap cas el 70% del volum promogut.

Contràriament, a la Costa de Tarragona, són tres els municipis que tenen una oferta pendent de venda que supera el 70% de l'obra promoguda: Altafulla, Cambrils i Cunit. A les costes de Girona o Alacant, només dos municipis, Blanes i Finestrat, presenten un volum d'oferta similar al d'aquestes localitats.