Castelló, el forat negre de la vivenda no es tanca

L’esclat de la bombolla immobiliària va agafar Castelló enmig d’una voràgine constructora desbocada amb uns efectes que segueixen sense absorbir-se. La incipient recuperació no ha acabat amb les urbanitzacions fantasma que esquitxen la província i que ara conviuen amb algunes grues que tornen a treballar. Segons un informe del Ministeri de Foment, a finals del 2016, Castelló tenia 26.265 vivendes noves en estoc, fet que suposava el 6,21% del seu parc total de vivenda. En cap altra província d’Espanya tenen un pes més gran. Es tracta, a més a més, del 5,34% del total de 491.693 que hi ha al país segons les dades de Foment, quan el pes de la seva població és de l’1,27% del total.

    

Només tres províncies tenen un percentatge més elevat (Alacant, Madrid i Barcelona), però en elles també és molt més gran el pes de la demanda. De fet, l’informe del 2016 de la taxadora Tinsa ratificava que la franja costanera castellonenca concentra el percentatge més gran de vivenda nova sense vendre respecte al parc construït des del 2008, amb un 32,9%. I això que ha descendit cinc punts en un any. En el seu recent informe de costes, la taxadora apunta que l’estoc entre Vinaròs i Castelló, concentrat principalment a Marina d’Or i Peníscola, només serà assumible a llarg termini, una indicació que no dona, s’ha de dir, per a cap altre tram de la costa del País Va­lencià.

Propietaris ‘invisibles’

I això que els preus en aquestes zones ja han baixat més del 50% des dels seus màxims. Jesualdo Ros, secretari general de Feproba, la federació de promotors urbanístics del País Valencià, resta importància al nombre de vivendes noves que queden sense vendre. «La majoria són de fa 10 anys i no tenen res a veure en qüestions com la tecnologia o l’eficiència energètica amb el producte nou que es fa i es demana ara. D’això pràcticament no en tenim estoc», assegura. I només veu una sortida a aquest paquet. «Al final, tot és qüestió de preu, si cauen, si baixen i baixen, al final entre comprar-te una bicicleta o una casa et compres una casa», apunta. Això sí, afegeix, el que hi ha molt són vivendes amb propietaris invisibles, bancs i fons, «que esperen el que esperen...». Que torni a inflar-se la bombolla immobiliària.

    

Segons Tinsa hi ha tres raons principals per les quals no es venen aquest tipus de vivendes però la principal és el deteriorament que hagin pogut patir des que es van acabar. També hi ha un important percentatge que està immers en problemes jurídics i un altre que simplement no es ven a l’espera que torni a pujar el preu. Per evitar que l’especulació torni a fer-ne de les seves, la Generalitat Valenciana va aprovar fa uns mesos la llei de funció social de la vivenda que, entre altres mesures, obliga grans propietaris a inscriure en un registre aquelles vivendes que sumin dos anys buides i que imposa multes quan passin sis mesos més.

Limitar espais

Però no ha sigut l’única iniciativa que s’ha posat en marxa per evitar una nova bombolla. La Conselleria de Vivenda fa mesos que està impulsant el Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral. El Pativel està en el seu segon període de participació pública i ha despertat susceptibilitats en alguns municipis i entre els promotors, ja que suposa protegir 6.500 hectàrees més en una zona d’un quilòmetre des de la riba del mar, una àmplia franja en què es regularan a més a més les activitats econòmiques. 

Notícies relacionades

Més de 300.000 pisos de la 'bombolla' encara estan per vendre

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

    

«Es tracta de preservar i posar en valor els sòls litorals de més valor territorial que no tenien una protecció específica i que en els pròxims 20 anys haurien quedat segellats per la urbanització. Però això no serà així», va apuntar en la presentació del pla la consellera María José Salvador. Ros es queixa que es planteja la protecció «d’una manera indiscriminada» i que es parteix de la «fal·làcia» que hi ha vivendes i terreny per construir-ne 600.000 més, «però això és en zones on no hi ha mercat ni n’hi haurà».