Els més grans de 65 anys, motor de la recuperació econòmica

Els més grans de 65 anys s’han convertit en el motor de la recuperació del consum alimentari a Catalunya. Van incrementar la despesa el 36,9% des del 2008 i el 2016, davant la caiguda de la resta de llars en altres franges d’edat. La caiguda dels salaris i els canvis demogràfics han influït en el consum alimentari i han dibuixat un mapa en què els més grans guanyen un protagonisme al qual les cadenes de distribució intenten adaptar-se. Globalment, les famílies catalanes van recuperar el 2016 el nivell de despesa alimentària d’abans de la crisi amb 15.100 milions d’euros, una xifra molt similar als 15.146 milions que es van registrar el 2008, amb una despesa anual per càpita de 2.058 euros de mitjana.

Segons l’estudi Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya, presentat ahir pel director financer de Grup Bon Preu, Pere Anglada; el catedràtic Josep Oliver i l’economista Xavier Segura –aquests dos últims autors de l’informe juntament amb Ramon Roig– l’anàlisi macroeconòmica de la despesa en alimentació a Catalunya descobreix l’efecte dispar de la crisi en les cases segons l’edat dels seus integrants. Així, en les llars dels més joves (entre 16 i 44 anys), la despesa va caure el 22,3% entre el 2008 i el 2016, mentre que en aquelles en què l’inquilí de referència té més de 65 anys va augmentar el 36,9%.

Els experts en distribució consideren habitualment que el consum (també l’alimentari) tendeix a desplomar-se en les llars integrades persones grans, i per això Oliver interpreta que la dada mostra la solidaritat econòmica intrafamiliar i l’efecte de l’estabilitat d’ingressos dels pensionistes en uns anys caracteritzats per una forta crisi. El moment històric que defineix Oliver com «de pressió estructural a la baixa dels salaris per la globalització i els canvis tecnològics» ha portat a una «gran polarització entre la despesa dels joves i la dels més grans amb una caiguda de les famílies amb més de quatre membres». A parer seu, «les noves pensions són més altes i han estat fora de l’efecte del cicle econòmic», cosa que ha contribuït a l’augment de la despesa de les persones de més de 65 anys. Un altre factor demogràfic rellevant és el creixement de les famílies unipersonals el 20%, fins a 750.000 el 2016. 

FORMATS PETITS

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

La comparació de les dades de despesa alimentària entre el 2008 i el 2016 també dona com a resultat canvis rellevants en el cistell de consum. Destaca la importància del pes que hi tenen els aliments frescos i saludables, la tendència a la reducció dels formats per satisfer les necessitats de les famílies monoparentals i el creixement exponencial dels productes de quarta gamma o precuinats (englobats en la categoria d’altres des d’un punt de vista estadístic), el cafè en monodosi, la xocolata i els gelats. Perden pes el pa, en canvi, productes com els cereals, els lactis i els ous.

El canvi estructural cap a famílies més petites i l’envelliment experimentat per la població (el nombre de persones d’entre 30 i 39 anys caurà més del 30% en el transcurs dels pròxims anys) convida a pensar que les cadenes de distribució del futur s’hauran d’orientar a unitats de venda més petites, aliments precuinats, el producte de proximitat i saludable, i els aliments adaptats a les persones més grans.