La fusió de Bankia i BMN costa 1.100 milions més a l'Estat

La fusió de les nacionalitzades Bankia i BMN engreixarà les pèrdues provisionals del rescat bancari en 1.106 milions d'euros més, si bé la xifra real i definitiva dependrà del preu a què es privatitzi el banc resultant. Els consells d'administració de les dues entitats van aprovar per fi aquest dilluns, després de mesos de negociacions, el preu de l'operació. El presidit per José Ignacio Goirigolzarri entregarà noves accions pròpies equivalents al 6,7% del seu capital als accionistes del presidit per Carlos Egea. Això suposa valorar BMN en uns 825 milions d'euros, dels quals a l'Estat li corresponen 536 milions, menys d'un terç dels 1.645 milions d'euros en ajudes que va injectar el 2012.

Es tracta, en qualsevol cas, d'una pèrdua simplement comptable de moment, ja que l'Estat seguirà posseint el 66,6% de Bankia després de l'absorció de BMN. L'argument del Govern per defensar l'operació és que l'entitat resultant es revaloritzarà gràcies a les sinergies (estalvis de costos), cosa que permetrà obtenir un millor preu a l'hora d'anar venent-la per parts.

No obstant, la baixa equació de canvi d'accions pactada provocarà previsiblement pèrdues al públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en els comptes del 2017. L'organisme tenia valorada la seva participació en BMN en 1.453,3 milions el 2015. D'aquí unes setmanes revisarà aquesta valoració en els seus comptes del 2016, però és improbable que la baixi fins o per sota dels 825 milions que ofereix Bankia, amb la qual cosa la diferència seran pèrdues.

RECUPERACIÓ D'AJUDES

El preu acordat, en qualsevol cas, és baix: suposa valorar BMN en 0,41 vegades el seu valor comptable registrat en llibres al tancament del primer trimestre. El mercat esperava una taxació més pròxima a 0,5 vegades i l'única "expressió d'interès" que va rebre el Ministeri d'Economia a través del FROB al març, que algunes fonts sostenen que procedia del Santander, va calcular un valor de 0,65 o 0,5 vegades (1.300 o 1.061 milions, si com a conseqüència de l'operació el banc ha de trencar els seus acords amb altres firmes per comercialitzar assegurances i fons d'inversió i pensions).

"És molt positiva per als contribuents perquè la unió de les dues entitats incrementa la capacitat de tornar les ajudes rebudes", ha defensat Goirigolzarri en una nota. Bankia va rebre 22.424 milions d'euros i BMN, 1.645 milions. El problema de fons és que aquesta última entitat tenia pràcticament impossible sortir a borsa per tornar les ajudes, operació que ha hagut d'avortar en el passat per la situació del mercat i per les seves pròpies debilitats (baixes rendibilitat i provisions). A Bankia, un dels bancs més solvents i rendibles del país, li interessa perquè li donaria presència en noves regions (Balears, Granada i Múrcia).

IMPACTES

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

L'operació tindrà un impacte rellevant en el capital de Bankia, si bé gràcies a la seva elevada solvència la podrà finançar "sense anar al mercat" a realitzar una ampliació. Així, el banc farà 1.000 milions d'euros en provisions per elevar les baixes cobertures per a pèrdues de BMN i altres ajustos, cosa que, amb xifres del tancament del primer trimestre, reduirà el seu nivell de capital del 13,37% a un encara elevat 11,5%, que el banc espera portar al 12% a finals d'any. L'entitat preveu que la fusió incrementi el seu resultat net en 245 milions d'euros el 2020, amb la qual cosa el benefici per acció pujarà un 16% aquest any i s'arribarà a un retorn sobre el capital invertit del 12%. 

El grup destinarà 334 milions per reduir un 40% els costos de BMN (155 milions d'euros d'estalvi a partir del tercer any), sobretot amb el probable tancament dels seus serveis centrals, ja que hi ha pocs solapaments en la seva xarxa d'oficines. L'operació li permetrà consolidar-se com a quart banc del mercat espanyol, davant del Sabadell, amb un increment del 20% en el crèdit (fins als 132.3 milions d'euros), del 28% en dipòsits (134.500 milions), del 26% en clients (8,2 milions) i del 36% en oficines (2.515)