CRISI DE LA SISENA INSTITUCIÓ FINANCERA

El Santander va injectar 13.000 milions de liquiditat al Popular per evitar-ne el tancament

El banc va perdre 18.000 milions de dipòsits des del març i 6.000 milions en només tres dies

El consell de l'entitat intervinguda tenia preparada la declaració de concurs de creditors

3
Es llegeix en minuts
PABLO ALLENDESALAZAR / MADRID

Les raons de la debacle del Banco Popular venen de lluny, però la causa més immediata de la seva intervenció la matinada del 6 al 7 de juny va ser la fuga massiva de dipòsits que patia en els últims mesos i que el va portar a un pas de la fallida i la suspensió de pagaments. La magnitud d'aquesta sagnia va ser tan gran que el Santander, que va comprar l'entitat aquella nit per un euro a les autoritats, va haver d'injectar-li d'urgència 13.000 milions d'euros de liquiditat perquè les oficines obrissin al matí i els clients poguessin seguir operant amb normalitat amb els seus diners.

Segons han explicat fonts del mercat a aquest diari, la desconfiança dels clients va provocar que el banc llavors presidit per Emilio Saracho perdés gairebé 18.000 milions d'euros en recursos de clients (dipòsits i comptes corrents i d'estalvi, principalment), al voltant d'un 24% del total, en els dos mesos que van des del tancament al març dels seus comptes del primer trimestre i la intervenció. Només en els tres dies anteriors que les autoritats actuessin, la por va portar els clients a retirar 6.000 milions, a raó d'uns 2.000 milions al dia. 

Per fer-se una idea de la magnitud del forat de liquiditat que estava patint l'entitat, cal recordar que entre gener i març havia patit una sortida de dipòsits de 799 milions d'euros, fins als 77.346 milions. En el sector financer s'acostuma a dir que els problemes de solvència constitueixen una malaltia greu i lenta, però solen provocar finalment crisis de liquiditat que causen la mort de les entitats de forma fulminant. I això va ser precisament el que li va passar al Popular.

DEMANDA PREPARADA

La situació era tan desesperada que el seu consell d'administració, segons expliquen les fonts, tenia preparada la demanda de concurs de creditors per presentar-la a primera hora del matí del dia 7 als jutjats com a últim recurs, al qual no va haver de recórrer gràcies a l'actuació de les autoritats i la venda al Santander. Fins i tot tenia preparada una guia perquè els seus empleats poguessin explicar la situació. La declaració de concurs hauria suposat que les oficines no obrissin i que els estalvis dels clients patissin un 'corralito'.

Notícies relacionades

Dels 60.347 milions d'euros en dipòsits que li quedaven a l'entitat, 35.410 milions (dels quals 30.725 milions eren de particulars i 3.500 milions de pimes) estaven garantits per ser inferiors a 100.000 euros. No obstant, el Fons de Garantia de Dipòsits no té prou diners per cobrir-los, amb la qual cosa els clients haurien vist els seus diners bloquejats i els haurien anat recuperant a poc a poc, a mida que el banc anés venent els seus actius o les autoritats obliguessin el sector a fer una derrama excepcional al Fons.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va advertir fa uns dies al Congrés que el concurs hauria provocat una "situació absolutament caòtica i inassumible" per als clients, però també per al conjunt de l'economia espanyola perquè hauria contagiat de por els clients d'altres bancs. Després de la compra per part del Santander, la situació dels dipòsits es va estabilitzar. En un primer moment, es van produir algunes sortides de grans clients institucionals que havien donat les ordres els dies anteriors, però uns dies després ja es van produir entrades netes.

El BBVA es va retirar de la subhasta al voltant de les 23 h

A mitjans de maig, unes tres setmanes abans de la intervenció, el MUR va contractar Deloitte perquè l'assessorés sobre la situació del Popular. L'auditora va destinar a aquest fi uns 60 empleats, que van calcular que el banc tenia un valor negatiu d'entre 2.000 i 8.200 milions d'euros segons s'utilitzés un escenari d'evolució neutre o advers. El Govern i despatxos d'advocats com Cremades i Calvo Sotelo (que aquest dilluns ha reunit 160 afectats al Col·legi d'Advocats de Barcelona) han demanat que el seu informe es faci públic.