CANVIS EN EL SECTOR MUNDIAL DELS HIDROCARBURS

Rússia i Aràbia Saudita, matrimoni de conveniència pel petroli

Les dues superpotències del cru, pressionades per necessitats econòmiques domèstiques, aconsegueixen forjar una sòlida aliança per evitar l'enfonsament del preu

OPEC President, Saudi Arabia’s Energy Minister Khalid al-Falih, talks to journalists before the beginning of a meeting of the Organization of the Petroleum Exporting Countries (OPEC) in Vienna, Austria, May 25, 2017.  REUTERS/Leonhard Foeger

OPEC President, Saudi Arabia’s Energy Minister Khalid al-Falih, talks to journalists before the beginning of a meeting of the Organization of the Petroleum Exporting Countries (OPEC) in Vienna, Austria, May 25, 2017. REUTERS/Leonhard Foeger / LEONHARD FOEGER (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

No té res a veure el llenguatge corporal que irradien durant les seves últimes trobades els ministres d’Energia i Petroli de Rússia i l’Aràbia Saudita en comparació amb la desafecció mútua que mostraven anteriorment els seus antecessors en el càrrec. El rus Aleksandr Novak i el seu homòleg saudita, Khalil al-Falih, semblen voler presumir en públic de complicitat, celebrant rodes de premsa conjuntes, parlant sovint per telèfon, visitant-se i fins i tot coordinant declaracions públiques i filtracions als mitjans de comunicació. 

Durant anys, els dos principals estats productors de petroli del món s’han mirat amb desconfiança: l’Aràbia Saudita, encapçalant el càrtel de l’OPEP, format per 14 països responsables del 44% de la producció mundial de cru; Rússia, bombant per lliure anualment tant de cru com el seu rival del Pròxim Orient.  

Acords pretèrits entre les dues superpotències petroleres per estabilitzar els preus –com el que es va tancar el 2004– van acabar trencant-se estrepitosament per incompliment, mentre que entrevistes entre representants dels dos països per retallar els creixents estocs de cru acabaven sense pacte i en una atmosfera d’indissimulada crispació. La falta de cooperació entre Riad i Moscou ha sigut, segons els experts, un dels factors que han impulsat a la baixa el preu del barril de cru.

SUPERAR LES RETICÈNCIES

Però la necessitat obliga i els antics rivals estan superant les seves reticències, apressats per necessitats econòmiques domèstiques. A mitjans de maig, l’Aràbia Saudita i Rússia van anunciar la seva disposició a ampliar nou mesos (fins al març del 2018) la vigència del pacte rubricat al desembre a la seu de l’OPEP a Viena per retallar la producció de forma conjunta i estabilitzar els preus. 

Ho van fer de forma coordinada, amb comunicats difosos separadament només per hores. L’efecte de l’anunci va ser immediat; el preu del barril de Brent es va encarir en gairebé un dòlar, de manera que va arribar a un preu de 51,82, mentre que el barril de petroli intermedi de Texas va pujar als 48,85. «La coalició productora està determinada a fer el que calgui per aconseguir els seus objectius», va declarar llavors el ministre Al-Falih.

Factors econòmics, tot i que també polítics, han empès Riad i Moscou a aparcar diferències passades. Rússia celebra l’any que ve eleccions presidencials a les quals el president Vladímir Putin es presentarà amb tota seguretat i que constituiran un test sobre la seva popularitat, no tant pel seu triomf, que sembla garantit, sinó per l’atmosfera en què es desenvolupen i el grau de participació. 

Notícies relacionades

L’elit que governa el país vol impulsar l’economia, que aquest any amb prou feines superarà l’1% de creixement, després de dos exercicis de recessió, perquè la cita electoral se celebri sense sobresalts. L’A­ràbia Saudita passa per dificultats semblants i mira de diversificar la seva economia i a la vegada posar a la venda el 2018 un percentatge d’accions no superior al 5% d’Aramco, el gegant saudita del petroli. Per complir els dos objectius, necessita que el preu del cru pugi.

La política no està absent en aquest acostament. Els dos països recolzen bàndols enfrontats en la guerra civil siriana, i es va arribar a especular que durant anys Riad mantenia baixos els preus per minvar els recursos econòmics de Rússia. L’estratègia que segueix ara la part saudita és exactament la contrària: atraure el Kremlin i minvar així l’aliança de Rússia amb l’Iran, el seu rival a la zona. «No volem que Rússia centri en l’Iran tota la seva aposta al Pròxim Orient», va declarar a The Washington Post el príncep hereu, Mohammad bin Salman.